La Plataforma d'Entitats Culturals de Lleida s'ha personat com a part interessada dins l'expedient que tramita Cultura sobre la disgregació de la col·lecció de les obres que integren el Museu de Lleida. El portaveu de la Plataforma, Xavier Quinquillà, ha remarcat que és una manera ''d'apuntalar i fer sentir formalment la nostra veu'' per primera vegada en el litigi i en concret en aquest expedient que està tramitant el Govern ''de forma obligada'' i que ja compta amb precedents desfavorables de la Junta de Museus i l'IEC. El document, al que s'han adherit 17 entitats culturals de Lleida, també denuncia una possible utilització del Codi Civil en frau de Llei, amb l'objectiu de ''burlar'' la Llei catalana de Patrimoni per trencar la unitat de les col·leccions de béns provinents del Monestir de Sixena que hi ha als museus de Catalunya.
Xavier Quinquillà ha assenyalat que des de l'àmbit jurídic insisteixen que tot el litigi té un origen que ''ultrapassa l'objectiu de preservar un patrimoni que és de tots i que ha de ser al Museu de Lleida per poder explicar els vincles històrics entre Catalunya i Aragó a través del Bisbat de Lleida''. Segons Quinquillà, lluitar per la preservació del Museu de Lleida és 'lluitar per mantenir un relat històric que volem compartir amb tots els que n'han format part''.
És per això que aquest dijous han volgut posar de manifest la seva implicació ''formal'' amb el litigi, presentant les al·legacions a l'expedient de descatalogació que està tramitant el Departament de Cultura ''de forma obligada''. Segons Quinquillà, Cultura ha donat aquesta opció formal a la Plataforma i la societat civil lleidatana per tal ''d'apuntalar totes les tesis per defensar la unitat del museu''.
El document en qüestió, posa èmfasi en una possible utilització del Codi Civil en frau de Llei en tant que el govern d'Aragó i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena, que són els quins reclamen els béns de Sixena, utilitzarien un suposat vici formal en el títol d'adquisició de les obres per part de la Generalitat, circumstància que mai van al·legar i, a més, van consentir la declaració de catalogació del conjunt de la col·lecció i la seva inclusió en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català i en l'inventari General de Béns Mobles de l'Administració de l'Estat. L'advocat que assessora la Plataforma, Francesc Aran, ha explicat que això significa que es podria donar el cas que s'intenti ''burlar'' la Llei de Patrimoni que ha d'intentar preservar la unitat de la col·lecció i els béns culturals per una finalitat social com és la que tothom pugui gaudir, en base al codi civil que només al·lega un defecte formal en la manera com es van comprar les obres.
En el document es fa un anàlisi tècnic fent un esment especial a l'informe que va emetre la Junta de Museus desfavorable a la descatalogació, fet que encara es reforça més amb la declaració de ''museu d'interès nacional'' que ha rebut el Museu de Lleida per part del Govern, que es justifica per la importància de l'elevat valor de les seves col·leccions i l'interès del seu patrimoni museístic.
