Els nous herois

En la desconstrucció de la masculinitat com a ideal impossible i en la desconstrucció de les ficcions de la feminitat, per a la realització de les persones, amb valentia i fermesa, sorgiran sense condicions de gènere els nous herois.

Els nous heroisfoto

No fa gaire vaig veure un vídeo que s'ha convertit en viral. Una mare i la seva filla de 10 anys es trobaven a la secció de roba juvenil d'uns grans magatzems, amb la intenció d'adquirir una samarreta. La nena, incrèdula, no podia concebre que a les samarretes per a noies hi hagués missatges com "Hey", "Em sento fabulosa", etc., i, per contra, a les samarretes per a nois s'hi poguessin llegir eslògans com "T'esperen aventures al desert", "Pensa més enllà, heroi", etc.

Preguntada per la seua mare sobre què en pensava, la nena va ser molt concisa: “Per què hi ha d'haver diferents missatges, si tots som igual de bons? Per què la roba de nois i la de noies ha d'estar separada? No és just!, tothom pensa que les noies només han de ser guapes! En canvi, ‘Pensa més enllà, heroi...’ significa que lluitis pels teus somnis. I què se suposa que vol dir ‘Hey?’ No m'inspira res!” -es lamentava la nena. fashion-men-vintage-colorful

I tanmateix jo també em pregunto per què el missatge "T'esperen aventures al desert" només pot llegir-se en una samarreta per a noi? Per què només se'ls permet als homes assolir el beneplàcit del triomf sobre el risc? Aquesta és la pregunta més immediata que em ve en veure el vídeo.

Ara bé, què passa quan un home no és un heroi? Les relacions de gènere sempre han estat contradictòries i no només per a les dones; per això m'obligo a fer una reflexió.

Els dualismes associats als homes-dones evidentment d’una manera o altra afecten els dos amb uns atributs i uns rols que se'ls suposen.
El sociòleg Bourdieu explica que als homes com a tals se'ls associa històricament a atributs positius, com l'èxit empresarial, el risc, el control sobre les emocions, la competitivitat,  la força, la fermesa i la independència; els atributs de les dones els trobaríem d'oposició als masculins: debilitat, passivitat, tendresa o dependència.

La definició masculina és el referent i la femenina és la negativa o la que està en oposició al referent. És obvi que en aquesta estructura social dominant el grup subordinat, en aquest cas la dona, és el que ha sortit més malparat, en la mesura que s'ha esperat que aquest grup s'adeqüés a uns rols i uns atributs determinats dels quals ens estem intentant alliberar. També és evident que, a causa d'aquest dualisme, també dels homes s'ha esperat que s'adeqüessin a uns rols i atributs concrets, associats a la masculinitat.

En certa manera, el fet d'estar en el pla dominat, i tenir una causa per la qual lluitar, et permet defugir dels patrons establerts com a dona. Però no amb el grup dominant o masculí, en què, segons les conclusions de diversos estudiosos, en general els homes es veuen en la pressió social de revalidar constantment els atributs que els són adjudicats com a figura masculina. Aquesta pressió la troben en l'empresa, com a pare, a les escoles, als instituts, i fins i tot com a fill. En aquest cas, veiem un exemple molt comú als EUA, tot un tòpic, com quan els fills no compleixen les expectatives dels pares perquè no volen caçar.

La rigidesa i violència (no només física, sinó també simbòlica) amb la qual s'ha de perpetuar un sistema dominant com aquest (i que es reafirma tot sovint a través del masclisme i l'homofòbia) van de la mà d’una pressió social que accentua una vulnerabilitat en l'individu. Homes i dones participen d'unes estructures socials que no fan més que complicar la nostra pròpia autorealització personal, que hauria de ser neutra i sense connotacions associades al gènere.

En la desconstrucció de la masculinitat com a ideal impossible i en la desconstrucció de les ficcions de la feminitat, per a la realització de les persones, amb valentia i fermesa, sorgiran sense condicions de gènere els nous herois.