La Germandat de Sant Bartomeu de Sidamon ha incorporat a la commemoració anual, un nou motiu de celebració dedicat a la restauració del carruatge funerari. Una iniciativa que l'entitat va dur a terme l'any passat amb l'objectiu de recuperar un element tradicional que havia quedat en desús.
Per aquest motiu, la germandat ha volgut incorporar al programa d'actes la Festa del carro, per tal de commemorar la restauració i recuperació d'aquest element. El carro es conservava en un magatzem del cementiri en molt mal estat. L'any passat la germandat va decidir restaurar-lo, i incorporar-lo com a element de la festa de l'entitat.
Els actes de la celebració van començar el dissabte amb l'arribada del carruatge tirat per animals, i la posterior benedicció, i tot seguit va finalitzar la primera jornada amb un recital de poesia al Local del Ball. La celebració va continuar el diumenge amb l'acte litúrgic a l'església de Sant Bartomeu, en el que els membres de la Germandat del Sant Patró van mostrar la bandera de gala.
La festa va finalitzar amb un dinar de germanor i un espectacle d'humor, en el Local del Ball, en el que hi van participar una seixantena de persones,
La Germandat de Previsió Social de Sidamon sota l’advocació de Sant Bartomeu, era una mutualitat de Catalunya fundada el 17 de març de l’any 1905 per Anton Andrés Tella i Mateu Bosch Mir, actualment reconvertida en: Associació Social, Cultural i Recreativa Germandat de Sant Bartomeu de Sidamon. Any 1905.
Quan es va fundar la Germandat l’any 1905, Sidamon era un poble petit i rural. L’únic mitjà de subsistència era la pagesia. Sovint, si el cap de família faltava o senzillament queia malalt, la família es veia abocada a la misèria. La Germandat cobria riscos de mort i malaltia, garantint serveis i subsidis als seus associats.
La història del cotxe mortuori a Sidamon va començar precisament quan la germandat volia donar resposta a un dels seus objectius pels quals havia estat fundada d’acord amb les necessitats de l’època que s’estaven imposant. El municipi en aquells moments no es podia fer càrrec de comprar un carro per fer el transport funerari, i va ser precisament la germandat qui va prendre la decisió de comprar una carrossa i adaptar-la a carro mortuori gràcies a les aportacions dels seus socis.
