El dia de la dona treballadora és també el dia de la dona pagesa. Hem de seguir reivindicant la igualtat, però a la vegada tenint-nos una gran autoestima. El rol de dona és preciós, i han estat les idees masclistes i un feminisme mal entès el que ens ha fet creure que no era així. No hem de ser perfectes ni demostrar res a ningú. Només a nosaltres mateixes per encarar-nos amb tot el que se’ns posi al davant.
Com a dona rural sé que vivim en un entorn masculinitzat, treballem en un sector econòmic sotmès a vegades a la incertesa i en un medi amb poc suport social, però som privilegiades per poder fer allò que ens agrada. Tenim dret a la formació i capacitació laboral i ens mereixem el reconeixement en l’estabilitat i el desenvolupament del món rural. Però això, ho hem d’aconseguir junts homes i dones i transmetre-ho als fills i filles.
Hem de reivindicar els valors heretats de les àvies, que ens van ensenyar a cuidar la família, la terra i el bestiar. I ens hauríem de treure del cap la nostra visió “moderna” sobre la seva vida només basada en esforç i sacrifici, feinejant amb les mans incansables que, quan no aguantaven una criatura, sargien uns mitjons o munyien una vaca. Ens entossudim a dir que eren invisibles i poc valorades, però qui pot dubtar del seu valor?
Tinc 40 anys. Visc en una època on tot és més senzill, amb problemes i reptes, i també més oportunitats, però les pageses alguna cosa seguim tenint diferent. Tant les que heu tingut la sort de néixer a pagès com les que hi vam anar a parar per amor o les que vau escollir aquest camí, som afortunadament diferents!
