Aquesta infraestructura es va construir de forma artesanal, amb les tècniques i els recursos de l’època. Així, el llit dels canals va prendre forma a la mateixa terra i en alguns trams es van haver d’aixecar talussos per conduir l’aigua fins als conreus. Per assegurar els llits de la canalització es va plantar una gran quantitat d’arbres, que amb els anys van configurar una xarxa de banquetes amb un gran atractiu natural i paisatgístic.
La xarxa de regadiu parteix dels 144,2 quilòmetres del canal principal, del qual deriven quatre séquies principals, i del canal auxiliar, una infraestructura que gestiona la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell. L’entitat ha dut a terme al llarg dels darrers anys obres de millora i modernització en la xarxa principal, en gran part destinades al revestiment, per evitar filtracions i trencaments.
Per assegurar els llits de la canalització es va plantar una gran quantitat d’arbres, que amb els anys van configurar una xarxa de banquetes amb un gran atractiu natural i paisatgístic
Els poc més d’un centenar de quilòmetres de séquies principals que recorren el territori van mantenir l’estat primari de la xarxa, i originaren espais arbrats que els municipis es van fer seus com a patrimoni natural i paisatgístic. Aquests camins i banquetes, amb el binomi aigua i vegetació, s’han convertit en pulmons verds de la plana, espais de foment de l’activitat física i del gaudi de la natura.
Però la pagesia, igual que altres sectors, ha evolucionat,s’han transformat els conreus i la situació econòmica complicada o els mercats han obligat els regants a ser cada cop més exigents en la gestió de l’aigua. Aquest nivell d’exigència per donar resposta a les demandes de dotacions per als regadius ha obligat a prendre mesures de modernització que permetin un major estalvi i una regularització matemàtica dels cabals. Aquestes actuacions en la majoria dels casos han consistit a revestir o entubar trams de les séquies, la qual cosa ha obligat a tallar els arbres, i això ha suposat la desaparició de l’atractiu paisatgístic.
Arribats en aquest punt és quan apareix la disjuntiva entre la preservació d’espais naturals o la modernització de la xarxa. D’una banda, la Comunitat General de Regants ha tingut la voluntat de restablir els espais afectats amb millores per als municipis, amb ampliació d’espais d’esbarjo i la revegetació amb noves espècies d’arbrat. D’altra banda, els municipis s’han precipitat a declarar les banquetes arbrades zones d’interès local, amb la intenció de preservar-les de l’acció modernitzadora dels regants. Els detractors de la tala d’arbres consideren que es tardarà molt de temps a recuperar la mateixa massa vegetal.
Aquest nivell d’exigència per donar resposta a les demandes de dotacions per als regadius ha obligat a prendre mesures de modernització que permetin un major estalvi i una regularització matemàtica dels cabals
Aquestes diferències entre els gestors de l’aigua i el territori han originat un seguit de moviments i entitats socials que també han fet una especial incidència en la defensa dels salts, comportes, ponts, caselles i altres artefactes que són elements arquitectònics singulars construïts a mitjan segle XIX. La banqueta de Juneda ha sigut una de les entitats més antigues en la defensa del patrimoni natural, un col·lectiu que també ha treballat per aconseguir la denominació de les banquetes “parcs arbrats de la plana d’Urgell”. L’entitat considera que és possible compaginar la funció de distribució eficient de l’aigua dels canals d’Urgell i la preservació dels espais i els seus usos com a zones de lleure i esbarjo.
Amb l’augment d’accions de modernització de la Comunitat General de Regants, la primavera passada va sorgir la plataforma Canal Viu, un col·lectiu que ha implicat en les seues reivindicacions entitats, associacions, administracions i el mateix territori. L’objectiu ha sigut aglutinar el major nombre possible de representants sensibles a la necessitat preservadora del paisatge, que contraresti l’acció modernitzadora dels regants. Canal Viu considera que es tracta d’espais arbrats centenaris que s’han convertit en corredor natural i refugi de la fauna, així com zones de gran valor social i lúdic amb un important atractiu turístic per a la dinamització del territori.
La Comunitat General de Regants ha revestit el 70% dels més de 300 quilòmetres de canals i séquies que eren de terra, la qual cosa significa que tan sols queden al voltant de 90 quilòmetres sense revestir
Canal Viu proposa trobar solucions en la línia de les modernes tendències a Europa de la naturalització de canals i embassaments, buscar el menor impacte i l'harmonia entre les infraestructures, el paisatge i les comunitats socials que travessen.
Per la seua banda, des de la Comunitat General de Regants no volen sentir a parlar de les propostes alternatives de plataformes i entitats, i lamenten les traves que es troben en molts ajuntaments que recentment han declarat els trams de canal dels seus termes com a bé cultural d’interès local. Els regants asseguren que gràcies a la modernització els pagesos podran disposar de més dotació, la qual cosa permetrà optimitzar aigua els mesos més calorosos de l’estiu i així garantir les produccions. La Comunitat General de Regants ha revestit el 70% dels més de 300 quilòmetres de canals i séquies que eren de terra, la qual cosa significa que tan sols queden al voltant de 90 quilòmetres sense revestir, la major part en les quatre séquies principals.
