23.04.2021 |
Territoris.cat

La política i la societat catalana des de l'obra de Joaquim i Rafel Nadal

Joaquim Nadal va assegurar que sí som capaços d'entendre i de respectar el que representa un exercici ponderat del poder municipal, les coses, segurament, van més bé que si no som capaços de ponderar això.

Ramona Ibañez va presentar als autors, i les Jornades Culturals de Torregrossa.
Ramona Ibañez va presentar als autors, i les Jornades Culturals de Torregrossa.
La política i la societat catalana des de l'obra de Joaquim i Rafel Nadal

Torregrossa va acollir la presentació del nou llibre del periodista i escriptor Rafel Nadal (1954) periodista i escriptor i ex-director del Periódico de Catalunya, "Quan en dèiem Xampany" i les obres Fent Tentines i Testimoni de càrrec. de l'exconseller Joaquim Nadal (1948), Doctor en Història per la UB.
La regidora de cultura, Ramona de l'Ajuntament de Torregrossa va ser qui va donar la benvinguda als dos germans Nadal, als quals va agrair la seva presència en aquest acte organitzat des de la regidoria, amb la connotació que significa poder gaudir d'aquests dos autors i de les seves paraules sobre els seus respectius llibres.

Joaquim Nadal, que va exercir també d'alcalde de Girona durant 22 anys, va destacar la importància de la figura de l'alcalde en els pobles i ciutats, un fet institucional que té la seva importància - va dir- perquè va més enllà dels partits i les sigles, "sí som capaços d'entendre i de respectar el que representa un exercici ponderat del poder municipal, les coses, segurament, van més bé que si no som capaços de ponderar això".

Sobre les obres del seu germà Rafel Nadal

En referència als llibres d'en Rafel, va explicar que "Quan érem feliços" (Premi Josep Pla té una càrrega intimista molt forta, de visió interna del que és una família, assegurant que "el guardaré en el meu pensament íntim amb molt de gust i sé que quan el tornaré a llegir ploraré una mica".

Segons Joaquim Nadal, recorda moments concrets de la vida de les famílies, i "per als que som sentimentals, té una pulsió intimista". La clau de l'èxit de l'obra rau en què parla de coses que molta gent de Catalunya, poc o molt, s'hi emmiralla, en positiu o en negatiu, depenent de la condició social, del moment i de la història de cada família.

Respecte a la recent obra de Rafel Nadal "Quan en dèiem Xampany", l'exconseller va considerar que és un llibre més fantasiós, és molt més novel·la que el primer, menys memorialista, sobretot per què ni ell ni el seu germà se'n recorden d'aquest besavi que protagonitza l'obra.

"Es una història rutilant, que desfila davant nostre des d'aquella escena en què, un amic del poble, sabedor de què el jove Oller se'n va de Cassà a l'aventura - tip d'esperar a veure si passa alguna cosa interessant- li regala una granota que es treu de la butxaca per tal que se l'emporti. Ningú s'ha preguntat fins on va arribar aquella granota, ni el besavi ho va explicar mai, potser només va arribar fins a Flaçà o Toulousse; Francesc Oller, un senyor que es farà ric venent taps de xampany i es tractarà de costat amb els industrials xampanyers alemanys o francesos de Reïms, en un context que transcorre des de la Primera i Segona Guerra Mundial i la guerra civil, esdeveniments que provoquen la destrucció de la fàbrica en dues ocasions i la seva reconstrucció". Afegeix que "és tota una història novel·lada que enganxa, que té molta força i que nosaltres hem viscut en els fils molt dispersos d'un record molt vaporós".

Fent tentines i Testimoni de càrrec

Joaquim Nadal, l'autor de Fent tentines va explicar que aquest llibre va ser un encàrrec de l'editorial, i havia de ser molt breu, un primer capítol d'unes memòries, en el que "vaig explicar la meva infantesa i la meva adolescència, molt planera, molt més d'introspecció que en el llibre d'en Rafel".

L'etapa a l'escola de carmelites, el seu internat al Collell, el retorn a Girona, el seu pas per l'institut, la Universitat i un episodi que marca un punt d'inflexió i que explica la pèrdua de la Fe. "Amb l'escoltisme havia après a estimar el país, a estimar la llengua, a conèixer la natura, a apreciar la nit i el dia, les nits transparents, el foc de camp i ens havíem fet catalanistes a còpia d'estimar el país, i bé, érem catòlics i fèiem misses de campanya...i de cop, arribes a la universitat i arriba el Concili Vaticà II, i comences a abandonar el Diario de Daniel o la pregària del Diario de Ana Mª de Michel Quoist, i els substitueixes pel "Concilio y Rebeldia, los latifundios de la Iglesia de Lleida". A partir d'aquí és quan comença a pensar críticament amb la realitat, i a marcar distància, per construir un nou imaginari col·lectiu que és on s'acaba el llibre.

Per la seva part a Testimoni de càrrec, intenta explicar 20 anys de la seva dedicació política a Catalunya, del temps que va estar de diputat al Parlament de Catalunya. El llibre comença on acaba. "Deixo el parlament, surto de la cambra, em miro l'edifici... Aquesta façana borbònica no m'agrada i sé que no hi tornaré amb molt de temps". El llibre explica la seva desafecció de la política que comença l'any 1984. És una història de 28 anys que ell comprimeix en 20, perquè vol donar un gruix principal a 3 anys, que va durar, el període que el va portar a ser candidat del PSC, a la presidència de la Generalitat de Catalunya, l'any 1995.

El llibre acaba a finals del 2012, entre setembre i desembre quan en Pere Navarro, després d'un dinar a la Camarga, li diu que ha de deixar la presidència del grup parlamentari socialista i després, a finals de la legislatura, ell deixa el parlament i se'n torna a la universitat.

Aquesta és la síntesi final d'un llibre que és un testimoni de càrrec on ell acusa, i s'acusa també, on no vol fer sang a ningú, però posa el dit a la nafra de moltes coses i se la posa a ell mateix, i explica que no només fa de testimoni de càrrec en termes judicials, sinó que dóna testimoni d'una persona, que durant molts anys de la seva vida ha ocupat un càrrec.

Torn de Rafel Nadal

Tot seguit, va ser el torn de Rafel Nadal, en què va presentar la seva última obra "Quan en dèiem Xampany" que la va definir com una novel·la molt arrelada a la terra, al món del suro, "perquè 42 anys per aprofitar el suro, són molts anys" va afegir.

Dels treballs del Quim va dir que són dos llibres molt diferents. Fent tentines és més autobiogràfic que els seus, més ple de confessions. Respecte a Testimoni de càrrec, opina que "és un crit ple d'escepticisme, sobre una determinada manera de fer política, que ja seria hora de què s'acabés i que es passés a fer política com s'havia començat a fer, la qual cosa es veu al carrer en moltes iniciatives i que no sabem el perquè no es poden traspassar a la política".

A en "Quan érem feliços", Nadal va explicar que a ell li interessava explicar unes característiques molt determinades d'una època, fer un retrat d'una petita burgesia, de la qual ell en formava part, retratar la postguerra, la ciutat, una capital de províncies com tantes ciutats de Catalunya.

"Quan en dèiem Xampany" recull quatre generacions d'una saga familiar

Pel que fa a "Quan en dèiem Xampany", en realitat tampoc no pretenia parlar de la família, però una vegada més, en comptar amb dues branques familiars tan diferenciades, amb tanta correspondència privada i comercial, que contenien tantes confessions per escrit entre els diferents membres de la família, hagués estat una mica absurd no haver aprofitat aquest magnífic material literari.

En la novel·la ha volgut parlar d'uns pioners, d'uns personatges que en un moment molt difícil del país, s'ho juguen tot i es busquen la vida, se la construeixen i se la reconstrueixen, no una, sinó dues i quatre vegades.

Una història en una Girona on es viu del suro, un negoci que se'n va a la ruïna per la fil·loxera i on un nen de 16 anys decideix marxar, passant per Toulousse, per Gènova, i s'instal·la finalment a Épernay. Allí li donen feina i quan ja la té, ve a Girona, concretament a Bescanó a buscar muller. I se'n torna a França a fer de comercial de taps de Suro, fins que coneix un empresari francès que li proposa muntar a mitges una fàbrica de taps de suro a Reïms.

L'autor va explicar que li va sorprendre molt durant l'etapa d'investigació per fer la novel·la, trobar tota la correspondència en francès, la qual cosa el va portar a endinsar-se en la gran burgesia del Xampany al S. XIX

El llibre es divideix en dues parts, la primera transcorre a Reïms, amb incursions a Cassà de la Selva, on bàsicament té lloc la segona part de la novel·la, amb una visió des d'aquí, dels francesos, amb el seu glamur, a vegades vist amb recel, a vegades vist amb admiració. En aquesta part, hi ha incursions a Reïms per veure com evolucionen els personatges. Té la impressió que el viatge d'adopció que va fer Francesc Oller al S. XIX, ara a primers del S. XXI, el faria en sentit invers, abans de la crisi, hauria fet el viatge de tornada, i ara hauria vingut a buscar els valors que va anar a buscar al nord de França, els hauria vingut a buscar a casa nostra. Rafel Nadal creu que els valors practicats a Catalunya per les classes populars van triomfar i va ser l'èxit de les classes mitjanes, que van substituir a la petita burgesia de províncies que l'autor en formava part i es va autodiluir en aquestes classes mitjanes amb uns valors fusionats heretats de les classes populars d'aquí amb alguns valors importats del nord d'Europa.

La política i la societat catalana des de l'obra de Joaquim i Rafel Nadal
comentaris