21.05.2018 |
Territoris.cat

Els casals catalans avisen que tindran "dificultats importants" si la manca de subvencions arran del 155 "es perllonga"

Alumnes durant la classe de llengua que ofereix el Casal Català de Brussel·les durant el curs 2018
Alumnes durant la classe de llengua que ofereix el Casal Català de Brussel·les durant el curs 2018
Els casals catalans avisen que tindran "dificultats importants" si la manca de subvencions arran del 155 "es perllonga"

Els casals catalans a l'exterior, que han començat el 2018 sense la partida d'un milió d'euros que esperaven, avisen de les conseqüències d'allargar en el temps la manca de subvencions. El vicepresident del casal de Brussel·les, Albert Sesé, assegura en declaracions a l'ACN que si la situació "es perllonga" tindran dificultats "importants" per dur a terme les activitats bàsiques del casal. Tot i que no els ha "vingut de nou" la notícia, que admet que ja es temien des de la intervenció de les finances de la Generalitat per part del govern espanyol i el 155, sí que ho han encaixat "amb molta pena". A més a més, nega que les activitats que s'hi fan siguin de suport al procés independentista i defensa que el Casal té "des dels seus començaments" una vocació "apolítica". Sesé recorda també que en el cas de Brussel·les ja hi ha altres entitats "de perfil marcadament sobiranista". Des de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC) el seu secretari general, Toni Montserrat, argumenta que a l'exterior ja existeixen antenes de l'ANC o els Comitès de Defensa de la República (CDR) i que són aquests col·lectius els que fan "feina de suport al procés".

Pel secretari general de la FIEC els "problemes" van començar amb l'aplicació del 155. "En un moment determinat conclouen que una part de les activitats que estan fent les comunitats catalanes a l'exterior es poden considerar com a suport al procés [independentista]", assegura. D'acord amb aquesta premissa, explica, es demana que els consolats espanyols dels diferents països contactin les entitats per demanar-los informació sobre les activitats que s'hi fan.

"A principis de desembre Exteriors diu que potser podrem tirar-ho endavant", comenta. Amb tot, afirma que més tard es fixen en actes com un sopar organitzat amb Jordi Sànchez pels catalans a Londres o un acte del centre català de Luxemburg amb la cupaire Anna Gabriel. Montserrat, que és membre del centre luxemburguès, justifica que la CUP no va poder acudir l'any anterior, el 2016, a un cicle organitzat pel centre en el qual sí que van participar polítics del PP, Ciutadans o Catalunya Sí que es Pot, entre altres, i que per això Gabriel va anar-hi el 2017.

Segons Sesé la intenció dels casals és "aglutinar tots els catalans que viuen a l'estranger i donar un paraigua social i cultural". "No som nosaltres qui hem de jugar aquest rol [polític] i només cal veure la fulla d'activitats anual que presentem per no trobar-hi rastre d'aquest tipus d'activitat", afegeix.

Deures per al nou govern

Preguntat per si preveuen alguna mesura davant la revocació de les subvencions, Sesé diu que "com a casal" no faran res i que en qualsevol cas es canalitzarà tot des d'Exteriors. "Hi ha tres possibles escenaris: recuperar tota la subvenció del 2017, part d'aquesta subvenció o ja anar de pet a la convocatòria del 2018", detalla. Amb tot, confia que un cop hi hagi un nou govern aquest els pugui donar "una resposta coherent" i que la recuperació de l'ajut "sigui de les primeres qüestions que es tractin conjuntament amb altres decisions". "Confio que de cara el 2019 aquest problema no sigui damunt la taula", afegeix.

Per la seva banda i en nom de la FIEC, Montserrat explica que ho han posat en mans d'advocats i que la previsió és plantejar un recurs administratiu primer però que de moment esperen a la formació del nou govern per presentar-lo i que aquest pugui ser acceptat.

També avisa, però, que si passen tres mesos perdran la possibilitat de fer un recurs administratiu. En aquest sentit veu difícil que sigui acceptat sense un nou govern, ja que qui l'ha de resoldre és la Generalitat i això, en aquests moments, vol dir "les mateixes persones que han denegat la subvenció".

Pagar el lloguer del local o fer classes de català

Les subvencions denegades cobrien a les entitats cinc línies de despesa: funcionament diari, activitats culturals, cursos de llengua catalana, ajudes extraordinàries i accions de suport a la nova immigració.

Del milió d'euros hi ha subvencions de 35.000 euros a 200, segons diu Montserrat, i són diners que van destinats a diferents conceptes: des de pagar el lloguer del local -si el centre en té un de propi, com passa a Brussel·les- a organitzar cicles de cinema, pagar nòmines dels professors que ensenyen català o oferir ajuts a catalans en situació precària que resideixen en llocs com Cuba o Veneçuela.

Tot i que a Brussel·les preveuen mantenir les activitats programades per aquest any gràcies a una "caixa de contingència", en altres casals, diu, la situació és "molt diferent" i més "alarmant", amb persones que han posat diners de la seva butxaca o amb crèdits pel mig.

Comentarios