08:51h. Dissabte, 25 Novembre de 2017

És la democràcia, estúpid

Situem-nos. Any 1992. A les portes d’unes presidencials als Estat Units. George H. W. Bush (el pare) té pràcticament assegurada la reelecció davant un jove candidat demòcrata anomenat Bill Clinton. La seua política exterior ha encimbellat Bush fins a un històric 90 % de popularitat. 

Millor salvatges que corruptes

Comença amb un senzill puro, un dinar, una festa –una mica de confeti--, un regalet  --per a la dona home, que la faràs feliç--. O també pot començar amb un “és pel partit”, “els objectius són molt importants, però per fer-ho falta finançament”: És per la causa.

11 de setembre de 2012, aquest any sí!

  A aquestes alçades, a qualsevol ciutadà del nostre país li és relativament fàcil fer una llista de les raons objectives per les quals cal emprendre un canvi de rumb nacional i virar cap a la independència: des de l’espoli fiscal als atacs constants a la cultura i a la llengua, des de la manca d’inversió a la deslleialtat institucional...

Laissez faire, laissez passer

  El meu blog Diuen que els moments de crisi han de servir per replantejar-se aquells aspectes importants de l’existència: per exemple els estalvis o els principis, que són dues coses que, no ho dubteu, estan estretament lligades.

Oh, Europa

    El meu blog El capità Edward John Smith serà recordat “in aeternum” com el responsable d’haver ofegat l’inenfonsable Titànic.

Pensar globalment, actuar localment

  El meu blog Diuen que, fa cosa de cent anys, el biòleg i urbanista Patrick Geddes va encunyar la frase que encapçala aquest escrit. La frase estava irremeiablement condemnada a l’èxit. Primer se la va fer seua un naixent moviment ecologista, allà pels 70.