Publireportatge
Situada a l’antic terme de Vallis Frauosa i les costes de Santa Maria, aquesta és la zona més agresta i àrida del municipi, formada per masos disseminats i que té com a centre de serveis i administratiu la vila de Torà.
La millor manera de gaudir de Vallferosa és fer-ho al ritme que marquen les vostres cames. No hi fa res si us atureu a fer una foto, o a esmorzar tranquil·lament sota un arbre. Ni si a mig camí feu parada i fonda. És així, amb calma, com arriben les descobertes, les emocions i els records que ens empenyen a repetir l’experiència.
El GR-170 vall del Llobregós té una distància de 65 quilòmetres i passa per cinc municipis de la vall del Llobregós. Us recomanem fer el tram que coincideix amb la Ruta de Vallferosa, que comença i acaba a Torà.
La ruta té un recorregut molt agradable, alternant boscos, rieres i camps de conreu. El caminant podrà gaudir de vistes panoràmiques i descobrir el ric patrimoni arquitectònic i natural de la zona.
L'orografia del terreny permet recórrer el sender a peu i en bicicleta. Si us decidiu per fer-lo caminant no haureu de salvar cap espai que requereixi tècniques de muntanya.
Per poder fer la ruta sense problemes, us podeu baixar els tracks i waypoints del gps a http://www.lasegarra.org/GR-Vall-del-Llobreg%C3%B3s-102.html
L’element arquitectònic més destacable de la ruta és la torre de Vallferosa.
Vallferosa, una torre que canviarà la història
La torre de Vallferosa, d’uns 32 metres d’alçada, de planta circular i construïda per una doble anella de murs, es troba al costat de l’església de Sant Pere i de les restes de l’antic nucli de Vallferosa. Aquest conjunt arquitectònic pertany al municipi de Torà, comarca de la Segarra. 
El lloc s’esmenta per primera vegada al segle XI amb el nom de “Castrum de Valle Frausa” en la venda d’un alou al “Castrum de Llanera”. Al llarg dels segles la torre i el castell annex van pertànyer a diferents propietaris, sovint vinculats a la canònica de Santa Maria de Solsona.
Fins fa uns mesos es creia que la torre datava del segle XI, però les proves del carboni 14 han conclòs que la construcció és molt anterior, i que es remunta a finals del segle VII i durant el segle VIII, en plena ocupació islàmica.
Aquesta afirmació ens permet dir que la torre de Vallferosa canvia la història, perquè demostra que, efectivament, es tracta d’un element de defensa però no d’una construcció cristiana enfront l’al-Àndalus, sinó a l’inrevés. Es tracta d’una torre andalusina que defensava les últimes terres ocupades pels sarraïns de l’avanç dels comtats catalans. Vallferosa exemplifica que la seva història pot contribuir a canviar el relat de la Catalunya feudal que se’ns ha explicat fins ara.
En atansar-nos a Vallferosa ens sorprèn no trobar-la al cim d’una muntanya, sinó prop del pas d’una canal; això fa pensar que la seva construcció també va tenir motius recaptatoris. El camí de la vall era el camí principal de transhumància que unia el Prepirineu amb la plana de Guissona, un punt de control de camins on s’exigia alguna mena de peatge.
La torre tenia finalitats militars, recaptatòries, de control…, però també d’habitatge: d’un habitatge d’ús senyorial. A l’interior hi ha restes d’una latrina, d’una cuina i d’un dipòsit de gra. Aquestes restes fan pensar que a la torre hi vivia alguna persona o família poderosa. El fet que al seu entorn trobem altres restes arquitectòniques demostra que s’hi vivia, que hi havia una activitat quotidiana.
Els estudis recents duts a terme entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Torà, amb la participació d’arquitectes, arqueòlegs, químics, geòlegs i enginyers, demostren que la torre de Vallferosa és un paradigma de construccions INTEL·LIGENTS, construccions RESISTENTS, construccions amb molta DURABILITAT, i amb control de la seva terra, la Segarra, lloc de pas i obert al pas de molta gent. I que explica i dóna sentit al caràcter dels actuals segarrencs. 
L’Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà i l’Associació d’Amics de la Torre de Vallferosa, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torà, ofereixen visites guiades:
- De maig a setembre (ambdós inclosos), cada diumenge a les 11.00 h i a les 12.30 h.
- Març, abril, octubre i novembre, el 1r i el 3r diumenge de mes a les 11.00 h i a les 12.30 h.
- Desembre, gener i febrer, tancat.
Per a més informació i per a visites de grup: Ajuntament de Torà, tel. 973 473 028 i www.tora.cat.
De tornada a Torà és imprescindible una visita a la vila
La vila de Torà s'arrecera a la serra de l'Aguda, que li fa de marc de fons.
És la localitat més important i dinàmica d'aquests contorns, fruit del seu creixement industrial, cosa que no li ha fet perdre l'aspecte eminentment agrícola i ramader de típica vila de la Segarra. Torà té el seu origen en època medieval, els carrerons estrets del barri vell, coberts de porxos, silenciosos i tranquils, en són un clar testimoni.
El nucli antic de la població mostra un clos semicircular, format al redós de l'antic castell, avui centrat en l'església de Sant Gil.
On menjar: http://www.lasegarra.org/Restaurants-434.html
On dormir: http://www.lasegarra.org/Allotjaments-51.html
