06:51h. Dissabte, 10 Desembre de 2016

Uns 4.000 joves catalans marxen anualment a l'estranger segons dades oficials, però el Govern creu que en són el triple

La xifra s'ha gairebé multiplicat per sis en la darrera dècada, passant dels 693 en el 2005 als 3.904 de l'any 2015

La consellera Bassa va inaugurar dijous a la UdL el XIX Fòrum d'Estudis sobre la Joventut
La consellera Bassa va inaugurar dijous a la UdL el XIX Fòrum d'Estudis sobre la Joventut

Entre 3.000 i 4.000 joves catalans marxen anualment de Catalunya segons dades oficials, però des de l'Observatori Català de la Joventut es creu que són molts més. La directora general de Joventut, Marta Vilalta, diu que la xifra real es calcula que seria entre tres o quatre vegades més. La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, reconeix que és difícil saber quanta gent marxa perquè no tothom es dóna de baixa del padró o es registra en un altre país.

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, inaugura el XIX Fòrum d'Estudis sobre la Joventut a la UdL 

Bassa explica que des del Govern donen suport a aquells que vulguin marxar voluntàriament per treballar o formar-se però que ara també es reforçaran les eines per ajudar a aquells que volen tornar, a través d'iniciatives d'emprenedoria per poder entrar en el món laboral. Són dades que s'han donat a conèixer amb motiu del XIX Fòrum d'Estudis sobre la Joventut que la consellera Bassa ha inaugurat aquest dijous a la tarda a la Universitat de Lleida (UdL).foto consellera bassa texte down

El Fòrum d'Estudis sobre la Joventut analitza en aquesta dinovena edició els costos socials i les oportunitats estratègiques del procés migratori de milers de joves catalans a l'estranger. Són les darreres dades de l'informe Emigració i joventut, elaborat aquest mes de novembre per l'Observatori Català de la Joventut. El Fòrum d'Estudis sobre la Joventut dura dos dies i comptarà amb la participació directa de més d'un centenar d'assistents, entre investigadors, professionals de joventut, representants de l'àmbit social, econòmic i polític, així com de joves protagonistes del fet migratori.

El Govern reformarà les eines per ajudar a aquells que volen tornar, a través d'iniciatives d'emprenedoria


Segons dades d'aquest informe, l'any 2015 van marxar de Catalunya a un país estranger 23.617 joves de 15 a 29 anys, la qual cosa suposa el 25,4% del total d'emigrants. Aquesta, destaquen, és una xifra inferior a les dels primers anys de la crisi, quan es va arribar a un rècord de 36.689 joves l'any 2009. La major part dels joves que emigren, però, no són de nacionalitat espanyola. El 83,5% de joves que van marxar de Catalunya l'any 2015 tenien nacionalitat estrangera. El més probable, segons el Govern, és que fossin joves estrangers arribats per motius econòmics i que van retornar al seu país d'origen o van reemigrar. Entre el 2009 i el 2015 han sortit de Catalunya 211.924 joves, tot i que no hi ha dades de quants d'aquests han tornat.

Una altra dada és que el nombre de joves amb nacionalitat espanyola que han marxat de Catalunya no ha parat de créixer d'ençà de la crisi. L'any 2005, van emigrar des de Catalunya a l'estranger 693 joves amb nacionalitat espanyola i l'any 2015 aquesta xifra va ser de 3.904, és a dir, gairebé s'ha multiplicat per sis, amb un augment sostingut des del 2009.

Un dels perfils d'emigració és el de joves qualificats que emigren per motius laborals i ho fa principalment a països europeus o sudamèrica


Des d'una aproximació molt més qualitativa, l'estudi apunta que durant els últims anys un dels perfils d'emigració que sembla que ha guanyat més protagonisme és el de joves qualificats que emigren per motius laborals. Són majors de 25 anys, sense responsabilitats familiars, altament qualificats (amb titulacions universitàries i domini d'algun idioma estranger, sobretot l'anglès) i que emigren amb una motivació laboral (no acadèmica o d'altre tipus). Marxen principalment a països europeus o sudamèrica. Es tracta d'un perfil que ha guanyat pes en termes relatius, però minoritari en termes absoluts, és a dir, no són el guix de l'emigració.

'Projecte Desperta't' de l'associació Down Lleida


La consellera Bassa, abans d'aquest acte a la UdL, ha visitat el projecte de vida independent de l'associació Down Lleida, 'Desperta't'. La visita s'ha fet a un dels pisos compartits de l'associació, on conviuen persones amb discapacitat amb estudiants universitaris en la modalitat de pisos compartits. El 'Projecte Desperta't' és un espai d'aprenentatge format per joves amb capacitats diverses, on poder millorar l'autonomia i la independència mitjançant la presa de decisions. La finalitat d'aquest projecte és la d'acabar decidint com, on i amb qui volen viure en un futur.