La Confederació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament, la Coordinadora d’ONG i Altres Moviments Solidaris de Lleida, la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme i la Coordinadora d’ONG pel Desenvolupament, la defensa dels Drets Humans i la Pau de Tarragona, han estat les entitats impulsores del manifest, al que acompanyen amb un vídeo que justifica les demandes del document.
Construïm una nova Catalunya més solidària.
El nostre Estatut d'Autonomia explicita al seu Preàmbul el ferm compromís de Catalunya amb tots els pobles “per construir un ordre mundial pacífic i just”.En els moments difícils demostrem el pitjor i el millor del que som capaços. La societat catalana fa més de vint anys que reclama el mateix, tant en els moments de crisi, com en les èpoques de bonança econòmica: una política pública de cooperació coherent i continuada. Pensem que un món tan desigual és un món injust i equivocat.
La cooperació internacional a Catalunya ha estat producte de l'esforç de la societat civil catalana, de les ONG, universitats, sindicats, col·legis professionals i altres institucions i col·lectius que durant dècades, han fet visible la lluita contra la pobresa i la violència, a favor de la solidaritat, els drets humans i la justícia al món. En molts casos l’administració pública autonòmica i municipal s’ha fet ressò d’aquesta demanda, promovent la convivència i construcció de ciutadania i ha quedat clar que no havia de ser una aportació partidista, ni basada en donar allò que ens sobra, sinó una política pública responsable, de redistribució internacional de la riquesa, per exigir un model de desenvolupament garant dels drets humans, la pau i la sostenibilitat de tots els pobles, els homes i dones de totes les condicions i edats.
Acabar amb la pobresa és una fita assolible. Hem d'acceptar l'eradicació de la pobresa com una obligació ètica i política intrínsecament relacionada amb la nostra visió dels drets humans, fins i tot en aquest moment de crisieconòmica que viu el nostre país. Així, el nostre compromís contra la pobresa no apel·la només a la nostra solidaritat, sinó que les persones que la pateixen tenen drets que creen obligacions jurídiques ineludibles. Drets que, d'altra banda, no es limiten a garantir la satisfacció de les seves necessitats bàsiques, sinó a desenvolupar les seves capacitats i llibertats.
La cooperació internacional constitueix un propòsit de tots els Estats en el marc de les Nacions Unides; la Carta insta «a emprar un mecanisme internacional per promoure el progrés econòmic i social de tots els pobles». Els tractats i les declaracions de drets humans contenen a més exigències ben clares quant a la cooperació i assistència mútues. En aquest sentit, també la cooperació i la solidaritat han de ser la manifestació principal de Catalunya cap al món.
En el nostre món interdependent ens enfrontem a diferents reptes globals: esgotament dels recursos, canvi climàtic, fluxos migratoris, guerres, Estats fràgils, crisis oblidades, etc. El benestar i seguretat nostres estan relacionats de forma real i directa amb el futur de la resta de països. Els esforços des de l’àmbit local tenen repercussió a escala global i viceversa. Treballar des de l’àmbit català pel desenvolupament es fer una aposta política per contribuir a la lluita contra la pobresa i construir un món més just. El món té suficients recursos, talent i possibilitats per eradicar la pobresa. No es tracta de cap utopia.
Per tot això, la societat del nostre país, a través de les seves institucions, col·lectius i organitzacions, vol posar en valor i assumir el compromís de consolidar en el moment actual una veritable política pública catalana de cooperació, hereva de l'esforç de les darreres dècades i de la llei catalana de cooperació de 2001, de la llei catalana de foment de la pau de 2003 i fruit del consens social i polític, que ha definit fins ara el nostre model de cooperació. Aquesta perspectiva no es pot oblidar, sinó que s'ha de posar més de relleu en l'itinerari que una gran part de la població de Catalunya ha decidit començar a recórrer amb pas ferm, fonamentant-se en el dret a decidir.
No som aliens als difícils moments que travessen amplis sectors de la nostra ciutadania i les entitats públiques catalanes com a conseqüència de la crisi que patim. Destaquem l'esforç que realitza la societat catalana a través de la solidaritat personal, de les organitzacions de la societat civil i les seves institucions.
Però en un sol any hem vist com disminuïa dràsticament el pressupost de la Generalitat en la construcció de la pau, els drets humans i l’ajut al desenvolupament. Pensem que això posa en un molt greu perill la continuïtat de la política pública de cooperació, que amb tant de sacrifici i esforç hem anat construint entre tots i totes.
