Reportatge.
La immigració ha transformat en els darrers anys el teixit social dels pobles i ciutats de Catalunya, col·lectius de persones que per diverses circumstàncies s'han vist obligats a abandonar els seus països d'origen amb l'esperança de refer les seves vides.
Un fenomen que no és nou a casa nostra, ja que la revolució industrial de principi del segle passat, va comportar l'arribada de fluxos migratoris procedents d'altres comunitats espanyoles. Persones que en la major part es van establir a Catalunya, i de les que en van sorgir noves generacions de catalans. Van ser circumstàncies molt diferents, donat que el creixement industrial del país requeria mà d'obra, i els nou vinguts van poder refer les seves vides, no sense esforç, però amb una certa garantia de futur.
L'escenari actual és molt diferent, la procedència dels nous fluxos migratoris, ja no procedeix de la península, sinó que arriba d'altres països, immersos en conflictes bèl·lics o en situacions extremes de pobresa. Col·lectius que van tenir uns anys d'esperança amb la bombolla immobiliària, que va permetre generar recursos en tots els sectors econòmics. Però amb el crac del 2008, els immigrants subsaharians van ser un dels grans afectats per la situació econòmica, que han anat arrossegant fins avui.
La situació es podria dir que ha estat generalitzada, però la realitat és que no ha sigut així, donat que alguns col·lectius s'han vist més afectats que altres, bé sigui per circumstàncies culturals, religioses o socials. Alguns d'aquests immigrants han tingut la voluntat d'integració, deixant de banda qualsevol connotació arrelada als seus orígens. Al contrari altres col·lectius s'han mantingut al marge de la realitat social del país que els ha acollit, i s'han tancat en el seu entorn cultural i religiós, aprofitant tan sols les garanties de què disposen com a residents del país.
Al contrari un sector d'aquesta immigració, com és el cas dels senegalesos, que han sigut més sensibles a la realitat del país que els acull, evidentment també existeixen exempcions, però en general són persones que reconeixen la seva condició d'immigrants, per la qual cosa consideren imprescindible la comunicació, la convivència i el respecte per la cultura que els acull. Aquesta és la seva premissa, conèixer d'idioma, integrar-se en el teixit social, i participar del dinamisme ciutadà.
Constituïts en associació, els senegalesos del Pla d'Urgell, han tingut una clara voluntat de participació, de projectar la seva cultura o obrir-la al seu entorn, de la mateixa manera que s'integren a la del seu lloc de residència, participant de festes, costums i tradicions. Tot per poder demostrar una total normalitat, i considerant-se uns catalans més, els nous catalans negres.
Un qualificatiu, que per als senegalesos els omple d'orgull, ja que moltes parelles establertes al país tenen fills que ja són catalans, i actuen i es relacionen com un ciutadà més. Tot i aquesta percepció, sí que són conscients de la situació econòmica, ja que ha disminuït l'ocupació i això els afecta greument. És evident que l'ocupació és una de les seves reivindicacions, sobretot per les dones, però també reconeixen que la formació és un gran repte, que perjudica l'aspecte ocupacional, i malgrat que d'interès en la preparació l'accés al treball continua essent difícil per les dones senegaleses. Són elles les més crítiques en aquest aspecte, ja que moltes compten amb formació i preparació, però tot i així, els és difícil accedir a llocs de treball ben remunerats. Les dones creuen que a Espanya encara existeix un xic de racisme, i que no es pot parlar d'integració si no es permet als negres que s'integrin, facilitant l'accés al treball i a les oportunitats.
En l'aspecte religiós, La població senegalesa és majoritàriament musulmana, al voltant d' un 84% del total, encara que el nombre de musulmans practicants es redueix bastant. Els cristians, sobretot els catòlics, són presents en un 6%. Senegal és reconegut per la seva tolerància religiosa. No és estrany trobar membres d'una mateixa família pertanyents a religions diferents. Els matrimonis interreligiosos són nombrosos. Les festes cristianes són igualment celebrades i respectades per les diferents confraries musulmanes i altres comunitats.
Aquesta tolerància és la que els fa diferents i els permet un alt grau d'integració, un comportament que no vol dir, que no visquin la religiositat, però la comparteixen en el seu cercle com a fet personal, però no diferenciador del seu entorn.
El col·lectiu senegalès, posa tot d'interès a formar part de la comunitat, d'adaptar-se, respectar i compartir cultura i tradicions, per tots aquells que hi vulguin participar, eines per poder ser considerats ciutadans de Catalunya, amb tots els drets i naturalment, les obligacions de qualsevol català, encara que la seva pell sigui negra.
