Des del TERMCAT s’afegeixen a les iniciatives vinculades a La Marató amb la publicació d'un diccionari multilingüe específic sobre aquest àmbit:
PROBLEMES DE SALUT DIFERENTS, CONSEQÜÈNCIES SIMILARS
Tant els ictus com les lesions cerebrals i medul·lars traumàtiques tenen un gran impacte en la qualitat de vida de les persones que els pateixen, que veuen com, segons la zona del cervell afectada, funcions relacionades amb l’atenció, la parla, la memòria, la mobilitat, el comportament o les emocions queden alterades.
ICTUS
PROBLEMA DE SALUT EMERGENT
L’ictus és una de les tres malalties més letals actualment, amb el càncer i les malalties cardiovasculars. Representa la primera causa d'incapacitat i, segons els experts, es convertirà en l'epidèmia del futur, ja que la patiran una de cada sis persones.
A Catalunya és la primera causa de mort en les dones i la tercera en els homes. Cada any, n'hi ha més de 13.000 casos. Tot i sobreviure a l'ictus, gairebé la meitat de les persones afectades tindran una discapacitat –motora, sensitiva, cognitiva, de la parla o de la comprensió amb greus repercussions en la qualitat de vida.
QUÈ ÉS UN ICTUS?
L'ictus una pèrdua sobtada de les funcions cerebrals causada per l’afectació de la circulació sanguínia cerebral. Segons la causa podem distingir:
-
ictus isquèmic: produït per l'alteració de l'arribada de sang a una àrea del cervell a causa de l'obstrucció d’una artèria, que pot produir la mort de les neurones de l'àrea afectada. És el més habitual i representa el 80-85 % del total d’ictus.
-
ictus hemorràgic: produït pel trencament d’una artèria i la sortida de la sang cap als teixits cerebrals, que també produeix la mort de les neurones de l'àrea afectada. Representa el 15-20 % del total d’ictus.
SÍMPTOMES: EL TEMPS ÉS CERVELL
Les possibilitats de recuperació sense seqüeles d’un ictus depenen en gran mesura del temps que passa fins que, un cop apareixen els símptomes, es fa un diagnòstic i tractament adequats. Convé, doncs, minimitzar el dany cerebral, ja que totes les cèl·lules cerebrals que morin ja no es recuperaran.
Hi ha alguns signes que ens poden ajudar a identificar un ictus:
-
pèrdua de mobilitat
-
pèrdua o dificultat de la parla
-
pèrdua de visió
-
pèrdua de força, paràlisi o pèrdua de sensibilitat en un costat del cos o de la cara
-
mal de cap intens
CODI ICTUS
Quan s’alerta el Sistema d’Emergències Mèdiques d’un possible ictus, s’activa el Codi Ictus per traslladar ràpidament el pacient a un hospital de referència on serà atès per un equip especialitzat. Es dona, doncs, el tret de sortida al procés intrahospitalari per decidir al més aviat possible i de manera conjunta entre neuròlegs, equips d’emergències i unitats d’urgències el tractament que s'ha d'aplicar.
Si l’alerta es dona des d’un hospital comarcal es posa en marxa el servei de telemedicina anomenat teleictus, a través del qual un neuròleg explora el pacient a distància, valora les proves (com ara la tomografia computada), indica el tractament adequat o n’aconsella el trasllat cap a l’hospital que correspongui.
Un cop a l’hospital de referència el pacient pot ser atès en una unitat d’ictus, l’àrea d’hospitalització que permet una vigilància contínua i una atenció especialitzada durant les primeres 48-72 hores després del diagnòstic fet per l’equip d’ictus.
LESIONS MEDUL·LARS I CEREBRALS TRAUMÀTIQUES
La Marató d’aquest any també tractarà les lesions medul·lars i cerebrals ocasionades per un traumatisme, és a dir, per un fort cop a la columna vertebral o al crani com a conseqüència d’un accident, ja sigui de trànsit, laboral, domèstic, esportiu...
Les lesions cerebrals per causes traumàtiques afecten àrees del cervell responsables de la mobilitat de les extremitats superiors o inferiors, de les sensacions i les percepcions, de les emocions i la conducta, de l'atenció, la memòria, el llenguatge...
Les lesions medul·lars, per una altra banda, poden provocar paràlisi de la mobilitat voluntària i absència de sensibilitat per sota de la zona afectada, i altres trastorns i malalties.
En els últims anys, els experts han notat un canvi en la causa d'aquestes lesions d'origen traumàtic: han baixat les provocades per accidents de trànsiti han augmentat les causades per caigudes domèstiques en persones d'edat més avançada.
TRACTAMENT I REHABILITACIÓ
Aquestes lesions deixen seqüeles que generen discapacitat. La rehabilitació, especialment la neurorehabilitació, té com a objectiu fonamental aconseguir la màxima capacitat funcional possible en cada cas, facilitar la independència i la reintegració a l’entorn familiar, social i laboral.
Per millorar l’autonomia del pacient s’inicia la rehabilitació en la fase hospitalària, que es val de l’ajuda de la logopèdia, la fisioteràpia, la teràpia ocupacional i la neuropsicologia, entre altres especialitats.
EL NOSTRE COSTAT MÉS BO
Tot i que encara hi ha moltes persones que queden amb seqüeles greus i permanents a causa d’aquests problemes de salut, molts equips multidisciplinaris treballen en recerca per detectar i evitar les causes d'aquestes lesions, minimitzar o, fins i tot, recuperar les discapacitats que se'n deriven i avançar en les teràpies de rehabilitació.
La conscienciació social i els fons que entre tots recaptem en aquesta Marató poden ser un suport i una aportació significativa a la recerca en aquest camp.
Article elaborat pel TERMCAT amb el suport del Departament de Salut i la col·laboració de la Unitat d’Ictus i Hemodinàmica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l'Institut Guttmann i la Societat Catalana de Neurologia.
