Quines han estat les conseqüències de la crisi econòmica? Una dada a destacar és que en el seu inici (any 2008) el 20% de la població espanyola més rica concentrava 5 vegades més riquesa que el 20% de la població més pobra. Avui, aquest nombre s’ha multiplicat per 7,5. Un altre fet és que en aquests moments, a Espanya, viuen solament amb 307 euros al mes 3 milions de persones, quantitat que s’ha duplicat des del 2008 (Cáritas).
Les dades anteriors ens mostren que la crisi econòmica ha servit perquè un sector petit de la societat s’enriqueix més i, que el sector més pobre, vagi empitjorant la seva situació cada dia.
Davant les polítiques macroeconòmiques plantejades pels governs, d’austeritat, sacrifici i dolor, han sorgit, des de diferents segments de la societat, actituds de rebuig i una clara intenció de canviar els valors vigents.
Per aquesta raó, les persones s’agrupen per intentar crear els seus espais de llibertat i satisfacció, on predominen valors diferents a la competitivitat, l’avarícia del diner o el consumisme com a indicador de benestar. Es podrien anomenar ACCIONS MICRO. Un petit llistat d’aquestes accions de canvi, que ja s’estan realitzant, seria el següent:
Finances ètiques
A causa de l’avarícia i inhumanitat que predomina en l’actual sistema financer, hi ha persones que estan optant per canviar d’entitat i treballar amb entitats financeres ètiques, Banca ètica (Fiare, Triodos, Cop57,...). Aquests ciutadans no esperen aconseguir grans beneficis dels seus diners. Saben que els seus ingressos venen del seu treball i volen senzillament que els guardin els seus estalvis. Amb els dipòsits, es financen projectes socials i ètics. Aquests tipus d’entitats han de complir una sèrie de requisits, com per exemple: el respecte pel medi ambient o potenciar el cooperativisme. El benefici no és el principal objectiu, però sí la seva viabilitat. No potencien l’enriquiment ni l’especulació. No financen cap projecte armamentista, ni que destrueixi el medi ambient.
Energia alternativa
Sorgeixen per fer front als abusos de les grans empreses elèctriques, les quals mantenen una forta relació amb el sistema financer i, a la vegada, tenen estrets vincles amb la classe política. L’actitud alternativa d’aquestes persones és donar-se de baixa de l’empresa hidroelèctrica de sempre i canviar-se, per exemple a SOM ENERGIA (a Catalunya). Tot i que el cost sigui similar a la resta, és una cooperativa. Potencien el respecte pel medi ambient i no formen part de l’entramat polític i financer.
Producció responsable
Cada vegada més pagesos treballen el camp respectant el medi ambient i les persones: productes agraris ecològics, no fitosanitaris, no transgènics,...
Consum responsable
Paral·lelament estan apareixent cooperatives de consum, amb la política de km0, consum de proximitat, menjar de temporada i la no adquisició de productes que hagin recorregut milers de kilòmetres, de gran impacte ambiental (emissions de CO2).
Habitatges dignes
Construcció d’habitatges per poder viure dignament respectant el medi ambient i en règim de cooperativisme, per evitar un gran endeutament de les persones i evitar els intermediaris. Per exemple SOSTRE CÍVIC.
Creació d’empreses d’economia social
L’objectiu és aconseguir uns ingressos dignes per poder viure i integrar a les persones en la societat. Les cooperatives laborals en serien un exemple. Amb la crisi, algunes empreses han fet fallida i els seus treballadors, que coneixen el negoci, s’han fet propietaris. D’aquesta manera, mantenen el seu lloc de treball.
Moneda social
Per intentar substituir la moneda especulativa del sistema econòmic actual i potenciar l’economia local: a Catalunya l’Eco Sol, ecoxarxa- el Bages; sol violette Toulouse; Bristol Pound,... Algunes amb més de 50 anys funcionant.
El banc de temps
O com aconseguir gaudir de béns i serveis bescanviant el teu temps de treball per temps de treball d’una altra persona.
Accions de voluntariat
Per posar el gra de sorra en fer un món millor: menjadors populars, bancs d’aliments,... etcètera. Deixant en evidència la incapacitat dels nostres gestors polítics.
Segurament existeixen moltes més iniciatives. Totes han de ser benvingudes per aconseguir que tots ens sentim membres de la societat i existeixi així una cohesió. Aquest comportament és el que segurament tem una determinada classe dirigent. Però, donat que les institucions polítiques actuals no estan responent a les necessitats reals de la ciutadania, resulten molt importants aquestes petites passes que ajuden a fer via cap a una societat més justa i solidària.
L’expressió SI QUE ES POT ens l’hem de creure. Per gran que sembli el mur que s’ha d’enderrocar. Des de l’antiguitat, les societats han anat evolucionant, sempre tenint en contra als que deien que les coses són d’una manera i “no hi ha res a fer”. Ens hem de resignar? No, hem de tenir dret a poder incidir en el model de vida que volem.
S’ha d’exigir als dirigents polítics que recolzin aquestes idees i no posin traves per frenar la seva expansió. Si no hi estan d’acord, que marxin i deixin pas a qui recolzi la ciutadania.
Joan Pere Enciso (Portaveu Lleida Social)
També és seu 'La falsa ilusión de la clase media' que us adjuntem en pdf
