Opinió

Ni un pas enrere, la lluita continua!

No anem bé, gens bé. Cada dia milers de dones reben maltractaments sistemàtics per raó de la seva condició de dona. És cert que a Catalunya el nombre de víctimes mortals per violència masclista han anat disminuint però, es continuen assassinant dones només pel fet de no respondre o respectar allò que la societat considera que ha de ser el seu paper

No anem bé, gens bé. Cada dia milers de dones reben maltractaments sistemàtics per raó de la seva condició de dona. És cert que a Catalunya el nombre de víctimes mortals per violència masclista han anat disminuint però, es continuen assassinant dones només pel fet de no respondre o respectar allò que la societat considera que ha de ser el seu paper.

L’assassinat és l’expressió extrema d’aquesta situació, de com funciona la nostra societat respecte a la relació entre homes i dones. Tot i els anys de lluita no s’han aconseguit encara, arrencar de la nostra societat l’arrel del sotmetiment de les que estem discriminades.

La nostra societat ha construït una idea de mascle i dona determinada, fonamentada en el poder que té un sobre l’altre. En aquest ideari de mascle, el problema no és com són el homes, sinó quin és el paper que la societat ens permet tenir a les dones. La idea de que qui mana és el mascle no ha canviat. Quan es produeix violència masclista de qualsevol mena o intensitat, ell considera que la dona que té davant no està respectant o tenint en compte, el paper que la societat li diu, en tot moment, que ell té. Ell és el mascle i ell mana. Aquesta és la lògica ancestral i incrustada que perpetua les moltes violències diàries que patim les dones, les microviolencies, és a dir tots aquells elements que en la quotidianitat de les nostres vides, va posant les dones, “al nostre lloc”, al lloc que la societat ha convingut, hem convingut tenim.

Després de tants anys de polítiques públiques d’igualtat i d’implicació pedagògica els trets estructurals masclistes no s’han mogut. Ho demostra la campanya endegada pel Ministerio de Salud, campanya que alerta sobre els perills del consum d’alcohol en joves. La campanya és el fidel reflex del que estava dient, el missatge relaciona, en el cas de les noies, el consum d’alcohol amb les relacions sexuals sense consentiment. Senyores i senyors del Ministerio de Salud, les relacions NO CONSENTIDES són VIOLACIONS, anem begudes o no!

El dramatisme de tot plegat és que la campanya que surt del Ministerio és una mostra ben il·lustrativa, un reflex, de la societat masclista en la que homes i dones vivim. El més greu és la manca de responsabilitat social, la incomprensió, la incompetència  extremadament perillosa de les autoritats espanyoles, els responsables de les polítiques de prevenció, envers les agressions sexuals.

Com diu la sociòloga Cristina Sànchez, la societat ens ha fet masclistes, tots som sexistes, fins i tot quan no volem.

El primer pas és reconèixer-ho, el següent, adonar-nos que els patrons tradicionals on s’arrelen aquest tipus de comportaments no han canviat. Si gratem una mica ens adonem que les nostres conductes en les relacions home-dona són esclaves, es construeixen, en base a mites o creences associades a l’amor romàntic, i la seva deriva en violència masclista. Ho exemplifiquen les frases “Si sent gelosia és perquè t’estima” o “Renunciaria a tot per amor”.

La pregunta que ens hauríem de fer com a societat és perquè persones aparentment normals quan exerceixen qualsevol tipus de violència masclista, no es plantegen en cap moment que allò que estan fent no es pot fer.

La resposta està en la suma de tots aquells petits elements quotidians que situen les dones com a subjecte utilitzables, discriminables i responsables de tot allò que els hi succeeix, criminalitzant les víctimes. El darrer cas l’hem viscut en el judici de la violació a una noia per part d’un grup d’animals, anomenats La Manada, i mai tant ben dit, en la festa dels Sanfermins.

Mentre responsabilitzem les dones de totes les agressions que pateixen, sigui per la seva indumentària, les festes a les assisteix o el grau d’alcohol que ha ingerit continuarem perpetuant l’esquema mental masclista i continuarem lamentant-nos cada 25 de novembre per les dones mortes a mans de mascles, que això sí, les estimaven molt.

Comentaris