06:09h. Dilluns, 18 Desembre de 2017

La vostra història ja és vostra

Per seguir-ho

Publicat al Diari Ara el 2 d'octubre del 2017

Escric a bord d’un avió de tornada a la meva ciutat, al meu país, i sé que, quan torni, el país que deixo, Catalunya, serà diferent i millor. Allà, com en altres ciutats, s’ha convocat una manifestació en solidaritat amb vosaltres, catalans, catalanes, però no podran fer-se una idea del que viu Catalunya perquè el tempo històric és diferent, la cultura nacional i social és diferent i, sobretot, viuen allunyats i alienats de vosaltres per uns mitjans de comunicació de la cort que tenen uns interessos contraris als vostres.

Les persones que vagin a aquestes manifestacions estan seriosament compromeses amb el destí que afronteu, però no tindran l’oportunitat històrica que hem tingut aquells que hem compartit unes hores amb aquest moment tens i dur, però esplèndid, que han creat milions de persones lliures. Un moment històric que ja ha fundat una nació diversa, viva, militant i fecunda, la República de Catalunya. Hem vist com es crea la història, com heu creat la vostra pròpia història i us n’heu fet amos i senyors. Fins i tot els pobres babaus saben que els catalans fan coses, i ara heu demostrat amb escreix que sabeu fer una cosa bonica, construïda amb el millor material, el desig de llibertat i l’exigència de respecte de qui és lliure.

Heu reunit la força per fer el que el conjunt de ciutadans de l’Estat no han tingut força per fer: trencar amb el passat, aquest Estat heretat del franquisme i parcialment apedaçat i reformat. Deixeu enrere un país sense cap altre projecte que l’uneixi que evitar que uns altres siguin lliures; unit i ungit per la por, governat per una cort de paràsits que viuen de la riquesa creada per tots. Fent-vos lliures ens heu mostrat a nosaltres i al món el veritable rostre autoritari i brutal d’aquest estat.

Sentim perdre la vostra proximitat, encara que altres mai ens deixessin disfrutar-la: ens deien que éreu això i allò i allò de més enllà. I ho sentirà una població manejada per polítics que atiaven l’enveja i la rancúnia cap a vosaltres, quan realment rebien transferències de diners per finançar tant coses necessàries com caramels electorals per comprar voluntats. Tant parlar malament dels catalans i ara es queixaran pels diners que perdrem.

Comprenc perfectament el que he vist, un dia en la història d’Europa, una revolució democràtica. Les veritables revolucions no es teoritzen, passen. Ningú va voler veure a Espanya el que estava naixent a Catalunya, i ara estan desconcertats perquè no es podien imaginar que hi hagués gent capaç de rebel·lar-se i de ser lliure. Però sí.