03:37h. Dimarts, 12 Desembre de 2017

Passat, patrimoni i arqueologia: un interès distant al Pla d'Urgell

Primeres excavacions al Tossal de les Tenalles de Sidamon
Primeres excavacions al Tossal de les Tenalles de Sidamon

El valor del nostre passat sense cap mena de dubte és un dels tresors més preuats que posseïm totes les cultures i societats del món. Sovint ens sentim identificats amb aquell passat, amb aquells avantpassats que van conviure al nostre territori, on ara s’aixequen els nostres carrers, les nostres cases, els nostres camps...

L’ interès pel passat ha anat variant al llarg de la història, passant per diferents estadis d’intensitat, per exemple, vull fer esmena a l’estela de la victòria del monarca d’Akkad (Irak), Naram-Sin. L’estela mostrava la victòria del monarca sobre els Lullubi, un poble que habitava al Zagros (Kurdistan).

Naran-Sin va esdevenir a la primera meitat del tercer mil·lenni, abans de la nostra era, el monarca que dominava la totalitat de Mesopotàmia i a més a més esdevindria el primer rei mesopotàmic en autoproclamar-se Déu

Sense dubte, Naran-Sin va marcar el passat del Pròxim Orient i la seva importància va seguir sent present en les cultures que van succeir el període Acadi. L’interès d’aquestes cultures posteriors pel seu passat va portar al fet que se sentissin hereves d’aquest període i l’evidencia va ser, entre altres, la troballa de l’estela de la victòria del monarca a Susa (Iran), capital de l’imperi Elamita , a molts kilòmetres del seu origen, a Sippar (Irak), això ens mostra que ja des de temps antics, l’interès pel `passat ja estava molt present en les societats i cultures del moment.

Imatge de l'estela de Naram-SimTraslladant la temàtica de l’article a la nostra comarca vull fer una crítica i al mateix temps un crit reivindicatiu a la societat i al seu interès pel passat, pel patrimoni i per l’arqueologia. Cada cop vivim en una societat més immersa en el mar de les ciències naturals i de les tecnologies i sovint abandonem, menyspreem o denigrem d’on venim, és a dir el nostre passat, el seu estudi i la seva recerca. En les societats sempre hi han hagut prioritats i interessos, variables que han anat canviant en funció del moment. No caiguem en la mentida o en la pantomima d’algunes institucions o organisme governamentals que aparenten mostrar un interès per l’estudi i recerca del nostre passat quan en realitat molts cops només intenten ficar impediments.

Rebem subvencions per part de les institucions, és cert, però gairebé , la majoria de vegades hem de suplicar i esperar mesos, anys, dècades per rebre aquest suport que necessitem per seguir fent la nostra tasca. No entraré en debat, però només cal comparar, per exemple, el pressupost destinat a la recerca tecnològica i el pressupost destinat a la recerca arqueològica, incomparables. No plantejo que els pressupostos destinats a la recerca tecnològica siguin prescindibles, al contrari, però si plantejo un augment de l’interès pel nostre àmbit de recerca.

És indignant veure com l'interès pel nostre passat i per la recerca històrica i arqueològica cada cop va minvant més i com predominen els interessos econòmics, entre altres, per damunt de tot 

Imatge i nota de la primera excavació realitzada al Tossal de les Tenalles a Sidamon BÉs depriment i és una llàstima, perquè les conseqüències a llarg termini poden acabar essent fatals, com per exemple, perden grans joies arqueològiques, petjades del nostre passat que ens podrien dir moltíssimes coses quant als habitants que habitaven, per exemple, a la nostra comarca, el Pla d’Urgell, fa centenars d'anys inclús mil·lennis, i mostrar-nos el seu modus vivendi així com les seves tradicions i la seva cultura.

Parem-nos a pensar l’interessant i magnífic que podria ser viatjat en el temps i assistir, per exemple, a un ritual funerari iber als volts del segle tercer abans de la nostra era, evidentment que aquest fet no és possible però si és possible poder fer-nos una idea de com era i de com es duia terme i com ho podem fer? Mitjançant la recerca, la continuïtat i la preservació de les excavacions arqueològiques i amb l’ajuda i l’interès de la gent i de les institucions.

Al Pla d'Urgell, hi han més de 25 jaciments arqueològics inventariats, que se situen entre el terme de 9 municipis del Pla d'Urgell, com per exemple

Torregrossa: Té inventariats 10 jaciments, de diferents moments que estan datats des del Neolític fins a l'Alta Edat            Mitjana. El Poal: Té inventariats 2 jaciments, de  diferents  moments,  un  datat   del període del    Bronze    Final fins al Ferro-Ibèric Ple   i   l'altre    datat del període Medieval. Bellvís: Té inventariats 2 jaciments, de diferents moments, un datat del període Romà-Imperi i un datat del període Medieval. Barbens: Té inventariats 3 jaciments, tots tres datats del període Medieval.Sidamon: Té inventariats 2 jaciments, els dos datats del Bronze Final fins al Ferro-Ibèric Ple Miralcamp:   Té   inventariat    1    jaciment,    datat    del període Romà    fins al període Medieval. Vila-sana: Té inventariats 3 jaciments, de diferents moments, el primer datat del Calcolític fins al Bronze, el segon datat del Bronze Antic i el tercer datat   del període Romà. Linyola:   Té   inventariat   1    jaciment,    datat    del període Medieval    fins  al període Modern. Golmés:   Té   inventariat    1    jaciment,    datat    del    Ferro-Ibèric Ple    fins al període Romà. Ivars d'Urgell: Té inventariat 1 jaciment, datat del període Romà.

Aquest nombre de jaciments és relatiu, s'estima un nombre més alt de jaciments no inventariats, alguns d'aquests en altres indrets de la comarca, com alguns localitzats al terme del Palau d'Anglesola o de Mollerussa, entre altres

Imatge d’una cala del jaciment de Bellfort a MiralcampL’últim intent de recuperar una part del patrimoni arqueòlogic a la comarca ha estat la constitució de l’entitat Amics del Tossal de les Tenalles amb seu a Sidamon. L’entitat es va fundar amb l’objectiu de recuperar la recerca i les excavacions entorn al jaciment, un fet rellevant per a la comarca. El projecte compta amb el suport de l’Ajuntament de Sidamon, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Diputació de Lleida i amb el grup de recerques Terres de Ponent i també compta amb el suport de l’arqueòleg Ignasi Garcés, actualment docent a la Universitat de Barcelona.

Aquest darrer intent de recuperar aquesta petita part del passat de la nostra comarca és un nou crit d’esperança per a la continuïtat de la recerca arqueològica al Pla d’Urgell. També per acabar cal destacar la importància dels grups de recerca pel passat, patrimoni i arqueologia, grups de recerca de la comarca, com el grup de recerques Mascançà o el grup de recerques Terres de Ponent, grups que aporten la importància i la rellevància que correspon a les nostres disciplines en un context comarca