00:51h. Dimarts, 21 Febrer de 2017

Albert Martínez, el meteoròleg de Miralcamp que triomfa a Amèrica

“És clar que sí! Serà un plaer (…). T’envio les respostes ‘lo’ més aviat possible”. Albert Martínez, el meteoròleg de Miralcamp que triomfa a Dallas, em responia així la proposta de fer-li una entrevista per al Magazine de Territoris.cat. Vaig visualitzar de seguida una persona propera, malgrat haver-se convertit en una celebritat a Amèrica en només tres anys, i un lleidatà de mena, que utilitza el tan característic ‘lo’ de les comarques de Lleida.

Albert Martinez s'ha convertit en una celebritat a Amèrica en només tres anys.
Albert Martinez s'ha convertit en una celebritat a Amèrica en només tres anys.

Nascut fa 34 anys en aquesta població del Pla d’Urgell, va iniciar els estudis a l’IES La Serra de Mollerussa i els completà després a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en geografia física. Les primeres experiències professionals les recorda a Ràdio les Borges i a Ràdio Valira d’Andorra, i , més tard, al Grup Flaix. tormenta

L’any 2009 li arribà l’oportunitat integrar-se a l’equip d’El Tiempo de TVE i treballar per al Canal 24 hores, La 2, Teledeporte i fins i tot, el cap de setmana, La 1. Fa tres anys, una segona oportunitat el portà a Dallas (Texas) com a meteoròleg, de dilluns a divendres, a les 5 p. m. i a les 10 p. m. Tornados - formacion

Allà, i en només aquest breu període, ha guanyat 9 premis Emmy Lone Star, entre els quals destaquen el de millor presentador del temps i el de millor segment del temps de Texas. El passat mes de juliol la seua professionalitat rebia un nou reconeixement amb el seu nomenament com a Local Media Chief Meteorologist (cap de meteorologia dels mitjans locals).

Des del Magazine de Territoris.cat ens han cridat l’atenció moltes coses d’aquesta entrevista. En destaquem tres: el seu reconeixement  cap a l’escola catalana de meteorologia de TV3, la seua recomanació de viatjar per obrir els ulls i la ment i que ‘lo millor’ és viure el dia a dia.

 

Pregunta: Troba a faltar la boira de Lleida?

Resposta: Una mica. Els hiverns a Dallas són força diferents dels del Pla. Texas forma part de la gran plana de la vall del Mississippí i no tenim ni muntanyes ni valls importants,  i això fa força difícil que s’estanqui l’aire. Tot i així, unes 5 vegades l’any es pot formar la boira just si ha plogut força el dia anterior.  Albert _ Martinez - Emmy 2016

P: A Lleida, boira i a Dallas, tornados: dos llocs on la climatologia marca una mica o fins i tot molt la vida de les persones, oi?

R: Si. Qualsevol dia de l’any podem veure un tornado al nord de Texas; per això mai podem baixar la guàrdia. Els mesos més actius són març, abril i maig, tot i que l’any passat vam veure fins a 9 tornados el dia de Sant Esteve. Quan tenim els ingredients: tempesta severa, cisalla en altura, energia en superfície... poden formar-se aquests fenòmens de la natura. Durant bona part de l’any recordem a l’audiència què cal fer abans, durant i després d’un tornado. Tothom sap que, quan rep l’avís de tornado a la seua zona, té poc minuts per buscar refugi.

P: Què el va portar a ser meteoròleg?

R: Ufff. De ben petit (això m’ho explica ma mare) que ja m’agradava dibuixar el mapa del temps en una pissarra i explicar la previsió del temps. Des de sempre m’ha agradat saber per què plou, llampega, pedrega... El fet de ser de poble fa que un estigui una mica més lligat al temps que un de ciutat. Quan vaig passar per l’institut vaig veure clar que volia estudiar física, però al final vaig acabar fent geografia amb l’especialitat de geografia física. Treballar com a meteoròleg en mitjans de comunicació va ser una mica de casualitat... A vegades s’ha d’estar al lloc adequat amb la gent adequada i les coses passen per si soles.

 

P: Primer va estar a TV de Catalunya, després a TVE i ara a Univisión a Dallas. Fins i tot he llegit algú que diu de vostè que s’ha convertit en una celebrity. Com viu tot això?

R: Quan estava acabant la carrera de geografia a la Universitat de Barcelona vaig tenir l’oportunitat de fer la beca al Servei de Meteorologia de TV3. Allí vaig conèixer de la mà del Tomàs, el Mauri, el Dani, el Toni, l’Eloi i la Mònica que aquell món m’agradava. Quan va arribar l’estiu em van demanar de fer una substitució a Ràdio d’Andorra i d’allí vaig passar al Grup Flaix. Si bé alguna vegada m’havia passat pel cap que m’agradaria treballar a la tele, ho veia lluny i gairebé impossible..., però un bon dia la Mònica (que ja era cap de Meteorologia a TVE) em va trucar i després de passar un càsting em van agafar per treballar al Canal 24 horas. Tornados _ tornado

Si avui en dia estic responent aquestes preguntes és gràcies a ella. Vaig arribar a TVE sense haver treballat ni fet tele abans. Tot el que sé ho vaig aprendre amb ella i amb els altres membres de l’equip de TVE. Van ser uns anys fantàstics, però va sortir l’oportunitat de venir cap a Dallas i no ho vaig dubtar ni un minut.

La popularitat es viu diferent a Dallas que a Madrid. Aquí treballem per a la comunitat llatina del nord de Texas d’una manera molt propera, i això fa que l’estima de l’audiència sigui especial. Nosaltres fem un Noticiero a les 5 p. m. i un altre a les 10 p. m. Aquestes notícies surten just després de les grans sèries de televisió, amb actors molt populars... Quan la gent ens troba pel carrer ens eleva al mateix nivell, i això ens converteix en estrelles (però sempre amb els peus a terra).  A més a més, som la principal font d’informació per a la comunitat llatina (aquí tot està en anglès) des de fa més de 40 anys. Així és que som tota una referència. 

 

P: Té nou Emmys i actualment és coordinador dels centres meteorològics d’Univisión. És vostè una persona molt reconeguda professionalment. Què creu que el diferencia de la resta?

R: Potser una de les coses que ens fa diferents és la forma d’explicar el temps. Tots els que hem crescut a l’escola catalana de meteorologia de TV3 som d’una pasta diferent. TV3 va saber des d’un bon primer moment explicar el temps d’una manera fàcil, entretinguda i televisiva. La Mònica va exportar aquella manera de fer a Madrid i jo, a Dallas, als Estats Units. Abans el temps era una mica encarcarat, amb vocabulari arcaic i amb moltes subordinades... Aquí a Dallas quan vaig arribar mai ningú s’havia plantejat demanar fotos a l’audiència o explicar per què la temperatura seria tan alta l’endemà. Albert _ Martinez - programa Tornados

Aquesta manera d’explicar el temps ha funcionat també aquí i hem pogut comprovar com altres companys d’altres cadenes han anat canviant la forma de presentar la informació. A més a més, aquí tan sols tenim un parell de minuts, i això ens obliga a fer-ho tot molt més dinàmic i visualment atractiu. 

 

P: Tan lluny de casa, què és el que més enyora de Miralcamp, Lleida i Catalunya?

R: Per una banda, la família. Els veig una vegada a l’any en persona, tot i que avui en dia gràcies al Facetime i al Whatsapp la comunicació és immediata (deixant de banda les 7 hores de diferència). Després, el menjar....; un troba a faltar un bon pa amb tomata amb llonganissa seca o pernil salat ;-) I també trobo a faltar els amics i l’ambient del Pla. I la tranquil·litat amb què transcorren els dies i els edificis, les olors i els colors. Reconec que cada vegada que vinc em perdo una estona pel carrer Major de Lleida i també pels voltants de la plaça de Catalunya, on vaig viure prop de dos anys. huracan como objeto inteligente-1

 

P: Amb 34 anys, s’identifica amb tants i tants joves de la seua generació que estan marxant fora de Catalunya per trobar sortida professional?

R: Crec que sí. Un pot marxar de casa per molts motius, però sempre he cregut que és necessari. Quan surts del poble i te’n vas a viure a la ciutat se t’obren els ulls i la ment. Quan surts del país i te’n vas a un altre, amb una altra llengua i cultura, el creixement personal és exponencialment més gran. Crec que tothom en algun moment o altre hauria de sortir fora per  veure què s’hi cou. Si bé un pot aprendre molt llegint o mirant pel·lícules, quan tens l’oportunitat de viure la teua pròpia pel·lícula la recompensa és molt més gran. I fins i tot si acabes decidint tornar, ja que de ben segur acabaràs veient les coses d’una altra manera.   

 

P: De Miralcamp a Dallas hi ha 8.238 km. Què el va fer decidir anar tan lluny?

R: L’oportunitat de feina. Quan treballava a Madrid em van contactar d’Univisión Dallas interessant-se per mi. Si en lloc d’aquesta estació hagués estat Miami, Nova York o Houston, de ben segur hauria fet el mateix.

A TVE estava molt bé, però sentia que arribava el final d’una etapa. Un bon amic em va dir fa molts anys més o menys que “si no arriscava..., perdia l’oportunitat;  si perdia l’oportunitat, deixava d’aprendre, i això em faria perdre la capacitat per canviar. I al final perdria la força que m’ajudaria a tornar a arriscar una altra vegada” . I així vaig arriscar. luna como objeto inteligente-1

 

P: Per últim, té en els seus plans tornar o es veu per sempre a Amèrica?

R: Ufff. No en tinc una data al cap ara mateix. Des del passat mes de juny les meues responsabilitats i reptes dins d’Univisión han canviat un mica. El meu dia a dia és ser el meteoròleg de Dallas, però a la vegada coordino els altres 19 centres que té la companyia. Entre aquesta tasca de coordinador hi ha el desenvolupament de noves tecnologies i formes d’explicar la informació del temps. A finals de l’any passat vam arriscar amb la realitat augmentada (representar la informació sense necessitat de croma): la primera estació llatina de tots els Estats Units a fer-ho. Ara moltes altres estacions ho fan, així que ja estem treballant en altres formes d’explicar les coses, i no sols per a la televisió.

De moment em veig fent aquesta feina uns quants anys, però qui sap. El millor és viure el dia a dia i ja hi haurà temps per pensar en l’endemà.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

*Aquesta entrevista també la podeu trobar a la nostra revista en paper, el Magazine de Territoris