16.07.2019 |

Decideix-te a decidir

 Sigui com sigui, decidir suposa sempre un exercici de consciència i de moviment, que pot tenir moltes implicacions.  Ignasi Morgado,  va dir que en el camp cerebral encara manca molt per a saber sobre com decidim. 
Decideix-te a decidir

Rodrigo Prieto i DrouillasDoctor en Psicologia Social

Sempre estem decidint, això és innegable. Sigui en coses petites o més grans, però sempre ho fem, a vegades, fins i tot, sense adonar-nos-en. Paradoxalment, davant d’algunes decisions importants, a vegades ens atemorim i les evitem; d’altres, les enfrontem de cara i ens plantem… Sigui com sigui, decidir suposa sempre un exercici de consciència i de moviment, que pot tenir moltes implicacions. Sobre aquest «art» de decidir va versar el 204 Sopar Hora Europea, celebrat el passat 17 de maig a Barcelona amb la presència de quatre convidats de diferents disciplines.

La primera intervenció anà a càrrec del catedràtic de psicobiologia de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ignasi Morgado, que va dir que en el camp cerebral encara manca molt per a saber sobre com decidim. Tot i això, precisà que en general se sap que prenem decisions a través d’una barreja entre la raó i l’emoció, sobretot si es tracta de decisions simples o en les quals hi ha poques opcions. Quan no és així i les possibilitats es multipliquen, Morgado va explicar que tendim a buscar la millor combinació entre cost i beneficis, però que no arribem mai a un cent per cent de certesa respecte de l’opció que hem triat, perquè en qualsevol decisió hi ha molts factors que no depenen de nosaltres, i que poden afavorir o obstaculitzar les nostres decisions. Com que això és així i no hi podem fer res, el ponent afirmà que el millor és no patir-hi i fer servir la intuïció.

Des d’una perspectiva centrada en com aprenem a decidir, la doctora en pedagogia Marta Burguet va dir que les decisions les podem prendre des de diferents bases, com ara l’egocentrisme, les emociones, els hàbits, les normes morals, la pressió social, entre altres. Hi afegí que en general aprenem a prendre decisions per imitació, veient com ho fan els que ens envolten, en les diferents etapes de la vida. Per a ella, la pregunta clau és «com prendre decisions lliures?», així com «quin marge de llibertat tinc per a prendre aquesta decisió?», sense necessitat de qualificar si són bones o dolentes. Burguet exposà que amb vista a l’educació, per a prendre decisions, a les escoles s’hauria de prioritzar la formació d’un criteri moral que porti els infants i joves a prendre decisions més solidàries i heterònomes.

Per la seva banda, la psicoterapeuta Laura Estrada va dir que a vegades prendre una decisió ens pot resultar molt difícil per diferents raons, com la manca de confiança, el perfeccionisme, la por d’equivocar-nos o de la pèrdua, o bé per una tendència a raonar massa. Exposà també que sovint ens oblidem que decidir suposa tres coses: 1) renunciar a alguna cosa; 2) voler tenir-ho tot; i 3) la vida sempre té límits. Davant d’aquesta complexitat, va explicar que a vegades decidim no decidir i deixar que les coses passin, com si tot fos fruit de l’atzar. Això –digué– és una mena de victimisme immobilitzador que no contribueix a resoldre les situacions sobre les quals hem de decidir. Per aquest motiu, Laura Estrada va afirmar que en prendre decisions hem de buscar l’equilibri entre raonar i deixar-nos portar.

«Podem decidir-nos a decidir?». Amb aquest interrogant començà la seva intervenció l’última de les ponents de la trobada, la directora del Grup d’Innovació i Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia (IREF), Irene de Puig, que va explicar que prendre una decisió és un procés amb cinc etapes. La primera d’elles és justament el reconeixement del problema, conflicte o dilema que ens interpel·la a prendre una decisió; la segona etapa es refereix a com ens plategem aquesta decisió, quines variables considerem o quines preguntes ens fem sobre ella; la tercera fase és la recerca d’informació, en la qual demanem, escoltem, investiguem, observem l’experiència dels altres; la quarta etapa és la deliberació, que es fonamenta en el pensament crític, a fer hipòtesis i valorar possibilitats des de diferents perspectives i amb creativitat; l’última de les etapes és l’execució, que significa prendre una decisió sobre el dilema en qüestió i actuar en conseqüència. Tot aquest procés suposa un exercici de reflexió personal, de debat amb altres persones, d’anàlisi de variables, entre altres. Irene de Puig va acabar la seva presentació assenyalant que prendre decisions és l’única manera de ser persones autònomes, ja que decidir ens fa gestionar la nostra pròpia llibertat.

Durant el debat posterior a les comunicacions dels ponents van sorgir temes com la possibilitat de no decidir, sobre les emocions –com ara la por– com a motivadores de decisions; també es va parlar sobre com ensenyar a decidir als infants i sobre la transcendència de les decisions que prenem, entre altres qüestions.


Comentarios