Es tracta d’OFNI Lleida, un col·lectiu feminista que es declara cansat de veure succeir injustícies vers les dones, un grup que s’organitza i alça per pegar un cop de puny sobre la taula de les consciències i que demana (i fa) acció. Parlem amb la Gal·la, la Júlia i la Claudia, algunes de les seves integrants.
- Per què neix un col·lectiu com OFNI Lleida?
- Gal·la: Tot plegat va començar el 2018, en el marc del 25N, quan estàvem organitzant una marxa nocturna a la ciutat de Lleida.
- Claudia: Vam coincidir diverses de les integrants d’OFNI, que en alguns casos formàvem part d’altres organitzacions.
- Júlia: Ens vam entendre força bé, ja que coincidíem amb les ganes de fer coses, encetar debat al voltant del feminisme. Vam decidir anar-nos trobant, de manera informal, i vam fer una acció en suport als abusos que patien les temporeres de Huelva. Va ser llavors quan ens vam adonar que necessitàvem un nom per liderar les accions on participàvem.
Fotografia de Mireia Barés
- Per què el nom ‘OFNI’, què significa?
- C.: Vam convocar una concentració de suport a les temporeres de Huelva, les quals havien denunciat agressions i abusos laborals i sexuals per part dels seus capatassos. No la vam signar perquè aleshores encara no ens havíem consolidat com a col·lectiu. Això va crear una mica de disputa i vam veure la necessitat d’anomenar-nos d’alguna manera. En mig d’una pluja d’idees, va sortir aquest nom, que vol dir Organització Feminista No Identificada. En aquell moment ens esqueia del tot, ja que encara no havíem assentat cap mena de base ideològica. I al final, s’ha acabat quedant.
- Qui forma part del vostre col·lectiu?
- G.: A les darreres assemblees hem augmentat el número de dones vinculades a OFNI Lleida. Som una vintena de joves, entre vint i trenta-cinc anys. Però estem obertes a que vinguin dones més grans i més joves.
- J.: De fet, creiem en un feminisme intergeneracional.
Creiem en un feminisme intergeneracional
- Com enteneu el feminisme?
- C.: Entenem el feminisme com una lluita unida a l’anticapitalisme i l’antiracisme. Per altra banda, OFNI Lleida ens desmarquem dels partits polítics, els sindicats i els actes institucionals que tenen el suport de les forces opressives. El feminisme ha de servir per cuidar-nos com a grup de dones, i per cuidar-se una mateixa.
- J.: El feminisme ha de ser radical per ser efectiu. De fet, està de moda en alguns cercles d’assenyalar l’acció de les feministes com de ‘feminazis’; i ben bé que és una comparació absurda i fruit de la ignorància.
- G.: No és fàcil ser feminista, perquè no només significa lluitar contra la opressió que sentim a les nostres pells, sinó també fer molta autocrítica. Però és el camí que hem de seguir per tenir una societat més justa.
El feminisme ha de servir per cuidar-nos com a grup de dones, i per cuidar-se una mateixa
- Quines són les actuacions més urgent que s’haurien de fer, des de l’àmbit del feminisme?
- G.: A la vida actuem en dos àmbits, el personal i el col·lectiu. En el primer, és clau no naturalitzar maneres de fer masclistes, i aturar-les. És complex, ja que moltes les portem inculcades de manera tradicional des de casa. Però s’ha de fer tot allò que estigui en les nostres mans, perquè les dones patim cada dia el masclisme. Des de comentaris a que et toquin el cul pel carrer, et violin o et matin. El micromasclisme sembla una tonteria, però no és així; sustenta tot el iceberg que maltracta a la dona.
- C.: Potser sí que són més subtils els micromasclismes, però al final estan tots a la mateixa bossa de violència. Cadascú hauria de revisar el seu comportament i actes diaris, ja que la petjada del masclisme hi és implícita.
- J.: Jo això de dir-li micro no ho comparteixo. És masclisme en majúscules, té el mateix origen. L’àmbit de l’educació és cabdal per la lluita feminista real. Cal fer molta pedagogia al respecte, sense sentir un gran pes de responsabilitat al darrera a l’hora d’explicar a la gent que cal que canviï.
- G.: No hem d’oblidar les greus causes del masclisme, i que cada any hi ha un grup d’assassinades arreu de la geografia. Assassinades, que no mortes com diuen alguns mitjans de comunicació. I són situacions que ja no sorprenen, que s’han normalitzat, i això és molt greu.
L’àmbit de l’educació és cabdal per la lluita feminista real
- Sou un col·lectiu no mixt de dones i d’identitats dissidents a la ciutat de Lleida. Per què no mixt? Què canviaria si fos mixt?
- (Totes): Principalment, perquè el fet que sigui no mixt fa que ens ajuntem un conjunt de persones que hem experimentat i experimentem les mateixes vivències personals, o molt similars. Això fa que a l’hora d’explicar-nos-les, ningú jutja, ni qüestiona; sinó tot el contrari, es comparteix una empatia general de la pròpia experiència. És a dir, es crea un espai segur molt important i necessari per fer xarxa, el qual potser no trobem en cap altre lloc de militància. Alhora també és una manera d’empoderar-nos.
Si fos mixt, és bastant probable que aquesta empatia no es donés i que els moments aquests de cures no es donessin o es donessin d’una manera molt diferent. Tot i així, creiem que els espais mixtes són també molt importants dins el feminisme, ja que és una manera d’aprendre i deconstruir-nos junts per poder canviar la societat.
Fotografia de Mireia Barés
- Darrerament, heu pogut estrènyer llaços amb altres col·lectius feministes de Ponent i Pirineus, com Dones Lleida i Col·lectiu Feminista de l’Alt Urgell.
- G.: Amb Dones Lleida compartim espai a la Coordinador 8M, i ens hi entenem molt bé. Per altra banda, hem compartit tres trobades amb altres col·lectius feministes de les Terres de Lleida. Ens veiem menys, però la idea és anar fent xarxa amb elles.
- J.: Cada col·lectiu viu una situació diferent, perquè no és el mateix moure’s en una ciutat que en un espai rural amb habitats dispersos en el territori. Però és una bona oportunitat per posar temes en comú i aprendre unes de les altres, conèixer-nos, donar-nos suport quan ho necessitem i tenir els debats que creiem oportuns.
- C.: Aquestes trobades ens donen eines per treballar, des de la perspectiva feminista, de manera transversal arreu de la província.
- J.: És molt important fer xarxa amb altres col·lectius feministes, però també amb col·lectius diversos de les ciutats i pobles des del focus feminista. I connectar amb altres dones, estiguin en col·lectius o no, treballar conjuntament, cuidar-nos i empoderar-nos. Fer xerrades, tallers, accions, etc.
És molt important fer xarxa amb altres col·lectius feministes, però també amb col·lectius diversos
- Què els diríeu als homes (i a les dones) que no es consideren feministes?
- G.: El masclisme està tant dins de la nostra societat que és fàcil que passi desapercebut entre nosaltres, i que hi hagin coses que es normalitzin.
- C.: Potser això passa perquè no totes les dones s’han apropat al feminisme, tot i que aquest defensi la seva postura. Aquestes no s’adonen que els rols que vivim es sustenten en el patriarcat.
- J.: De fet, hem de ser conscients que no tothom tenim els mateixos privilegis, i no totes les dones els tenim. Potser hauríem de ser més exigents amb les dones que en gaudeixen de molts, i que no sempre es revisen tant o fan tot el que està en la seva mà per la causa.
- La lluita feminista és comuna en totes les cultures.
- G.: De vegades, tatxem algunes cultures o religions de masclistes, i no ens adonem que la nostra és molt violenta. Amb el tema de les cures, de tractar la gent gran o la canalla, hi ha altres cultures que ens donen mil voltes. És indignant com assenyalem, per exemple, l’ús de burca i veiem bé que una dona hagi de depilar-se per ser acceptada socialment, quan és un episodi violent vers ella.
- J.: Hi ha una tendència feminista que ronda darrerament i que gira només a l’entorn d’Occident, deixant de banda les lluites d’arreu.
- C.: Algunes de les companyes d’OFNI Lleida formem part del comitè Women Defend Rojava, la campanya internacionalista que dóna suport a la lluita de les dones kurdes. Kurdistan ens fa comprendre que és possible una societat on el paper de la dona sigui radicalment diferent, perquè cal que totes les bases es replantegin.
- J.: Hem de ser conscients que les opressions alimenten a tota la resta d’opressions. I que la lluita ha de ser conjunta. I, fins a trencar amb el patriarcat, cal fer pedagogia i viure realitats una mica més feministes.
- Quines accions teniu previstes per aquest 8 de març?
- C.: Formem part de la Coordinadora 8M i, en el seu marc, participarem de diversos actes, com ara el dinar no mixt de la Baula i la Manifestació de les 18.30 h, que arrencarà de la Plaça 8 de Març.
Les opressions alimenten a tota la resta d’opressions. I que la lluita ha de ser conjunta. I, fins a trencar amb el patriarcat, cal fer pedagogia i viure realitats una mica més feministes.
