04:36h. Dissabte, 10 Desembre de 2016

NOVA TRACJUSA un bon projecte per la nostra comarca

Per seguir-ho

L’any 1995 un grup de ramaders de la nostra comarca ens vam reunir per buscar alguna solució per millorar la gestió dels purins que produïen les nostres granges. 

Aquest fet ja indica dues coses importants des del meu punt de vista: 

La primera és que fa més de 20 anys ja preveiem que aquesta problemàtica seria important en el futur. La segona era que les persones que en aquell moment ens vam reunir apostàvem per buscar una solució col·lectiva a la problemàtica. 

Aquest fet, per a mi molt important , va determinar l’estratègia que durant tots aquests més de 20 anys ha marcat el nostre camí com a col·lectiu. Estem en una societat molt individualista i, m’atreviria a dir egoista on tots ens preocupem per resoldre els nostres propis problemes i tenim poca tendència a afrontar-los de manera col·lectiva si no és molt necessari. És per aquest motiu que em sembla un fet rellevant.  

Fruit d’aquelles reunions van sortir diferents possibilitats i projectes que finalment es van materialitzar en les dues plantes de tractament que hem tingut funcionant des de l’any 2001 fins el 2014, que com a conseqüència de la nova regulació de les energies renovables van haver de tancar perquè van entrar en pèrdues per la falta d’ingressos de la prima elèctrica. 

La ramaderia en la nostra zona s’ha desenvolupat molt durant els últims 40 anys com a alternativa o complement de l’agricultura. De fet, els pagesos que vam apostar per la ramaderia érem els que teníem poques terres per tirar endavant les nostres famílies. Aquest fet va provocar que les granges no estiguessin associades a les terres i que sovint calgués aplicar els purins que produíem a finques d‘altres pagesos. 

Amb els anys això ha provocat un desequilibri, de manera que actualment els purins que produïm ja no els podem gestionar en la seva totalitat en les nostres terres i les dels nostres veïns, i cal portar-los a més distància o buscar solucions alternatives. Aquesta era la funció de les dues plantes TRACJUSA i VAG: tractant l’excedent que aquest creixement de la nostra activitat ramadera havia produït. Els ramaders a través de l’associació G.A.P. (Gestió Agroramadera de Ponent), participàvem en de les dues plantes en un 10% de la propietat. 

La resta d’accionistes de les dues plantes van decidir que la seva feina ja s’havia acabat després que el govern de l’estat va decidir que aquestes instal·lacions no entraven en els seus plans i en van rebaixar el preu de la electricitat que produïen fins a un nivell que les feien inviables econòmicament. Coneixent que nosaltres érem i actuàvem com a col·lectiu van decidir vendre’ns les seves participacions a un preu molt baix per tal que nosaltres busquéssim alternatives per a seguir tractant els nostres excedents i reutilitzar les instal·lacions que ara estaven aturades. 
I això, és el que des del febrer del 2014 hem estat fent els ramaders. 

Després de valorar desenes de projectes diferents finalment en vam trobar un que permetia tornar a tractar l’excedent, reutilitzant la major part de la instal·lació, ara de propietat de l’associació i fer-ho amb un cost que permetés que les nostres granges continuessin sent viables en el futur, tant econòmicament com ambientalment i socialment. 
Aquest és el camí que hem recorregut per arribar fins aquí.

No entraré a explicar el nou projecte tècnicament perquè penso que hi ha persones molt implicades en el projecte amb molta més capacitat tècnica per fer-ho que jo. 
Sí que em voldria referir als motius que fa que una part dels nostres veïns tinguin dubtes sobre la idoneïtat d’aquesta solució. Al meu entendre són tres:  

1.-  La preocupació que les emissions de la nostra instal·lació puguin posar en perill la 
qualitat de l’aire, per tant, la nostra salut. 
2.-  El fet de que portem una part del combustible provinent de residus de fora de la 
nostra zona. 
3.-  Que el model de gestió de la brossa, porti a una solució on es recicli menys. 

Comencem per la primera. 
Algunes persones pensen que estem en una zona on la qualitat del aire està bastant castigada i per tant, no permet la instal·lació de més indústries que puguin empitjorar aquest fet. 

Les mesures existents (hi ha dos centres de mesurament a la comarca , un als Torms i un altre a Juneda), no indiquen això. És més, indiquen just el contrari. De fet, l’estació de mesura dels Torms es considera referència a Catalunya , com a situació òptima sense contaminació originada per l’activitat humana, a partir de la qual es referencien tota la resta d’estacions a Catalunya. Aquesta és l’afirmació que fan els responsables tècnics del departament de territori. Tot hi això hi ha un factor de contaminació que alguns dies està per damunt dels paràmetres òptims, que és l’ozó troposfèric. Curiosament, en l’estació dels Torms està més alt que a l’estació de Juneda. Això és un indici més que confirma que aquest paràmetre no té relació directa amb l’activitat industrial i humana en general de la zona, tal com ens indiquen tots els experts que hem consultat. És a dir, l’efecte d’aquest projecte o d’altres activitats no té cap incidència en la millora o l’empitjorament d’aquest paràmetre. 

Per altra banda, defensar que com a conseqüència de l’elevat nivell d’ozó troposfèric que tenim alguns dies, especialment els de forta insolació, cal limitar l’activitat industrial, a banda de ser inútil perquè no en té relació, és condemnar-nos a tenir una comarca cada cop més despoblada e implica que tots els nostres fills acabaran treballant fora dels nostres pobles. 

En referència a l’impacte que pot tenir la nova instal·lació sobre la qualitat de l’aire del nostre entorn, tots els tècnics que han estudiat el projecte, tant els privats que hem contractat nosaltres, com els de les corresponents administracions, ens han indicat que les mesures correctores que incorpora el projecte garanteixen en tot moment que les emissions produïdes, no només compleixen la normativa, sinó que en tots els paràmetres estan molt per sota. Els límits legals garanteixen que no hi haurà cap afectació a la qualitat de l’aire de la nostra comarca. Per tal de corroborar aquest tema i per més tranquil·litat i garantia , tant per nosaltres com per les persones a qui això pot generar inquietud, hem demanat l’opinió d’un expert de molt prestigi a Catalunya perquè contesti dues preguntes: 

-    Quin és l’estat actual de la qualitat de l’aire de la nostra comarca?
-    Com pot afectar aquest projecte a la qualitat ambiental de la nostra comarca?

Properament presentarem els resultats d’aquesta consulta. 
També per posar de manifest el nostre compromís amb la bona gestió del projecte i la nostra voluntat de garantir el compliment en tot moment de tota la normativa existent, ens hem compromès a situar en un lloc públic la lectura de la mesura de gasos en continu que requereix la instal·lació, les 24 hores dels dia , tots els dies de l’any. 

Per l’exposat pensem que la preocupació sobre el prejudici que puguin causar les emissions d’aquesta instal·lació, son totalment infundades. 
Sobre la segona qüestió, pensem i estem d’acord que el fet de ser una comarca amb poca població no justifica de cap manera que es facin abocadors de productes d’altres zones com es va intentar uns anys enrere. 

La nostra proposta no pretén fer això. No portarem residus  sinó un combustible que és el resultat de tractar i reciclar residus urbans. Vindrà de fora de la nostra comarca la quantitat estrictament necessària per fer l’assecatge del purí que abans es feia amb gas natural. Cal remarcar, que d’aquí a 15 anys quan la planta estigui amortitzada i acabi la seva vida útil, no deixarà cap petjada sobre el nostre territori, a diferència dels abocadors que amaguen els residus però hi continuen quedant per sempre. 

També cal saber que només s’utilitzarà producte destinat a abocador i prèviament tractat. No estem parlant de brossa, sinó d’un producte prèviament elaborat, estable i que no fa cap mena d’olor. També destacar que el producte vindrà de la nostra pròpia comarca i la del Pla d’urgell i la resta que faci falta per aconseguir la totalitat necessària pel assecatge del puri, podrà venir del Segrià, un cop la planta de Montoliu de triatge de brossa estigui en funcionament. 

Es qüestiona també el fet d’utilitzar el combustible provinent de residus. Sobre aquest tema pensem que si es pot utilitzar en industries com ara la ceràmica o la del ciment, no hi ha cap motiu per no utilitzar-lo com a combustible per assecar el purí. No nomes això, sinó que pensem que és molt contradictori des d’un punt de vista de sostenibilitat, defensar que les plantes puguin funcionar amb gas natural, un combustibles fòssil i que ve de molt lluny com ara Argèlia, Líbia o Russia, i no es pugui reutilitzant un combustible provinent del residus urbans de casa nostra, on ja hem invertit molt diners per tractar-los i que, de no valorar-los, no tenen altre destí que un abocador on es mantindran enterrats durant centenars d’anys. 

Nomes afegir que si el nou Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital de l’Estat Espanyol decidís tornar a donar suport econòmic suficient a les plantes que ja tenim, les posaríem en funcionament immediatament i no caldria fer? la inversió necessària per canviar el tipus de combustible. 

Per tant, pensem que tampoc la segona inquietud té cap base des del nostre punt de vista. 
Sobre la tercera inquietud, tot i que la gestió dels residus urbans no és responsabilitat nostra, la inclusió d’una planta de tractament de la brossa urbana al projecte s’ha fet per dos motius.

1.-  Perquè el projecte plantejat d’aquesta forma presenta una important sinergia, que 
permet fer una molt bona gestió de la fracció rebuig de la brossa urbana amb un cost més reduït que l’actual. 
2.-  Perquè d’aquesta forma la implantació d’aquesta solució no beneficia només als ramaders, que ja és prou important, sinó que beneficia a tota la comarca en la gestió de la fracció rebuig de la brossa urbana, d’una manera molt eficient, sostenible econòmica i sense portar-la a cap abocador, on es manté enterrada durant una infinitat d’anys. ,

També cal destacar que en cap cas, la solució proposada entra en conflicte amb el reciclatge en origen, que cal que sigui el màxim d’optimitzat. Només es tractarà amb gasificació la part del contenidor gris no recuperada que es destina a l’abocador. 
Per tot l’exposat, pensem que el projecte de la NOVA TRACJUSA és una gran oportunitat per reutilitzar les instal·lacions ara aturades, generant llocs de treball, donant viabilitat a la nostra activitat ramadera i reduint les molèsties per olors al nivell de quan les plantes funcionaven.