14:09h. Dimarts, 24 d'Abril de 2018

Torrons Fèlix o com els torrons poden adquirir vida pròpia

Aprenentatge i innovació constants, per una banda, i respecte absolut pels orígens, per l’altra, explicarien probablement l'essència que caracteritza a Torrons Fèlix d'Agramunt.

Dues generacions d'artesans de Torrons Félix
Dues generacions d'artesans de Torrons Félix

Publireportatge

Dolçor, mètode, principis i molta passió. I tot sense prejudicis. És del que vàrem estar parlant a la seva botiga el dia que els vaig visitar i em vaig endinsar en l’univers dels torrons. No de tots els torrons; els de Torrons Fèlix.

És difícil imaginar-se que pugui haver tanta història rere un torró. Però després d’escoltar la Zoe, filla d’en Fèlix Valero, fundador de Torrons Fèlix, vaig comprendre que cada producte que creen té tanta història, que sembla que tinguin vida pròpia.
 

Com si fos una història narrada pel mateix Wes Anderson, la Zoe –advocada de formació però torronaire de professió, que preferia passar a l’obrador els caps de setmana que quedar-se a Barcelona–em va estar explicant, al mateix obrador de la botiga, els orígens de l’empresa, quina havia estat la seva evolució, el moment en que estan ara i què és tot el que hi ha darrere d’un torró. Jo mentrestant intentava dissimular, probablement en va, com la boca se’m feia aigua.

Per comprendre els orígens de Torrons Fèlix, ens hem de remuntar 50 anys enrere. Són els anys, ni més ni menys, que en Fèlix porta al món dels torrons i la pastisseria. La Zoe m’explicava com el seu pare es va iniciar als tretze anys en una pastisseria a tocar de la frontera amb França, a Bossost, i com això li havia donat a la seva manera de fer un punt afrancesat. Elaborat, “molt de pastisseria”, sensible. Com aquest caràcter hauria fet simbiosi amb les arrels d’en Fèlix, “un home d’Agramunt de tota la vida”, ens diu Zoe, és una de les tantes coses que poden arribar a determinar el gust i forma final dels torrons que produeixen. Així de màgic. IMG_5504 còpia

Aprenentatge i innovació constants, per una banda, i respecte absolut pels orígens, per l’altra, explicarien probablement el doble joc en què es mouen a Torrons Fèlix. Tenen molts tipus de varietats, però totes elles es podrien recollir en dos grans categories: les varietats clàssiques, que inclouen el Torró d’Agramunt –l’estrella d’Agramunt–, els massapans, els de coco, els de xocolata; i una nova línia de torrons que han anomenat Torrons d’Autor. Es tracti d’uns o dels altres, però, tots s’elaboren sota el precepte de gran qualitat.

Els Torrons d’Autor, així, haurien sorgit per voluntat d’en Fèlix quan, probablement com els grans artistes que ja han demostrat un domini admirable del seu camp, un dia va voler innovar i crear una línia diferencial, distingir-se de la resta, lluir-se tant com el seu art de torronaire li permetés deixant anar a la seva creativitat i atrevint-se amb productes molt elaborats. Així és com van obrir aquesta nova línia dels Torrons d’Autor. Cadascun d’aquests torrons és completament diferent dels altres, i només es poden trobar a Torrons Fèlix perquè només es fan allà.

El primer d’aquesta línia va ser el Capritx d’Agramunt. Un torró “més bombó”que és “la joia de la corona de Torrons Fèlix”. Molta gent els coneix per aquest torró. I és que suposo que, en provar-lo, es deu notar l’esforç i la cura amb què s’ha elaborat.

I així, anant experimentant en aquest petit laboratori de pastisseria, van anar traient diverses varietats més seguint aquesta línia. El següent torró volien que fos pels amants de la xocolata. Els vertaders. Així que el van fer amb molta xocolata, i de nom li van posar, ni més ni menys, Zoe. “Volien que fos el que portés més xocolata de tots, perquè jo sóc la més xocolatera de la casa!”, m’explica.

Cada torró te la seva història: una història sobre l’esforç, la laboriositat i el mètode, o bé sobre el vincle familiar que dóna força a la marca, o bé sobre el respecte a l’entorn i als orígens, a casa.

I és que en un procés d’elaboració tant complex, em deia la Zoe, la gent es mereix conèixer tot el que s’amaga darrere d’un torró, de manera que la presentació dels torrons havia d’anar en concordança amb el seu procés d’elaboració. “Nosaltres sempre hem tingut molt clar que no volíem vendre només torrons. Darrere de Torrons Fèlix hi ha una gran història, i cuidem molt tota la matèria primera i el procés d’elaboració, així que la presentació del torró havia de seguir aquesta mateixa línia”. És per això que cada torró porta una petita explicació, i tot sovint es presenten acompanyats d’una obra d’algun artista de la zona. Aquest últim torró porta una explicació en forma de poema, perquè el van enviar a una poetessa i li van proposar que transformés, tot allò que li transmetia aquell torró, en poesia. 1f5daf0db621136e2cd24d45a5e06ca805fb0fa7

Així doncs, els ingredients utilitzats abasten molt més que allò estrictament culinari. L’any passat van treure un mil fulls d’ametlla en col·laboració amb la Serafina Balasch, l’artista que ha dissenyat els nous vitralls de l’Església d’Agramunt. Balasch va fer un dibuix de l’Església romànica d’Agramunt, element emblemàtic que ara quedaria plasmat en la xocolata. D’aquesta manera es pot arribar a donar visibilitat als artistes a través del torró.

En l’elaboració dels seus torrons entren en joc molts més elements que aquells estrictament culinaris. L’elaboració dels torrons clàssics també està carregada de particularitats que els distingeixen de la resta. El Torró d’Agramunt, a Torrons Fèlix, es fa encara com es feia antigament: amb el foc a sota i durant cinc hores. I en aquest procés, cadascun dels passos també està calculat a la perfecció.

Tant com els passos a seguir, els ingredients són igual d’importants i es cuiden moltíssim. Coneixen cadascun dels ingredients que utilitzen a la perfecció, i saben com han de tractar-se. La qualitat és una prioritat bàsica. És a mitjans de setembre, quan arriba l’avellana, l’ametlla i les nous, que comencen a elaborar els torrons.

La cura i atenció en els detalls és el que explica que, tot sovint, el torró d’Agramunt de Torrons Fèlix sigui el que més acaba sorprenent la gent. I que el que semblaria tan senzill com un torró, acabi descobrint-se com quelcom molt complex, fruit d’anys d’experiència, de vivències, de creativitat i d’esforç. Això és el que li dóna el valor afegit al producte, i aquesta és l’essència de la marca: prioritzar la qualitat a la quantitat.

Es caracteritzen també per l’exclusivitat –no trobareu els seus productes en grans superfícies–i el major reconeixement que poden tenir, afirma la Zoe, és la dels seus clients, que es desplacen des de Girona a Agramunt per adquirir les seves delícies. “Tenim una clientela molt fidelitzada i que confia molt en el nostre producte. Aquest cap de setmana, una noia em va dir que el sabor del torró li recordava a aquell que li comprava la seva àvia, i això, realment, es el millor que et podrien dir”. IMG_5505

Una elaboració realment artesanal comporta, doncs, una producció limitada. “Però què és el més positiu de tot això?”, em pregunta la Zoe, “que quan els nostres clients venen a comprar els nostres torrons, sempre, sempre, estaran acabats de fer”.

Segurament és aquesta perseverança la que ha fet que no només es guanyin el reconeixement dels seus fidels clients, sinó també de personalitats tan exigents del món de la gastronomia com el barceloní Sergi Meià. 

I així, al llarg de tota l’entrevista, mentre vaig captant la quantitat i varietat –impossible d’imaginar- d’elements que entren en confluència en l’elaboració dels torrons i que determinen el seu gust i forma final, vaig comprendre que n’hi havia un que era molt palpable. Entre la Zoe i el seu pare hi ha una connexió que probablement també està definint el present i el futur del seu treball.  En la novetat d’aquest any, un bombó del Torró d’Agramunt, aquest vincle es manifesta a través de la fusió de la tradició amb la innovació. El torró fusiona el típic sabor del torró estrella d’Agramunt, amb un bombó que segueix la línia dels Torrons d’AutorIMG_5506

“Realment, tot el que hi ha aquí, indirectament ho transmetem al producte. Quan la gent el prova, penso que tot això es pot sentir.

I és el que busquem, que quan la gent posi el torró sobre la taula, vegi que no és un simple torró, sinó que té tota una història. Volem que la gent, en provar-los, tingui alguna cosa que explicar”. 

En algun moment entra en Fèlix, i visualitzo davant meu la figura del mestre artesà i l’aprenent. En Fèlix té una gran experiència (i experiències també, segurament, en plural), i la Zoe és com una esponja. Semblen saber-ho tot dels torrons, però encara es mostren disposats a aprendre’n molt més. “Ara que sóc aquí”, diu la Zoe, “volem seguir avançant molt i seguir fent moltes coses, però sense perdre el més important i sense perdre l’essència”. Junts els veig capaços de tot, però davant els seus principis no es dobleguen, cap dels dos. I sembla que aquests s’han transmès intactes, d’una generació en l’altra. La vida dels torrons és efímera, però la filosofia de Torrons Fèlix sembla que perdurarà per molt de temps.

Havent-vos introduït al món de Torrons Fèlix, ara només queda per comprovar quin gust tenen totes aquestes històries. Us quedareu de pedra. O com probablement dirien allà, com un torró dur.