06:54h. Dissabte, 10 Desembre de 2016

Avui encara hem de lamentar, amb certa sensació d’impotència, que la violència és una realitat persistent i cruenta en el nostre entorn, tal com demostren les xifres de dones assassinades, o denúncies per violència masclista i per agressió sexual.

La violència contra les dones és una violació dels seus drets humans i un greu impediment per al progrés de les dones en qualsevol àmbit de la vida, pel que la prevenció és possible i essencial. Així, malgrat que els darrers anys hem anat avançant en la sensibilització de la societat catalana, la coordinació interinstitucional i capacitat d’acció, cal intensificar els esforços en aquesta línia.

El concepte de violència masclista és molt ample i comprèn des de les manifestacions més visibles i explicites, com poden ser les agressions físiques, amenaces, assetjament sexual o desqualificacions, fins les formes més subtils com el llenguatge, l’anul·lació o la publicitat sexista, molt arrelades en la nostra vida quotidiana i que molts cops passen de forma invisible.

Vivim en una societat eminentment patriarcal, on les dones estan massa sovint en un segon terme, subordinades i en situació de desigualtat envers els homes; pel que s’ha de fer una gran labor educativa i pedagògica, incidint en mesures de sensibilització, sobretot amb els joves.

Però el fet més greu és el silenci, la justificació i impunitat que socialment tenen aquestes morts. Ens hem de preguntar que ha fallat en l’educació, els mitjans,  la societat, els circuits i protocols, per tal de poder-la prevenir i avançar en la seva eradicació, amb la col·laboració de les institucions i associacions, però sobretot amb la implicació de tots.

Així, avui encara hem de manifestar el nostre rebuig unànime i la tolerància zero a qualsevol forma de violència, pel que us encoratgem a seguir treballant plegats. No abaixem la guàrdia. Tot i que la violència masclista pot semblar un fenomen intermitent, es tracta d’una percepció enganyosa pels temps mediàtics que vivim.