'La Plaga' i 'Los últimos días' les triomfadores dels VI Premis Gaudí

Los últimos días y La plaga, són els títols de les dues pel·lícules que el diumenge 2 de febrer de 2014 es van imposar a la VI edició dels Premis Gaudí de cinema, en una gala àgil i amena celebrada al Barcelona Teatre Musical; presentada per primera vegada per Àngel Llàcer.

EquipGaudi
photo_camera Photocall

 Descarrega't aquí el Palmarès.

Los últimos días, la pel·lícula dels germans Àlex i David Pastor que està ambientada a la ciutat de Barcelona (en 2013) arrasada per una estranya epidèmia que mata a tot el que trepitja el carrer i els obliga a romandre a casa, va aconseguir set dels onze guardons pels quals competia, entre ells el de millor pel·lícula en llengua no catalana, direcció de producció, fotografia, so i efectes especials.

La plaga, va ser l'altra gran vencedora de la nit, de la debutant Neus Ballús i fa referència a una altra catàstrofe que afecta a la humanitat. Perquè l'excel·lent film de Ballús explica les vides creuades de cinc veïns (no actors) de Gallecs, un nucli rural de Mollet del Vallès i com es rebel·len contra la situació adversa que els produeix la crisi. Es va imposar en quatre de les cinc categories en les quals optava, entre elles: millor pel·lícula, director, guió i muntatge, a pesar que ha comptat amb un pressupost mínim de 300.000 euros i rodar-se entre acusacions que era una bogeria fer una pel·lícula així en temps de crisi.

Els que especulaven es van equivocar. Després de ser escollida pels organitzadors de la Berlinale per estrenar-se en aquest festival, estar nominada en els European Film Awards de l'Acadèmia Europea de Cinema, i emportar-se quatre de les més destacades estatuetes de la nit, opta a un dels premis Goya diumenge dia 9 de febrer, després de ser nominada a la millor direcció novella. És una de les sorpreses del cinema català d'aquest any.

Durant la gala, en la qual Llàcer tenia el gran repte de superar el bon sabor de boca que va deixar Andreu Buenafuente que va presentar la gala de l'any anterior, el polifacètic i tot terreny showman va cantar —va arrencar amb una versió lliure de New York, New York llargament aplaudida—, va interpretar, va ballar i es va ficar amb els actors i polítics del públic —com el president de la Generalitat Artur Mas i el conseller de Cultura Ferran Mascarell— tot el que va poder, en un espectacle fet a la seva mesura en el qual va estar acompanyat al piano per Manu Guix.

          

La periodista Mònica Terribas, els cuiners Carme Ruscalleda i Joan Roca, la cantant Silvia Pérez Cruz, Tricicle i l'ex entrenador del Barça Pep Guardiola des d'Alemanya van lliurar algunes de les 21 estatuetes per les quals competien les 35 produccions nominades.

Una altra de les premiades de la nit va ser l'actriu Nora Navas pel seu paper protagonista en Tots volem el millor per a ella, la segona pel·lícula de Mar Coll. L'actriu, va recollir el seu segon Gaudí (el primer va ser per Pa Negre al 2010). La seva companya de repartiment Clara Segura va guanyar el premi a millor actriu secundària. José Sacristán, millor actor protagonista pel seu paper en El muerto y ser feliz de Javier Rebollo i Ramon Madaula, millor actor secundari per La Por,  l'únic premi obtingut per aquesta cinta dirigida per Jordi Cadena que competia per a cinc estatuetes; Mon Petit, de Marcel Barrena, guardonada com a millor documental, un gènere que ha crescut considerablement aquest any, passant de 9 a 17, enfront d'altres gèneres com el d'animació, que després de l'èxit al 2013 amb Les aventures de Tadeo Jones, ha desaparegut en aquesta edició de la competició per falta de produccions; Agustí Villaronga que al 2010 va arrasar amb el seu Pa Negre en portar-se tretze Gaudís, va ser premiat per Carta a Eva, com a millor pel·lícula per a televisió i l'excel·lent Amour (Amor), pel·lícula de Michael Haneke es va emportar el premi a la millor pel·lícula europea (aquesta vegada sí, ja que l'any passat el guardó va ser per a l'espanyola Lo Imposible, el film de Juan Antonio Bayona), van ser uns altres dels quals van aconseguir emportar-se el premi a casa.

La nit també va tenir el seu costat negre i negatiu. Dos de les pel·lícules favorites que optaven a vuit i sis premis cadascuna, se'n van anar a casa amb les mans buides. Es tracta de Fill de Caín, de Jesús Monllaó i Grand Piano, el film d'Eugenio Mira amb repartiment internacional que va obrir l'últim festival de cinema de Sitges.

L'altre punt negatiu va ser la no retransmissió de la gala per TV3. El conflicte laboral que enfronta a la cadena pública amb els seus treballadors va fer que l'acte coincidís amb una jornada de vaga. Al final, es va tancar un acord in extremis entre l'Acadèmia i la Xarxa Audiovisual Local perquè es pogués veure la cerimònia en totes les llars. Els treballadors de TV3 van fer sentir les seves protestes a l'entrada del BTM, coincidint amb una altra protesta dels bombers de la Generalitat.

Isona Passola, va fer referència a ells durant el seu primer discurs com a presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català. També va assegurar que “el cinema és una qüestió d'estat que cohesiona la cultura” i va explicar la taxa que la Generalitat promou perquè les operadores d'Internet ajudin a finançar el cinema. Abans de començar ja es coneixia un dels premis: el d'honor que va rebre Julieta Serrano per tota la seva carrera. Serrano, que va rebre l'aplaudiment de tots els assistents posats en peus, va assegurar que “malgrat les pressions, els actors seguiran compromesos amb la nostra professió”.

 

Comentaris