El servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat ha alliberat aquest dimarts a l'Estany d'Ivars i Vila-sana, un cigne cantaire que es va trobar en el bell mig de Barcelona. Segons el tècnic Ricard Gutiérrez es tracta d’un ànec que procedeix de la zona àrtica, que segurament es va perdre o per falta de greix no va poder finalitzar el viatge d’hibernació que solen fer al nord de França o a la zona cantàbrica.
El cigne cantaire va ser traslladat el passat 11 de gener al Centre de Fauna de Torreferrussa, després que un particular el detectés a la via pública i avisés els Agents Rurals. Va arribar al centre amb 6,5 kg de pes i amb signes de debilitat. Durant una setmana es va sotmetre a un tractament específic de rehidratació, desparasitació i alimentació forçada, i el 18 de gener ja va passar a una instal·lació externa amb piscina, on s’ha recuperat fins vui, que ja ha arribat als 9,4 quilos de pes.
Segons Gutiérrez, la zona humida del Pla d’Urgell es troba més propera a les rutes migratòries de l’Atlàntic que solen utilitzar aquestes aus, a través de la vall de l’Ebre. Si l’haguessin alliberat, a la zona mediterrània seria més difícil per l’ànec orientar-se fins al lloc d’origen.
El tècnic de Territori, també ha afegit que es tracta de l’espècie més gran dels tres cignes europeus (el mut, el petit i el cantaire), i es diferencia de les altres pel seu bec triangular de color groc i negre. És molt difícil de veure a Catalunya. De fet, només s’ha vist en dues ocasions més, a la zona del Delta de l’Ebre. La raó és que és una espècie pròpia de la tundra àrtica que hiverna entre octubre i abril a l’Europa central i atlàntica, a la zona del Bàltic, i Regne Unit i arriba fins el nord de França per la banda sud, i puntualment a Grècia, el mar Negre, o la costa atlàntica ibèrica. Així, rarament arriba a la Península com a au hivernant.
Segons Gutiérrez també podria ser que l’au es pogués aclimatar i adaptar-se per conviure amb la colònia de cignes muts que actualment es troben a la demarcació de Lleida.
