Opinió

Vivim més anys però som més vulnerables

La piràmide de població ha canviat tant de mida com de forma en els darrers anys, donant pas a una població de persones envellides, fins i tot hi ha qui parla de la “quarta edat”.

El Consell d’Europa defineix la dependència com un estat en què es troben les persones que per raons relacionades amb la manca o pèrdua d’autonomia física, psíquica o intel·lectual, tenen necessitat d’assistència i/o ajudes importants per realitzar les activitats de la vida diària i de manera particular aquelles relacionades amb la cura personal.

L’edat i la dependència són dos conceptes que estan estretament vinculats, ja que, en incrementar-se l’edat paral·lelament s’incrementa la dependència a causa de la disminució de les capacitats funcionals de les persones. Així doncs,  aquesta situació de risc es dóna més habitualment en persones grans que conviuen diàriament amb circumstàncies d’especial vulnerabilitat. 

El canvi demogràfic actual que està experimentant la nostra societat ens obliga a reflexionar sobre aquest concepte. La piràmide de població ha canviat tant de mida com de forma en els darrers anys, donant pas a una població de persones envellides, fins i tot hi ha qui parla de la “quarta edat”.

Ara bé, que l’esperança de vida hagi augmentat no significa que també ho hagi fet, al mateix temps, la qualitat d’aquesta.  Hi ha un seguit de variables que posen de manifest algunes injustes i evitables diferències en la qualitat de vida de la gent gran, per exemple, l’educació. Hi ha diversos estudis que apunten que a major nivell d’estudis menor discapacitat. 

Millorar la qualitat de vida de les persones grans exigeix aconseguir una major autonomia personal que els permeti exercir plenament els seus drets com a ciutadans i ciutadanes.  Però aquest repte només es pot aconseguir amb la desaparició de les desigualtats.

Comentaris