Les activitats de vida pràctica en els nens, són les bases del seu futur aprenentatge, no només pel que fa a l'autonomia i capacitat de concentració, sinó també deixar a l'infant que s'enlluerni del món que l'envolta. Maria Montessori en els seus estudis, va arribar a la conclusió que els nens aprenen observant, imitant a l'adult, per tant, cal ensenyar a l'infant a mirar, sempre des d'unes lents sorprenents, fomentant així la curiositat.
Nosaltres, com a pares i mares, abans de res, primer hem de desaprendre, per després construir i poder fomentar així l'aprenentatge dels nostres fills i filles.
Com afavorir aquest aprenentatge a l'infant?
És molt important donar al nen d'un ambient preparat, adequat perquè rebi els estímuls necessaris perquè s'expressi.
L'ambient preparat és fonamental: un món real adaptat a la seva alçada, amb objectes adaptats a les necessitats dels nens. A les nostres llars podem utilitzar molts elements de la vida quotidiana perquè els infants puguin utilitzar-los, sempre des d'un context real per a la base del seu futur aprenentatge.
A la Metodologia Montessori no s'està d'acord amb l'ús de ninots amb llums, ni ordinadors que parlin, ni ninots de plàstic amb so. De fet, el plàstic és un material poc utilitzat en els centres Montessori, potser en activitats de laboratori i experimentació, o activitats de vida pràctica que requereixin una safata de plàstic per fer transvasaments d'aigua. El material Montessori és atractiu als ulls dels nens, amb materials nobles com poden ser la fusta de qualitat, el metall, la vaixella, la porcellana, la seda, el vidre, etc. Per això Maria Montessori considerava al seu material d'aprenentatge, com un material preciós, i el va anomenar "Joia", perquè així d'aquesta manera, el nen en el seu aprenentatge li donés la importància i el respecte que es mereix.
Aquests materials faciliten i afavoreixen el desenvolupament en la formació i construcció de l'infant. Els materials de vida pràctica poden ser gots de vidre, safates de fusta, plats de pisa i porcellana, gerres de vidre, gerres i bols de metall, culleres de fusta, pinces, altres estris de cuina amb diferents usos, i també botons, draps, rosques, llavors, escombres, bastidors, etc.
Tots aquells elements que el nen pugui utilitzar per interioritzar conceptes de física, llenguatge, matemàtiques; així doncs, els infants descobreixen el material real que els permet, a partir de l'observació i la concentració posar un ordre mental i apreciar la bellesa que els envolta. El nen necessita desenvolupar la concentració i la intel·ligència, i això s'aconsegueix deixant a l'infant que pensi per si mateix.
Situar el nen al centre d'aprenentatge de la seva vida: Com a pares i mares tenim la clau per aconseguir-ho
Realitzant activitats de vida pràctica el nen és feliç, està realment concentrat, en un estat permanent de "flow", abstracció, que permet a l'infant estar tan concentrat que en lloc d'estar cansat, se'l veu feliç; repeteix una vegada i una altra les mateixes accions en les activitats en les quals "treballa". Així doncs, està content i satisfet, cada vegada que aconsegueix una tasca per si mateix.
Activitats de la vida diària com escombrar, netejar vidres, netejar i regar plantes , polir metalls, enfilar una agulla, practicar amb bastidors, posar-se un abric, caminar sobre una línia, transvasar objectes, plantar llavors, recollir verdures a l'hort... són activitats de la vida quotidiana que afavoreixen la seva autonomia, i la seva capacitat d'observació, coordinació i sentit de l'ordre, independència, i capacitat per valer-se per si mateix.
Com a conclusió, hem de deixar als infants que s'equivoquin, deixar-los actuar amb unes normes senzilles i uns límits segurs, clars i definits. Nosaltres com a pares i mares, hem de seguir a l'infant, i que aprenguin de l'error, perquè l'assaig i error forma part del seu aprenentatge. Per tant, no cal interrompre a l'infant en la seva fase d'aprenentatge, cal donar-li la llibertat necessària perquè aprengui. La seva ment és com una tela en blanc, pura i plena de vida, un llenç on el nen va plasmant els seus progressos i aprenentatges.
Nosaltres com adults i referents hem de seguir a l'infant, i li hem deixat lliure i que construeixi un món meravellós, de la seva vida quotidiana. Educant per a la vida, així és com amb activitats de vida pràctica el nen fomenta la seva autonomia i la seva capacitat d'aprenentatge.
La fotografia de la portada realizada por Klara Moncho de www.creciendoconmontessori.com
