Opinió

Les veus que ens criden del sud

Ben aviat serem, i en tant que serem, ens hem de començar a fer grans i a tractar temes importants i d'abast nacional sense complexos.

 “Tota la gent de l’Ebre està ben unida

Per una veu que crida “lo riu és vida”

I als pobles de la terra ja no s’oblida

Que hi ha una veu que crida “lo riu és vida”

Artur Gaya (2004)

Ben aviat serem, i en tant que serem, ens hem de començar a fer grans i a tractar temes importants i d'abast nacional sense complexos.

Ens diuen que possiblement serem el primer grup municipal de la província de Lleida que presenti la moció de suport a les mobilitzacions i accions contra el Pla hidrològic de la conca de l'Ebre en un ajuntament, i que estem trepitjant un terreny fangós. Doncs senyors, calcem-nos les botes i trepitgem fang.

O ens fem grans o no serem mai un país, o posem el tema de l'aigua sobre la taula i ho tractem en l'àmbit nacional o empetitirem tancats en realitats locals diferents. L'aigua és un bé de tots i per a tots, i l'hem de ficar sobre la taula per parlar-ne o no el tancarem mai.

Ja en temps de la República es plantejava la necessitat del transvasament del riu Ebre per solucionar els desequilibris d’abastament  d’aigua del territori espanyol. Més recentment, el passat 8 de gener, el Consell de Ministres de Mariano Rajoy, en temps de descompte d’una majoria absoluta i en funcions, va aprovar per Reial Decret un nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre desmesurat i amb accions innecessàries, que preveu abastir 465000 hectàrees més de regadiu i de la construcció de 52 nous embassaments més, sumats als 20 que hi ha actualment.

Aquest nou atac és una nova demostració de la manca de respecte i de sensibilitat de l’Estat Espanyol, que no ha incorporat cap de les recomanacions ni dels acords amb Catalunya sobre els cabals ambientals.

En l'àmbit nacional, caldrà un Pla català que agrupi tots els sectors implicats, totes les conques, tots els regants i usuaris, i parlar des de la generositat i el coneixement. El president Puigdemont va assegurar que caldrà impulsar un pacte nacional sobre l’aigua que superi els plantejaments anacrònics del Pla espanyol.

Al Pla som gent d'aigua. Mollerussa ha edificat la seva idiosincràsia, el seu caràcter, sobre el bon saber en temes d'aigua. La construcció del canal es va fer des del coneixement de molts anys d'experiència en la terra, i de ments brillants que van deixar un llegat pel nostre futur d'un valor incalculable. Som experts en aigua. Els nostres germans del sud criden angoixats i nosaltres hi hem de ser.

Ens oposem totalment a aquest Pla Hidrològic Nacional de la Conca de l’Ebre i als futurs transvasaments de l’Ebre i defensem una bona gestió del territori i dels recursos perquè es puguin utilitzar en la producció agroalimentària sense comprometre els ecosistemes i assegurant-ne un ús sostenible. Ben aviat podrem fer-ne un de nostre, basat en el coneixement, l’experiència , la sensibilitat ambiental, el farem basat en l’equilibri, en buscar consensos i posar-nos d’acord com a país, on tots hi guanyem i on tots en puguem sortir beneficiats. Lluny d’enfrontar-nos entre territoris o imposar decisions de despatxos, i des de la Plana d’Urgell hi posarem el nostre granet de sorra, perquè per nosaltres, també, LO RIU ÉS VIDA!

Ben aviat serem, i per poder ser, hem de ser a tot arreu i tractar-ho tot.

Comentaris