La feina nostra de cada dia a l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida

ESCHOTUR, Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida 3
photo_camera ESCHOTUR, Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida 3

Estava disposat a fer un reportatge més d'un centre de formació professional, com els que publiquem habitualment en aquesta revista, amb la voluntat de divulgar les possibilitats formatives d'aquests centres educatius. Vaig arribar a primera hora del matí a les portes de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida, i em vaig trobar la imatge habitual de molts joves amunt i avall en l'entorn de les instal·lacions.

ESCHOTUR, Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida 6Em va rebre Anna Maria Madariaga, directora del centre, la cordialitat d'una presentació i la percepció que passaríem a un despatx per escoltar tota una teoria sobre cicles, formació, especialitats i inserció laboral. Però no..., Anna Maria em va convidar a un cafè i em preguntà si coneixia el centre. La resposta va ser que hi havia anat en alguna presentació al Petit Menjador Pedagògic, tal com ells l'anomenen. La conversa, tot caminant pel passadís de l'institut fins a entrar al que em va situar a la barra d'un bar.

ESCHOTUR, Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida 7La sala, com si es tractés de qualsevol bar de qualsevol ciutat o poble, ara sí..., era viva, amb un anar i venir de nois i noies; era l'hora d'esmorzar. A la barra d'aquell bar, un jove, perfectament uniformat, ens preguntà què volíem: “un cafè i un cafè amb llet”. El noi es gira i un company li murmura alguna cosa a cau d'orella; tot seguit el noi que ens atén em pregunta si la llet la volia natural o calenta. La directora i jo continuem parlant dels inicis del centre, que va ser al voltant del 1990, i el noi serveix la comanda. Les dues tasses, sobre el taulell, amb la cullera i el sucre corresponent; la directora, però, crida l'atenció al jove que ens atén i li dirigeix dues observacions: la primera, que ha de somriure en dirigir-se als clients i, la segona, que la cullera i el sucre al costat de la tassa han de quedar en una posició determinada.

ESCHOTUR, Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida 1Immers en aquest entorn, vaig començar a tenir la percepció que alguna cosa diferent es respirava en aquell sistema d'ensenyament, perquè arribava a la conclusió, amb les noves aportacions de la directora, que preníem cafè en l'aula que els estudiants utilitzen diàriament per a la seua formació. En aquell centre la formació estava dirigida als coneixements pràctics, i això no es podia aprendre d'altra manera que fent-ho cada dia al costat dels alumnes més avançats i dels professors. Conclusió de la primera parada a ESCHOTUR: un perfecte entorn per a l'aprenentatge, en el qual l'alumne conviu amb el que ha de ser el seu dia a dia laboral.

ESCHOTUR, Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida 2La directora m'explica que aquesta part de formació pràctica, que és majoritària, es complementa amb idiomes -anglès, francès i alemany; dos d'ells obligatoris-, gestió, informàtica i altres matèries de caràcter teòric, així com visites a empreses del sector. Aquestes puntualitzacions les feia la directora mentre ens dirigíem a una altra àrea del centre.

ESCHOTUR, Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida 10En el següent pas, la meua sorpresa encara va ser més majúscula: en obrir la porta davant nostre, observem una cuina de dimensions extraordinàries, amb un tràfec de gent amunt i avall entre olles i fogons, verdures, carns i condiments i, el més destacat, amb uns somriures extraordinaris. Aquí un professor davant d'una gran olla explicant a una jove els punts de cocció, allí dues noies tallant api, en una altra sala un grup preparant escalopes, més a l'esquerra un altre grup preparant el que semblaven galetes dolces. Això sí, tots perfectament uniformats com si d'equips esportius es tractés -segons la directora, per distingir els graus i les especialitats. En aquest recorregut per la cuina, al fons un altre professor explicava una recepta a uns grups de nois i noies, i uns passos més avall hi vam trobar un magatzem que va resultar ser la recepció dels proveïdors. Aquí, també un grup de joves preparaven uns carros amb els productes que em van explicar que havien de servir per preparar els menús del dia.

ESCHOTUR, Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida 5La directora em fa aturar, amb la mirada posada en tot aquell batibull de cuiners, i m'explica que cada dia aquells joves preparen 250 menús, elaborats sempre amb productes de proximitat, i sempre amb un component de fruita lleidatana. I hom es preguntava qui es menja tot aquell tiberi. La resposta la vaig tenir en l'espai que separava aquella cuina del menjador. Un nou espai en el qual un altre grapat de joves preparaven taules i bufets, perquè es veu que al migdia tots els estudiants dinaven plegats; i, segons l'especialitat que cursaven, servien, presentaven plats o feien altres de les tasques que haurien de dur a terme en la seua vida professional.

El recorregut informatiu es va dirigir a la fleca, més impressionant encara, ja que la directora m'assegurava que era el primer que prenia imatges d'aquella instal·lació, que feia poc temps que havien estrenat. Panets, croissants, torrons, masses i més masses a les quals els joves aprenents donaven forma per després entrar-les al forn. Tota una experiència veure noves generacions de flequers que faran possible menjar pa de qualitat en el territori.
I ja a les acaballes de la visita, una parada en el que semblava un hotel, taulell de recepció, un llit en una habitació, el carro amb el material de neteja i un nou grup de joves que, encara que en aquell moment preparaven decoració per a les festes nadalenques, en realitat eren estudiants de Gestió d'Allotjaments Turístics.

ESCHOTUR, Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida 4Finalment sí que ens vàrem dirigir a l'oficina de direcció; tan sols van ser uns minuts per constatar que el 90% dels nois i noies que havia vist tenien garantida la seua inserció laboral, que la manera d'aprendre garantia la continuïtat en els estudis. I que l'equip docent de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida ESCHOTUR havia elaborat un seguit de materials didàctics, en línia amb els que actualment utilitzen tots els centres del sector de Catalunya. La directora també em detallava que els alumnes destacats tenen l'oportunitat de fer formació durant dos mesos a França, Anglaterra, Itàlia o Finlàndia.

Tot plegat, vaig entendre el perquè la directora volia que fos jo mateix el que pogués descriure el centre, sense necessitat d'explicacions teòriques, ja que la preparació en el sector de la Cuina i Gastronomia, Serveis de Restauració, Forneria i Pastisseria, Elaboració de Productes Alimentaris, Direcció de Cuina o Gestió d'Allotjaments Turístics tenia en el centre els màxims exponents per donar resposta a la demanda de personal qualificat del sector.
 

Comentaris