Les Borges Blanques dóna llum verda a la 2a fase de rehabilitació de Cal Gineret

L’Ajuntament de les Borges Blanques ha acordat aquest dimecres aprovar inicialment la segona fase del projecte de rehabilitació de l’antic molí d’oli de Cal Gineret, que preveu la recuperació dels cubs, el celler i el refugi de la Guerra Civil.

Visita Reñé a Cal Gineret3 (19-02-2015)
photo_camera Visita recent de Joan Reñé a Cal Gineret de les Borges Blanques.

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de les Borges Blanques ha acordat aquest dimecres aprovar inicialment la segona fase del projecte de rehabilitació de l’antic molí d’oli de Cal Gineret, que preveu la recuperació dels cubs, el celler i el refugi de la Guerra Civil.

La voluntat del consistori és convertir-lo en una sala d’exposicions polivalent que reuneixi unes característiques estructurals, constructives i funcionals coherents, i en un equipament històric visitable, que a més dels cubs per emmagatzemar oli i gra, i de l’antic celler, inclourà la descoberta d’un refugi de la Guerra Civil.

El projecte ha estat elaborat per l’arquitecta Carme Casals Serrano, amb un pressupost 55.785,34 euros amb l’IVA inclòs, dels quals s’ha sol·licitat un ajut directe a la Diputació de Lleida un per import de 46.878,44 euros per tal de poder dur a terme l’actuació.

El regidor de cultura, Francesc Macià, ha volgut agrair el compromís de la Diputació de Lleida, expressat pel propi president Reñé en la seva recent visita a les Borges, per poder recuperar aquest important patrimoni històric i cultural, que forma part de la Ruta de l’Oli i que podrà estar a disposició de la ciutadania abans de final d’any.

L’antic molí d’oli de Cal Gineret, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local per la Generalitat de Catalunya, està ubicat al xamfrà entre el carrer la Font amb el carrer Sant Pere de les Borges Blanques i ocupa la totalitat d’un solar de 237,32 m², amb forma triangular. És un record present de l’activitat econòmica de la ciutat del segle XIX, ja que es tracta d’una edificació antiga datada cap el 1890 que ha tingut diversos usos, essent el més recordat el de refugi antiaeri durant els bombardejos realitzats per l’aviació alemanya i italiana durant la Guerra Civil del 1936-1939.

En una primera fase, amb la col·laboració de l’IEI i la Diputació de Lleida, es va rehabilitar la part superior de les voltes de pedra, es va construir una coberta lleugera per protegir-les i un tancament perimetral vidriat, que permet visualitzar la construcció des de l’exterior. En la part que no es van deixar les voltes vistes es va construir una plaça pavimentada amb les lloses de pedra existents, accessible des del carrer Sant Pere, amb un accés cobert a les escales que connecten amb el celler.

Comentaris