La meva amiga estimada, Barcelona, ha estat ferida violentament, profundament, sense avisar, sense contemplacions...
Ella s'ha refet com ha pogut, amb les defenses pròpies sorgides enmig de la cruesa del terror de la sang i de l'odi, irracional i despietat...incivilitzat.
Ella que és exemple viu de civisme i que és plena de l'alegria dels cors de la gent que passeja feliç pels seus carrers florits, acaronats pel sol i la brisa suau...
Justament ella no es mereix tot aquest odi ferotge i descontrolat, però passa sovint que les injustícies de la vida arriben de sobte per atacar allò que és més bell i més ple de vida... I sempre acabes fent-te la mateixa pregunta:
Per què?
T'ESTIMO BARCELONA
#TotsSomBarcelona #Notincpor
