04:40h. Divendres, 21 Juliol de 2017

Qui és el que està confós, senyor bisbe?

Per seguir-ho

Des que Xavier Novell va ser nomenat bisbe de Solsona no ha desaprofitat cap oportunitat, més o menys mediàtica, per regalar-nos perles com que “les esglésies no han d’admetre actes laics” o que “abans la castedat a l’ús del preservatiu.” L’última i no menys lamentable l’ha dedicat a un dels col·lectius més castigats i exclosos de la institució eclesiàstica, el col·lectiu LGTBI. Novell, en la seva columna setmanal al Full diocesà, es pregunta ni més ni menys si “el fenomen creixent de la confusió en l’orientació sexual de força nois adolescents” es pugui deure, i en aquest cas cita el papa Francesc, al fet que “en la cultura occidental, la figura del pare estaria simbòlicament absent, desviada, esvaïda.” Remata aquesta “brillant” conclusió, a la qual suposo que hi deu haver arribat després d’un profund estudi fet a centenars de milers d’homosexuals d’occident, amb una altra pregunta suggerent: “Fins i tot la virilitat semblaria qüestionada?”. Anem pas a pas, senyor Xavier.  

Ja veiem que li preocupa molt la “confusió en l’orientació sexual”, però, de veritat, no fa falta que perdi hores de son. La confusió a la qual vostè es refereix ha existit sempre en el difícil procés de la pubertat, en ple segle XXI com en ple segle XV, que és en l’època on sembla viure. Més li diré, si algun fenomen creix és el de la llibertat i acceptació de l’orientació sexual i, proporcionalment, la disminució de traumes i confusions fruit de societats i institucions heteropatriarcals com de la qual vostè forma part. O és que els capellans no dubten alhora d’entregar la vida a la religió? També us manca la figura d’un pare a casa i passeu a anomenar pare a un ser superior? Tindria sentit, oi? Però és que vostè no vol dir confusió, el que vol dir és error. Error d’acceptar amb orgull ser marica o bollera. Gràcies, aquestes paraules ens donen un motiu més per ser-ho en gran!  

Ens encanta la seva referència a la “cultura occidental”, tot citant el seu superior papa Francesc. Vol dir, per tant, que a la cultura oriental això no passa? Interessant. 

No menys interessant que el que segueix compartint amb el seu Papa, on senyalen com a gran culpable, com si algú s’hagués de sentir culpable de ser lesbiana o bisexual, la figura “absent, desviada, esvaïda” del pare a l’entorn familiar. Si això fos real i contrastat ho agrairíem personalment a tots els pares absents d’aquest món per haver permès que la terra estigui plena d’homes i dones homosexuals meravellosos. Sap què, Xavier, per sort, en aquest món el que sí que hi ha és estudiosos amb mètodes científics i amb criteri que investiguen sobre aquests temes per, entre altres coses, poder omplir-nos d’arguments a tots plegats per rebatre les seves paranoies. I, efectivament, no hi ha cap estudi que demostri el que vostè vol intuir, ja que els rols sexuals estan fixats pels gens i no hi ha cap absència que pugui modificar això. Ja sé que pot semblar més creïble pensar que potser ens hi eduquen, posant-nos a totes hores Britney Spears o comprant-nos nines, fins i tot pot semblar més creïble que ens arriba a través d’un senyal, d’una trucada espiritual. Li sona, oi? Doncs em sap greu dir-li que no, que això nostre, però també el de la veïna que és feliçment casada amb un senyor, és de naixement. Ens criï un pare que viu tot l’any fora, dues mares, un pare que ara és mare, uns avis encantadors o les tietes de França.  

Ja com a colofó ens regala una declaració que eclipsa tot l’anterior. “Fins i tot la virilitat semblaria qüestionada.” Diu amb la boca petita, deixant que el lector tregui les seves conclusions, i que vostè com un covard no sigui capaç de dir les coses pel seu nom... És tan vergonyós, retrògrad i antic que algú trobi a faltar “la virilitat”, un concepte totalment obsolet i que connota més aviat reaccions masclistes i autoritàries.  

Senyor bisbe, aquesta vegada s’ha passat. No solament ha ofès el col·lectiu LGTBI, intuint que la nostra sexualitat és un accident, una conseqüència indesitjable en qualsevol família, sinó que també ha ofès les dones, tractant-les de mares que no són capaces de criar per si soles un fill si no tenen un home al costat. També ha ofès tots aquells fills, tinguin la sexualitat que tinguin, de famílies amb un sol pare o amb una sola mare, dient-los que formen part d’una estructura familiar incompleta i incapacitada per fer feliç un fill. Però, per damunt de tot, sap quin és el col·lectiu que més ofèn i en surt perdent? El seu. Perquè, tot i les cartes, les denúncies, les indignacions a la xarxa que puguem fer contra vostè, en el fons, les seves paraules ens preocupen en la mateixa mesura que ens rellisquen. Tot i que vostè es creu valedor d’una moral superior que ha de corregir els pecats del món, ens sap greu dir-li que, afortunadament, cada dia les seves paraules són més ignorades i obsoletes. 
Aquest és el consol que ens queda, però des de De Trascantó lluitem per la tolerància zero, per extingir qualsevol atac gratuït i ignorant contra un col·lectiu que mereix els mateixos respectes que les altres opcions sexuals.  

Per acabar, ens agradaria no estar sols en aquesta denúncia i comptar amb el suport de l’Ajuntament, que faci pública la seva repulsa com ho han fet a l’Ajuntament de Solsona o, directament, tractar de persona non grata el bisbe a la ciutat, com ha proposat el paer de Cervera.