09.04.2020 |
Territoris.cat

La importància de l'autoestima en els infants

Quan un infant se sent escoltat, confiarà en l'adult per a explicar-li els seus problemes i alegries.
Quan un infant se sent escoltat, confiarà en l'adult per a explicar-li els seus problemes i alegries.
La importància de l'autoestima en els infants

Des de fa uns anys se li comença a donar importància a l'opinió que es té d'un mateix, és a dir, la importància de tenir una bona autoestima per al benestar psicològic, tenir relacions sanes i una vida d'èxit. Quan un sent que val molt, que és competent, sent orgull o autorespecte, gaudeix dels triomfs sense deixar d'aprendre dels fracassos, estimant-se a si mateix, és quan existeix una alta autoestima.

Perquè això passi, perquè una persona adulta tingui una autoestima alta, ha de treballar-se des de la més tendra infància i encara que els infants neixin amb una gran predisposició a creure en ells mateixos i a estimar-se tal com són, sense prejudicis ni idees infundades sobre la seva persona, és fàcil que la societat, els mitjans de comunicació, l'entorn cultural, l'escola i sobretot la família, condicionin, destrueixin o modifiquin el que els infants pensen d'ells mateixos.

Quan l’infant arriba a l'adultesa capaç de protegir-se de les dificultats de la vida, es coneix bé a si mateix i s'accepta amb les seves millors virtuts i el que podrien considerar-se els seus defectes, és quan podem assegurar que la seva autoestima ha estat ben treballada.

Per què és tan important treballar l'autoestima en els infants?

Perquè tota percepció i concepte que es té d'un mateix, forma part d'un procés de desenvolupament vital i aquest procés comença des que l’infant es comunica amb l'adult, és a dir, des del seu naixement. I ho acompanyarà i es construirà al llarg de tota la teva vida.

D'aquí, la gran importància que comenci al més aviat possible, sense subestimar la seva capacitat d'entendre i comprendre el que l'adult li transmet. Hem d'oferir-los als infants experiències que li permetin crear un sentit positiu de si mateix.

Però, com ensenyar a un infant a confiar en si mateix i elevar la seva autoestima?

Començant per confiar en ell des d'un principi. I podem aconseguir-ho amb alguns exercicis que es poden aplicar dia a dia i sense menysprear les emocions i sentiments dels infants, siguin quins siguin, donant-li valor al que senten, acceptant el que són i el que han vingut a ser. Vegem alguns exercicis per a elevar l'autoestima i la confiança:

Les lloances si, però ben expressades

Quan un infant fa un dibuix i ve a ensenyar-l'hi a l'adult molt il·lusionat, se li sol dir “ho has fet molt bé”, però el concepte de “ben fet” és molt relatiu i l’infant no intentarà ser millor si lloem “gratuïtament”, ja que aconseguim que intenti agradar a l'adult. Podem substituir aquesta típica frase per una altra que potenciï la seva seguretat i autoestima: “et sentiràs molt orgullós del teu dibuix, oi?”

Donar responsabilitats

Una de les formes més eficaces de transmetre als infants que hi confiem i creiem en ells, és encomanar-los alguna tasca adequada a la seva edat. No fa falta que posi una rentadora un infant de 4 anys (que podria si se li ensenya), però hi ha tasques molt senzilles que, des dels 2 anys, ja podem proposar-li fer. Per exemple, dir-li que vagi a la veïna de porta a demanar alguna cosa i quan torni recordar-li el necessari que és ell en el grup familiar. Així promovem la integració i el concepte del treball en equip.

Si us plau, gràcies, ho sento, perdona…

Quan els adults demanem si us plau les coses, ens disculpem per un error o agraïm un acte a un infant, estem valorant i transmetent respecte cap a ell. Sabem que funciona perfectament entre adults, així que imaginem l'efecte que pot tenir en els més petits. A més d'imitar en un futur i fer el mateix amb els seus iguals, que elevarà la seva autoestima en sentir-se valorat.

Practicar l'escolta activa

Que suposa escoltar el que hagi de dir un infant quan s'expressi i sense aconsellar ni donar sermons. Quan un infant se sent escoltat, confiarà en l'adult per a explicar-li els seus problemes i alegries, compartirà els seus desitjos i emocions i sentirà que el seu argument o opinió és important. Validar les seves paraules, sentiments i emocions elevarà la seva confiança i autoestima.

Per a tenir una conversa de qualitat amb l’infant s'ha de practicar l’escolta activa: no escoltant per a esperar a contestar, sinó pel simple plaer d'escoltar, sense intenció d'aconsellar, mirant als ulls, atendre l’infant a la seva alçada i acompanyant la seva explicació.

Decisions en família

Implicar l’infant en la presa de decisions que es tinguin en família, com de quin color pintar una paret, on anar de vacances o com tenir la seva habitació. Provocarà conflictes senzills a resoldre en els que tindrem en compte l'opinió i el judici del nen, convidant-li a trobar solucions perquè se senti valorat i competent.

Ni premis ni càstigs, millors oportunitats a millorar

Quan l’infant mostri conductes o comportaments no desitjats, li ensenyarem a veure els seus possibles errors d'una forma educativa i sense culpar, amb preguntes del tipus “com creus que s'ha sentit aquesta persona en fer-li això?”, “Què creus que ha passat o que has pogut no fer bé?”, “Com podem millorar aquesta situació perquè no torni a passar això?”... Sense criticar ni enfadar-se, ja que la situació no ha de fer sentir culpable a l’infant, sinó responsable: no és el mateix dir “està malament pegar a la teva germana” que “ets dolent per pegar a la teva germana”.

Evitar les comparacions

Quan comparem als infants amb uns altres i els seus assoliments, aconseguim que el nen desitgi no ser ell mateix i és el primer pas per a una autoestima baixa. Per contra, l’animarem a trobar la seva millor qualitat, destresa i talent, evitant que l'entorn familiar condicioni la seva autoestima amb les comparacions amb altres infants.

Com es torna un infant insegur i amb baixa autoestima?

Des del mateix moment que neix, ja pot aprendre a sentir-se segur o insegur i a treballar la seva autoestima. Hi ha diversos factors que intervenen en aquest procés, tot dependrà de com es gestionin i sobretot del tracte i contacte que tinguin els progenitors amb els infants.

L’infant pot tornar-se insegur anys més tard, però amb una bona base emocional, difícilment es deteriorarà aquesta seguretat i confiança.

L’infant comença a sentir-se insegur quan s'allunya de la seva mare (o figura principal d'aferrament). Aquesta inseguretat pot afectar l'autoestima si aquesta necessitat no es cobreix tan aviat com es pugui. Per això hem de procurar un aferrament i vincle afectiu segurs, que bàsicament suposa atendre les necessitats vitals i bàsiques dels nadons quan les demanen: quan es desperten plorant en plena nit, quan ploren de dia per la raó que sigui (ha caigut, ha vist alguna cosa que li ha fet por…), quan demanen aliment, quan demanen braços i contacte de l'adult….

Existeixen certes inseguretats que són normals i que evolucionen soles si les tractem amb respecte i afecte, com: no voler dormir sols, no voler separar-se de la seva mare, no voler parlar amb desconeguts ni voler que els agafin en braços, no voler fer coses que poden considerar perilloses (tocar a un gos, tirar-se per un tobogan…), etc.

NO hem d'obligar el nen a actuar davant d'una inseguretat, ja que podria bloquejar-lo i com a conseqüència acompanyar-lo en l'adultesa cap a una baixa autoestima.

Podem encoratjar i animar l’infant perquè ho faci, però no fer-lo sentir malament ni menysprear la inseguretat amb frases del tipus “no tinguis por”, ”no siguis covard”, ”si no ho fas…”, “molt malament per no fer-ho…” NO hem d'obligar el nen a actuar davant d'una inseguretat, ja que podria bloquejar-lo i com a conseqüència acompanyar-lo en l'adultesa cap a una baixa autoestima.

Si acceptem aquestes inseguretats, podem ajudar a l’infant a superar-les si persisteixen en el temps, sabent quan és normal que apareguin. Per exemple seria completament normal que un infant de vint mesos no vulgui separar-se de la seva mare, que un nadó de 5 mesos no vulgui dormir en el seu bressol o que un nadó plori quan se’l deixa sol.

Si un infant desenvolupa una baixa autoestima, també tendirà a desenvolupar un comportament negatiu i ansiós, i portarà a un sentiment d'inseguretat i desconfiança davant dels altres, provocant dificultats per a crear vincles afectius saludables.

Autora:                                 ***************

Em dic Mo Queralt i col·laboro amb Aire Projecte. Treballo per als nens. Sóc orientadora familiar i especialista en Pedagogia Terapèutica. En una societat plena de condicionaments, estereotips i prejudicis cap a la criança, hem de despertar el sentit comú i l'instint per a educar utilitzant els recursos i eines que funcionin millor per a cada família, tractant d'ajudar als infants a través de les mares i els pares.

Comentarios