Les excavacions que porten a terme aquest estiu investigadors del Centre d'Estudis del Patrimoni Arqueològic (CEPARQ-UAB) a la Cova Gran de Santa Linya han tret a la llum nous fragments de l'esquelet de la homo sapiens de 14.000 anys d'antiguitat.
Es tracta sobretot de falanges i d'algun tros de vèrtebra
Les primeres restes de la 'Linya, la dona de la Noguera', tal com l'han anomenat, van aparèixer la campanya passada. L'esquelet correspon a finals del Paleolític Superior, un període en què les restes d'humans moderns són molt escasses a la península ibèrica.
En una zona lateral de l'excavació, els arqueòlegs van trobar restes d'un esquelet humà que corresponen bàsicament a la part inferior del cos com ara la pelvis i les extremitats inferiors, a més d'algun petit fragment del crani, costelles o vèrtebres.
Després d'aquella inesperada trobada, els arqueòlegs han decidit centrar la campanya d'excavacions d'enguany al punt on es van localitzar les restes de la Linya. Hi treballen un grup de nou investigadors especialitzats en diferents àmbits com ara l'arqueologia, la restauració i la paleoantropologia humana.
Així, han pogut trobar algun fragment més del cos, en concret falanges i d'algun tros de vèrtebra.
"Això ens indica que la part de superior de l'esquelet -tòrax i crani- hi són i hem de trobar-los", assenyala el catedràtic del Departament de Prehistòria de la UAB i investigador del CEPARQ, Rafael Mora.
Fins ara, han aconseguit recuperat unes 150 restes de l'esquelet però encara estan lluny d'arribar a les 400 de què consta
La presència d'un gran bloc de pedra, de diverses tones, al lloc on es troba el cos dificulta les feines per recuperar-ne la resta, explica Mora. I és que la part superior de l'esquelet es troba sota aquest bloc de pedra, fet que ha portat els arqueòlegs a replantejar l'excavació.
L'investigador del CEPARQ-UAB posa en valor la importància de les restes humanes localitzades. Per una banda, perquè tenen 14.000 anys d'antiguitat, tenint en compte que hi ha molt poques restes amb aquestes cronologies i característiques. De l'altra, perquè es tracta d'un enterrament.
La Cova Gran de Santa Linya, descoberta l'any 2002, és un jaciment de més de 2.500 metres quadrats, considerat clau per a l'estudi de la presència humana al nord-est de la península Ibèrica.
És un dels pocs jaciments de la regió mediterrània en què s'han identificat vestigis de moments de 'transició', com el dels últims neandertals (cap a 45.000 anys) i l'aparició dels primers humans moderns (entre 37.000 i 30.000 anys), la pervivència d'aquests durant l'Últim Màxim Glaciar (entre 20.000 i 15.000 anys) i l'aparició dels primers agricultors i ramaders (entre 7.000 i 4.000 anys).
