L'església de Sant Martí de Maldà, declarada bé cultural d’interès nacional

El Govern també declara béns culturals d'interès nacional les esglésies de Santa Maria de Preixana i Sant Salvador de Vilalta

Sant Salvador de Vilalta interiro
photo_camera L'església de Sant Salvador de Vilalta, a Vilanova de l’Aguda, també ha estat declarada bé cultural d'interès nacional

El Govern ha acordat aquest dimarts declarar béns culturals d'interès nacional, en la categoria de Monument Històric, l’església de Sant Martí de Maldà, a Sant Martí de Riucorb (Urgell); l’església de Santa Maria, a Preixana (Urgell), i l’església de Sant Salvador de Vilalta, a Vilanova de l’Aguda (Noguera). En tots tres casos també s’ha aprovat la delimitació de l’entorn de protecció del monument.SantMartíCampanar texte 

L’església de Sant Martí de Maldà es troba a la plaça Major del poble. Les seves característiques, especialment la singularitat de la portalada i del campanar, li confereixen una representativitat en el context del patrimoni cultural de Catalunya que la fan mereixedora de ser protegida legalment i declarada com a bé cultural d’interès nacional.

Tot i que es té constància documental de l’existència d’una església gòtica des del 1302, l’església actual va ser construïda entre el 1602 i el 1696, en estil barroc. El campanar va ser edificat al final del segle XVIII i reconstruït després de la destrucció patida a la Guerra Civil. 

La portalada, d'estil barroc salomònic, obra de l'escultor Pau Vila, va ser realitzada a cavall entre els segles XVII i XVIII amb la col·laboració de Ramon Fabregat.  El campanar domina tota la vall del riu Corb i va ser construït al final del segle XVIII per l’arquitecte, enginyer militar i acadèmic Josep Prat Delorta, autor també de la capella de Santa Tecla de la catedral de Tarragona i coautor de la Seu Nova de Lleida. 

Durant la Guerra Civil se’n van destruir els béns mobles i tant el campanar com la capçalera de l’església van patir danys notables, però van ser restaurats l’any 1943 per l’arquitecte Ignasi de Vilallonga. 

Es té constància documental de l’existència de Santa Maria de Preixana abans del 1154, ja que apareix en una relació de parròquies del Bisbat de Vic

L’església de Santa Maria es troba a la plaça de Joan Pau II, al sector nord de la població, al vessant sud del tossal del Sitjar, que domina tot el nucli antic de Preixana i des d’on es divisa una vasta extensió de territori. Es té constància documental de la seva existència abans del 1154, atès que apareix en una relació de parròquies del Bisbat de Vic, al qual pertanyia. La jurisdicció civil del lloc de Preixana era de l’abadessa de Vallbona de les Monges, i la religiosa, la del bisbe de Vic. El 1593 va passar a formar part del Bisbat de Solsona. 

La primitiva església romànica del segle XII va ser substituïda entorn del 1400 per la nova església actual, la qual, alhora, va resultar molt afectada pels terratrèmols de 1427 i 1428. El 1575 se’n va construir el campanar antic, del qual encara es conserva un mur i el 1673 es va reforma l’interior, s’hi afegeixen les capelles laterals, i s’acaben la façana actual i la volta annexa. Durant la Guerra Civil, l’església pateix importants destrosses a la capçalera, al campanar i a la coberta, que són reparades entre els anys 1945 i 1948. L’actual campanar data del 1954. 

L’església de Sant Salvador de Vilalta presenta una cúpula excepcional per la seva originalitat

L’església de Sant Salvador de Vilalta es troba al poble de Vilalta del municipi de Vilanova de l’Aguda i pertany al Bisbat d’Urgell. L’origen d’aquesta església era la capella de la mansió senyorial de Vilalta, que va ser desafectada el segle XVI pel seu estat precari. L’església actual va ser construïda entre els anys 1812 i 1813 pels barons de Ribelles, Francesc Xavier de Duran i Descatllar i la seva esposa Maria Rosa de Moner.

L’edifici, construït en estil neoclàssic, té una única nau amb planta de creu llatina coberta amb volta de canó i creuer. Tota l’església presenta una alçària i un volum remarcables. 

Comentaris