La decisió de portar al Ple de la Paeria de Cervera la declaració del bisbe de Solsona, Xavier Novell, persona non grata ha generat un seguit de reaccions que, si més no, m’atreveixo a considerar d’interessants.
En primer lloc, la resposta de la ciutadania, en general, ha estat aclaparadorament positiva i de suport a la decisió que vaig prendre. Poques vegades he rebut tant suport a les xarxes socials com aquests dies. També al carrer he sentit el suport de la gent. Tot i que una minoria, també he rebut crítiques amb acusacions per exemple de cacic i mentider o d’un excés d’afany de protagonisme.
I la classe política? Aquí la cosa canvia. I una vegada més la meva ingenuïtat m’ha portat a sentir un punt de decepció important. Puc comptar amb els dits d’una mà els polítics amb responsabilitats importants al país que m’hagin manifestat, i en privat, el seu suport. Les primeres 24 hores van ser de silenci total per part de tots els partits, sense excepció. Tacticisme… a veure què diem no sigui cas que sortim escaldats, hi ha molts votants creients que no els agradarà, no ens posem amb l’Església, aquesta no és la nostra guerra… i així.
He hagut de sentir, amb sorpresa, com alguns polítics opinen que l’hem de criticar però no declarar-lo persona non grata, que no n’hi ha per tant, que és desproporcionat, que hi ha moltes persones molt grans que són creients i que s’enfadaran, que tindrem problemes de protocol, que quina relació quedarà amb els capellans de Cervera, que és una declaració de guerra a l’Església, que les seves declaracions no són il·legals, que li donem l’oportunitat que confirmi si això ho ha dit o no (quan tot està escrit per ell al full parroquial), etc. Tothom quedarà retratat, per les seves declaracions i també pels seus silencis.
Mireu, jo ho tinc molt clar. Estic posat en política des del primer dia per treballar per la gent, per intentar millorar la seva qualitat de vida, per procurar que tothom tingui els seus drets garantits i mai he tingut por. En els sis anys que fa que sóc paer en cap m’he enfrontat als poders fàctics de la ciutat, així que no em faig enrere a l’hora de plantar cara a unes declaracions que pels meus valors atempten contra la dignitat i els drets de les persones. Tant me fa si són legals o no, són reprovables èticament i per mi això és suficient.
Animo i prego a la classe política en general que deixi la calculadora i actuï amb valentia. La nostra societat ho necessita.
