09:53h. Dilluns, 25 Setembre de 2017

El centre Mascançà de Mollerussa demana a l'Ajuntament que reconsideri l'enderroc de la Farinera

Lliuren a l'alcalde un manifest on proposen que s’estudiïn alternatives per la seva preservació

Moment de la reunió del president del Centre de Recerques Mascançà, Joan Yeguas, i l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona
Moment de la reunió del president del Centre de Recerques Mascançà, Joan Yeguas, i l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona

Una delegació del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà es va reunir el passat dia 5 de juliol amb l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, per demanar que l’equip de govern reconsiderés l’enderroc de la Farinera de Sant Antoni. Joan Yeguas, com a president de l'entitat, i juntament amb Daniel Altisent i Jordi Soldevila, van assistir a la reunió, en el marc de la qual Yeguas va entregar un manifest a Solsona.

Segons fonts de Mascançà, el seu president va exposar a l’alcalde la importància de la Farinera, una construcció de finals del segle XIX, que aprofitava la força motriu de la Tercera Sèquia per a la transformació dels cereals, funció que fa que sigui un element distintiu de la ciutat respecte del seu entorn comarcal. Per la seva banda, l’historiador mollerussenc Daniel Altisent va assenyalar el nombrós patrimoni local perdut les darreres dècades a la ciutat i la importància de no perdre’n més. En aquest sentit, el manifest recorda la demolició de la Casa Forta i l’antiga església de Sant Jaume, a la dècada de 1950; el 1980, la Forestal d’Urgell; Villa Mercedes, en el 1983, o Cal Castelló del Vi, en el 2000.  Mollerussa Imatge farinera texte

A la reunió de la setmana passada, la delegació, segons explica en un comunicat, va resumir els valors de la construcció en la seva antiguitat, la forma d’extracció d’energia i la seva relació amb la posada en funcionament del Canal d’Urgell i amb Mollerussa. Segons l’historiador Jordi Soldevila converteixen la Farinera en un element únic que ens permet explicar la construcció de la Mollerussa ciutat actual.

Així mateix, manifesten que els seus arguments s’afegien als expressats pels tècnics de la Delegació Territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya "que exposaven que l’element no amenaçava ruïna i tenia un interès patrimonial, i per tant en recomanaven la seva preservació".

D'altra banda, i sempre segons Mascançà, les dues parts haurien convergit en les dificultats afegides per la propietat privada i la situació d’abandó patida durant les darreres dècades, així com en el creixent interès pel patrimoni per part de la ciutadania de Mollerussa que a les xarxes socials havien expressat el seu malestar pel possible enderroc.

Des de Mascançà es va valorar positivament la tasca de l’actual consistori de preservació del patrimoni, els casos de Cal Castelló de la Llet, Cal Jaques i la preservació de documents particulars que s’han dipositat a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, motiu pel qual "es va encoratjar a l’actual equip de govern a seguir en aquesta tasca".