Opinió

Boira endins

L’atractiu que la boira ens genera no es contradiu amb l’efecte, per alguns, de tristor si aquesta s’estanca per molt de temps entre nosaltres, amb uns hiverns que es vesteixen d’un attrezzo poc comú i romàntic, al pur estil de l’obra del poeta anglès Lord Byron. 

Créixer en un lloc on els hiverns són durs I els estius magnifiquen la tolerància a una xafogor que ofega, què seria del tarannà de la seva gent que, per coses del destí, ha nascut en un territori on la cruesa dels seus extrems l’ha fet, diria jo, més forta i amb capacitats per superar aquesta mena d'entrebancs que et dóna la natura, una proesa adscrita també a altres facetes de la vida diària. boira

‘Guardeu-vos de la boira!’, ha estat avui la salutació d'un vell amic. I ell, com tants altres veïns sap del que parla: una boira que ens priva, dia rere dia, de l'apreciat astre que acarona en l'escurçar del dia, la vida.
Però heus aquí, que els habitants d'aquestes inhòspites terres, saben que res és regalat i que cal posar-hi molt enginy, energia i entrega en fer que aquesta juguesca de la climatologia sigui només un decorat boirós, del que no ens lliurem ni tampoc hi volem renunciar.

L’atractiu que la boira ens genera no es contradiu amb l’efecte, per alguns, de tristor si aquesta s’estanca per molt de temps entre nosaltres, amb uns hiverns que es vesteixen d’un attrezzo poc comú i romàntic, al pur estil de l’obra del poeta anglès Lord Byron. 

Lleida i les comarques de la seva plana són, per tot plegat, un motiu de visita, amb una atmosfera que impregna uns paisatges hivernals que no tenen parangó en cap altre lloc del món. Un segell únic de la nostra terra ferma, en aquest cas, boira endins.

Comentaris