00:25h. Dimecres, 13 Desembre de 2017

Les millors jugades dels grans mestres dels escacs, poden ser brillants i quedar escrites als llibres però queda clar que tan sols uns quants podran gaudir de la subtilitat i destresa dels moviments. Els comuns dels mortals ens quedarem atònits mirant la pantalla gran on hi ha disposades les peces en el tauler i ens quedarem amb el resultat final sense gaudir de la delicadesa dels moments previs, sempre hi haurà algun fletxa que mourà el cap amunt i avall sense entendre res per fer-se l'interessant.

El passat dia 10 vam passar a un altre nivell en el procés, per molts i seguint el relat, una jugada mestra, sorgida a l'últim moment i que ens permetrà tornar a col·locar el govern espanyol a contrapeu, una jugada que ens obre el teló a escenaris que amb la DUI immediata es tancaven i que poden ser molt interessants com el del posicionament dels Comuns del PSC i de la comunitat internacional, però molestant companys de viatge i socis de govern que s'han jugat molt més que el patrimoni per tot això, i és aquí on a dalt, hi haurà mals d'estómac.

Però el que realment em sembla més preocupant és que el dia 10 vam perdre una cosa que fins ara era imprescindible, vam perdre el carrer i vam pujar al despatx, vam passar dels somriures a la seriositat de les negociacions, i no vam saber implicar a la majoria de gent que s'ha partit la cara als carrers en un moment que ha d'anar carregat d'una èpica que no va arribar a qui ha sortit els últims 6 anys als carrers de les nostres viles i ciutats, i és aquí on haurem d'actuar i explicar-nos. Tot moment històric ha d'anar carregat d'una solemnitat i d'un punt d'èpica que ahir no vaig veure per enlloc.

La gent té sentiments i viu tot aquesta aventura des del cor, no podem pujar als despatxos el que s'ha fet des de baix des del poble, i si ho fem, hem de ser didàctics i treballar-nos l'estómac de la població, per què sinó a part dels il·luminats que mouran el cap amunt i avall mirant la pantalla, la majoria es quedarà tan sols amb la fredor d'una jugada d'escacs que ha sigut brillant per uns pocs i que des del despatx respiren cofois, mentre la gent es pregunta astorada des d'un carrer que ha sigut nostre els últims anys, a veure que coi ha passat.