Investigadors del Centre d'Estudis del Patrimoni Arqueològic de la UAB han trobat a la Cova Gran de Santa Linya les restes d'una homo sapiens de 14.000 anys d'antiguitat. La troballa correspon al Paleolític Superior Final, un període en què les restes d'humans moderns són molt escasses a la península Ibèrica.
Els investigadors saben que les restes trobades l'estiu passat a la Cova Gran són d'una dona, a qui han batejat com a Linya, per la pelvis, de la qual se n'ha recuperat la meitat. Ara, caldrà trobar l'altra meitat per fer una anàlisi forense i poder saber les seves condicions de vida, les causes de la mort i l'edat, tot i que apunten que es tracta d'una dona adulta jove.
Segons el responsable de la investigació a la Cova Gran, Rafael Mora les restes estan actualment en fase de conservació al laboratori i s'han fet treballs paleoantropològics com ara impressions en 3D de falanges recuperades. Precisament una falange va ser el primer que es va localitzar durant un sondeig fet a 2 metres de fondària. A partir de la falange va començar a aparèixer part de l'esquelet com ara ossos de les cames i part de la pelvis. Després els braços i alguns fragments de crani i costelles. "Això feia indicar que teníem un esquelet pràcticament sencer", ha explicat Mora, que ha afegit que, "per la posició del cos deduïm que ha estat dipositada allà intencionadament".
Tal com expliquen els investigadors de la UAB, la Cova Gran de Santa Linya és un jaciment referent al mediterrani i "inigualable", ja que és un jaciment on mai s'havia fet cap intervenció perquè no es veia via satèl·lit."https://t.co/5D7dDX3ecP">June 17, 2021</a></blockquote> <script async src="https://t.co/jO2be07US9" charset="utf-8"></script>
— Territoris (@territoriscat) June 17, 2021
Es tracta d'un jaciment de 50.000 anys en què s'ha trobat la petjada tant de neandertals com d'humans moderns i per tant és excepcional perquè pots estudiar les transicions. Totes les cultures que van acompanyant als homínids estan representats a la Cova Gran, com ara l'evolució del tractament de foc o dels utensilis
Per la seva banda, l'investigador Jorge Martínez, ha destacat que la Cova gran és un lloc "singular, excepcional i únic" i que la troballa de la dona Homo sapiens va ser "inesperada". Tot i això, no descarta que apareguin més restes tot i que reconeix que és "difícil". Martínez destaca que les condicions de treball han estat complicades i que falta trobar la gran majoria del crani, costelles i vèrtebres, que creuen que deuen estar per sota de les restes ja trobades.
Martínez ha explicat que ara estan treballant amb un institut genòmic per veure si poden reconstruir la genètica de les restes trobades a través de l'ADN per saber si la dona té lligams amb llinatges europeus
També s'han recollit sediments per saber si la dona estava coberta d'algun teixit. "Si ho trobem, seria molt important per avançar en la idea de l'enterrament, ja que no són habituals els enterraments més enllà dels 5.000 anys. Així i tot és la nostra principal hipòtesi", ha explicat.
L'acte de presentació de les restes ha comptat amb l'assistència de la cap del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, Maite Miró; de la vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach, i del president del Consell Comarcal de La Noguera, Miquel Plensa.
