“Què vol tothom en aquesta vida? Ser feliç”. Partint d’aquesta premissa, i després d’haver participat en cursos i xerrades sobre autoconeixement i creixement personal, una quarantena de persones de Lleida van posar en marxa el projecte Sense Embuts, un espai lliure, segur, confidencial i gratuït adreçat a joves d’entre 12 i 22 anys on aprendre les eines necessàries per ser més feliços.
Un espai on compartir amb altres joves experiències i inquietuds, “on parlar de temes que al col·legi no hi ha temps de parlar i que a casa no es parlen”
Moguts per “si, en lloc de conèixer aquestes eines als 30, 40 o 50 anys, les haguéssim conegudes als 12, 14 o 20, tot hauria sigut diferent”, aquest col·lectiu engegava, ara farà tres anys, un nou marc impulsat pel mestre, psicopedagog i expert en PNL Daniel Gabarró, i dirigit per Laura Cortés. Darrere, més de quaranta voluntaris provinents de diferents disciplines, com la dansa, la psicologia, l’art, el clown o el ioga.
“No és teràpia però és terapèutic”, ens diu la Laura.
Sense Embuts és un espai on compartir amb altres joves experiències i inquietuds, “on parlar de temes que al col·legi no hi ha temps de parlar i que a casa no es parlen”, assenyala. Són assumptes com la sexualitat, el bullying, la mort, les drogues, l’autoestima o la llibertat.
És un lloc on els joves parlen dels temes que ells mateixos proposen. A les sessions celebrades a Lleida el primer trimestre d’aquest curs van abordar el sentit i l’origen de la vida, les addiccions del segle XXI o la malaltia mental. Són qüestions, de vegades, “tabú a la nostra societat”, explica la directora. “Sense Embuts és un projecte per a joves valents, que es fan preguntes”, matisa.
“Tothom vol ser feliç però no hi ha cap assignatura que al col·legi ens digui com ser-ho", reflexiona la directora
En un procés per divulgar la seua feina, són nombroses les línies d’acció del col·lectiu: des de xerrades a instituts a sessions de portes obertes amb un petit tast del projecte o trobades pedagògiques. En aquests tres anys la iniciativa ha anat creixent i expandint-se. Així, va arribar el moment que des de Sense Embuts es van adonar que, només treballant amb els joves, el projecte quedava coix.
En aquesta línia, i a través d’un conveni amb la Universitat de Lleida, es va posar en marxa una trobada pedagògica per a professionals que treballen amb joves, convocatòria que el 27 de gener celebrarà la tercera edició i que portarà per títol “Com respondre preguntes incòmodes a casa i a l’aula”. L’any passat hi van assistir 300 professionals, sobretot docents de primària i de secundària.
Les famílies també n’esdevenen una part important. Per arribar a aquest sector, el projecte ha posat en marxa “Tasta Sense Embuts”, sessions que “donen eines per acompanyar aquests joves, que són referents positius i emponderadors”.
El primer trimestre del 2018, es faran tallers a l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig i també a Sant Pere de Ribes
Expandir el seu radi d’actuació és un altre dels seus objectius, i és així com aquests mesos de setembre i octubre el projecte ha viatjat fins al Pla d’Urgell, amb vuit sessions que s’han portat a terme a l’Oficina Jove. El primer trimestre del 2018, es faran tallers a l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig i també a Sant Pere de Ribes.
Poder arribar a qualsevol jove que vulgui aprendre i reflexionar i oferir-li aquest recurs esdevé uns dels desafiaments de futur del col·lectiu, que va desenvolupar l’any passat a la Llar de Sant Josep de Lleida una prova pilot amb joves amb discapacitat. Enguany tornaran a ser-hi, amb un grup d’11 participants. Val a dir que, fent un pas més enllà, han obert aquesta possibilitat a centres i escoles amb joves amb discapacitat.
La Laura també parla sobre finançament: “El fet de ser un espai gratuït ens obliga a buscar fonts”, entre les quals destaca la contractació dels instituts per fer xerrades, les subvencions, sobretot de l’Ajuntament de Lleida, i les empreses patrocinadores: Plusfresc, Pizza Napoli i l’Autoescola París.
Tornant al projecte, assegura que amb les sessions de Sense Embuts “anem picant portes (...), els fem pensar”.
Aprendre a prendre decisions sàvies
“Les emocions venen d’un pensament i aquest és moltes vegades inconscient. Sentim i reaccionem. Quan nosaltres sentim i no sabem per què, podem fer un treball per saber quin és el pensament que l’origina. Un cop sabem quin és aquest, ens adonem que potser no té gaire sentit; llavors podem canviar el pensament i automàticament canviem l’emoció”. "Donem estratègies per dir: ei!, no cal que siguis presoner del que sents, perquè el que sents neix d’un pensament i moltes vegades és inconscient. Fes-lo conscient per poder gestionar-lo, i així cada vegada que senti això la meua reacció no sigui ràbia, per exemple! Sempre que la resposta tingui unes conseqüències dolentes, diem que és una decisió no sàvia. Els diem que han d’aprendre a prendre decisions sàvies perquè és el millor per a nosaltres i nosaltres som el més important. Ens hem d’estimar”, explica la directora de Sense Embuts sobre el funcionament de les sessions.
“Han d’aprendre a ser responsables i a assumir les conseqüències de les seues decisions”, afegeix. “No són les típiques xerrades. Els preguntem: què és el que et mou a fer això?”.
El Brian, un noi de 17 anys assistent a les xerrades, defineix Sense Embuts com un espai per “reflexionar com veus la vida”
Actualment, participen a les sessions una trentena de joves. Un d’ells és el Brian. Té 17 anys i ha assistit a diferents xerrades. “M’agrada parlar d’aquests temes, reflexionar”, ens diu, perquè “són temes dels quals no es parla amb els amics ni al carrer”.
El Brian ens destaca aquest espai per “reflexionar com veus la vida” i ens revela que a ell personalment l’ha ajudat a canalitzar i gestionar emocions, a veure altres punts de vista.
Per acabar, la Laura reflexiona sobre el fet que “tothom vol ser feliç però no hi ha cap assignatura que al col·legi ens digui com ser-ho, tot i les adversitats i els problemes que tenim cada dia. Ens ensenyen moltes coses, però ningú ens ensenya a ser feliços perquè segurament ningú en sap. Què puc fer per sentir-me millor amb mi, amb la meua vida, per prendre decisions sàvies? Sense Embuts és un espai molt guai”.
