09:56h. Dilluns, 23 d'Octubre de 2017

Els Castells de Lleida amb permís de 'lo Castell'

Imatge del Castell de Montsonís (Noguera)
Imatge del Castell de Montsonís (Noguera)

Ponent és terra de pas, de camins encreuats i de testimonis potents de temps passats. Tot i que quan parlem de ‘lo Castell’ a totes les nostres ments ens ve al cap la imatge del turó de la Seu Vella de Lleida (rememorant els anys en que fou caserna militar), moltes són les fortificaci-ons que s’han alçat a casa nostra al llarg de la història. Algunes han desaparegut per sempre, d’altres conserven vestigis fragmentaris i algunes poques conserven dempeus la potència de la seva presència, a pesar de les modificacions, les restauracions i els nous usos.

Us presentem sis dels molts castells de les nostres terres, un per cada comarca, veritables joies arquitectòniques i històries que ens recorden episodis inesborrables de temps llunyans.

Castell de ConcabellaCastell de Concabella (Segarra)

En mig dels àrids Plans de Sió trobem el casal fortificat més gran de la Segarra. Es tracta del castell de Concabella, que remunta els seus orígens del segle XI. Com la majoria de les fortificacions de les nostres terres, s’explica degut a la reconquesta.
A nivell arquitectònic, l’edifici està configurat per una planta rectangular, en la que hi destaquen tres torres de carreus regu-lars. L’accés a la fortificació és fa per l’ala oriental, que dóna a peu de carrer i on s’hi obrí una gran portalada amb arc de mig punt i grans dovelles.
Al llarg dels segles, la construcció ha sofert diverses modificaci-ons així com una restauració, efectuada l’any 1991. El seu aspecte és impressionant i, al seu encant, s’enllaça la peculiar llegenda del barber. Es diu que, en temps feudals, un barber no va poder supor-tar que la seva esposa passés la nit de noces amb l’amo del castell, i que el degollà mentre l’afaitava. Com a escarment, l’esposa de l’amo el manà decapità, i el seu cap penjà d’una gàbia a la torre de l’edifici durant dies.

Montclar Castle.Castell de Montclar (Urgell)

El castell de Montclar s’alçà a finals del segle X per defensar la frontera sarraïna i per recolzar el repoblament de la Catalunya Nova. Ho feu sobre les restes d’una antiga torre romana, que ja aprofitava la seva estratègica localització.
La part més antiga de la fortificació es troba a la planta baixa, fins als 4 metres d’alçada correspon la construcció del segle XIII i, a la part superior, la del segle XV. Entre els seus propietaris destaca un gran personatge de les nostres terres, l’Arnau Mir de Tost, se-nyor d’Àger. 
Arquitectònicament, destaca del castell de Montclar els seus elements defensius, com el talús, les torrelles dels angles i el ma-tacà central. A l’interior hi destaca la sala de música i la biblioteca.

Castell de MontsonísCastell de Montsonís (Noguera)

A Foradada trobem el castell de Montsonís, que escriu la seva història des del segle XI. Es construí en plena reconquesta per or-dre del Compte d’Urgell Ermengol II ‘el Pelegrí’, i la seva activitat es prolongà fins la conquesta de Medina Larida l’any 1149 per part dels templers, el Compte d’Urgell, Ermengol VI, i el Compte de Bar-celona, Ramon Berenguer IV.
La seva situació és privilegiada, ja que es construí al mig de la Serra del Montsec i tot emmirallant-se en la fecunda Vall del Segre. 
Un dels seus elements arquitectònics més representatius és la façana principal, composta per dues grans torres quadrades i tres portalades d’accés. També l’acabament de la fortalesa a base de merlets espitllerats. Tot i que part de la seva estructura està recons-truïda, compta al seu interior amb les dependencies habituals de tota fortalesa: una presó, un celler, una sala d’escuts, l’oratori pri-vat, l’habitació del pelegrí, etc. A tocar dels seus murs resta ados-sada l’església de Sant Urbà, temple del segle XVIII des del qual s’hi pot accedir directament a través del castell.

Castell d'ArbecaCastell d’Arbeca (Les Garrigues)

El castell d’Arbeca es situa al capdamunt del turó on s’articula la mateixa vila, i té una vista envejable de la plana d’Urgell i de les muntanyes del Montsec.
L’edifici emmarca el seu origen a una fortalesa sarraïna con-querida a mitjans del segle XII i s’alçà per ordre de Joan Ramon Folch IV, duc de Cardona. Amb el temps, el castell passà per diver-ses mans però retornà als Cardona durant l’època moderna. Donat que desenvolupà les funcions de residència habitual dels nobles, destacats personatges s’allotjaren a les seves habitacions. Entre ells, Felip el Formós i el rei Felip II.
La seva estructura era quadrada i l’envoltava antigament un gran fossar que optimitzava la seva defensa. Presidia el conjunt, a ponent, una gran torre de l’homenatge i el franquejava quatre tor-res. Testimonien la riquesa del castell diversos elements, com ara el portal dels Tres Reis i les seves 365 finestres.

Castell de TorregrossaCastell de Torregrossa (Pla d’Urgell)

Al centre de Torregrossa es troben algunes parts del castell dels Montsuar-Avinyó. L’origen d’aquesta construcció es remunta  als temps dels romans però, de tota ella, no se’n n’ha conservat cap vestigi degut a la reconstrucció realitzada al segle XVI.
Es tracta d’un domicili de planta baixa i planta noble que, tot i que actualment no presenta el seu aspecte de conservació més òptim, si que deixa intuir l’esplendor de temps passats. Entre els elements més interessants que s’hi poden observar, destaca la porta d’accés configurada per un arc de mig punt fet amb grans dovelles i l’escut familiar a la clau.

Castell d’Albatàrrec (Segrià) Castell d’Albatàrrec (Segrià) 

El palau d’Albatàrrec és un dels edificis més plens d’història que es conserven al Segrià. La seva història es remunta al segle XIII, però durant el segle XVI es va reformar seguint l’estil renaixentista. Va ser a partir de llavors que canvià la funció defensiva original per esdevenir la residencia de la família Espolter. 
Amb el pas dels segles, aquesta construcció anà canviant de mans i s’hi aplicaren més modificacions importants, com ara la seva adequació a l’estil medievalista durant els anys vint del segle passat.
S’alça al cap damunt d’un turó, molt a prop de l’església de Sant Salvador, i el configuren dos cossos constructius de tres plan-tes. Entre els elements que hi destaquen, cal esmentar la torre de planta rectangular coronada per una cornisa, a la que s’hi adjunten unes petites torretes circulars sostingudes sobre mènsules. També el mirador que s’obra a la façana que dóna al riu Segre, obert en-tre columnes, i els grans finestrals de tres arcs amb columnes, les finestres amb arcs geminats, arcs conopials i espitlleres.
Antigament presidia aquest castell una gran torre, que donà nom al municipal, la qual va ser enderrocada al voltant de 1800.