13:26h. Dijous, 26 d'Abril de 2018

Que repiqui la llibertat des de cada turó i muntanya

Per seguir-ho

En aquests temps que corren, recordar la història de les darreres dècades, va molt bé per prendre consciència de que no tot és uniforme i homogeni, sinó que hi ha hagut grans canvis que han trencat les tesis preestablertes. La legislació, igual que l’evolució en termes científics, és el resultat d’una seqüència de canvis que han tingut lloc per a aconseguir una millor adaptació a les necessitats de la població.

De fet, molts dels avenços substancials en termes de llibertats i drets civils han tingut lloc desafiant les lleis vigents en el seu moment, per tal de fer front a l’abús dels grups dominants sobre els més febles. Per posar alguns exemples, l’esclavitud, que va ser abolida el 1863 als Estats Units d’Abraham Lincoln, la llei del Dret a Vot també a Estats Units, aprovada el 1965 (que atorgava el dret a vot a la població negra), o l’aprovació del sufragi universal a les Corts espanyoles el dia 1 d’octubre de 1931 (mitjançant el qual les dones van poder votar per primera vegada a les eleccions del 1933, durant la Segona República).

Aquests dies, toca parlar de Martin Luther King, de qui el passat 4 d’abril es complien 50 anys del seu assassinat. Ens convé recordar la seva lluita a favor dels inalienables drets a la vida, la igualtat i la llibertat. King creia que la violència no era el camí per aconseguir el canvi i per això sempre va defensar les accions no violentes. La seva lluita per acabar amb les desigualtats i la discriminació racial i és, avui, tot un referent.

I parlant d’efemèrides, també ens cal recordar la proclamació de la segona República, el 14 d’abril de 1931. L’objectiu de recuperar les llibertats públiques i sindicals, i la voluntat de posar en marxa reformes agràries, socials i autonòmiques per millorar l’estat del benestar va topar amb molts problemes i dificultats, entre elles, les pressions de la dreta monàrquica i els sectors més conservadors de la societat espanyola. Eren els anys 30. I poc ha canviat des d’aleshores, el panorama polític a l’estat espanyol.

De fet, dècades després, entrats en ple segle XXI, estem vivint una involució democràtica sense precedents a Europa. L’estat més repressor ataca per tots els fronts possibles, siguin legals o no, per mantenir un statu quo que pivota sobre una monarquia obsoleta i decadent, en un context que no fa res més que confirmar les pitjors premonicions: el col·lapse de l’Estat espanyol des de totes les perspectives, econòmica, democràtica i moral.

És en aquest entorn, que els problemes polítics deixen d’atendre’s i la corrupció s’amaga rere un mecanisme de post-veritat i de maquillatge discrecional per part d’alguns mitjans mitjans. I mentre, es focalitza l’atac concentrat en un únic punt, els delictes inexistents de sedició, rebel·lió, malversació i terrorisme, amb la connivència d’una societat abanderada pel silenci per una banda, i sacsejada per l’ètica. per l’altra. Afloraments com el de Jiménez Losantos, que amb el seu estil didimalista ofenen tot un continent, o espectacles dantescs com els falsos màsters només són la punta de l’iceberg.

No és d’estranyar que a Catalunya, malgrat que els anhels d’aquell 14 d’abril de 1931 quedessin estroncats, els valors republicans ara pervisquin i s’empoderin més que mai. Hem arribat molt lluny i aviat serem al cim de la muntanya. La República Catalana, com a revolta democràtica, pacífica i legítima, comporta implícitament una reflexió a Espanya i a Europa. I és en aquest context, que el missatge de pau i tolerància de Martin Luther King segueix sent més necessari que mai: que repiqui la llibertat des de cada turó i muntanya.