'Stolpersteine' homenatjarà Miguel Aldomà Villabriga, un deportat miralcampí a Gusen

Una reunió amb Memorial Democràtic, que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya, va revelar a finals de l'any passat que un miralcamí fou deportat al subcamp de concentració de Mathausen
Deportats en arribar al camp de KL Gusen I (fotògraf desconegut, llicència Bundesarchiv, Bild 192-091  CC-BY-SA 3.0)
photo_camera Deportats en arribar al camp de KL Gusen I (fotògraf desconegut, llicència Bundesarchiv, Bild 192-091 CC-BY-SA 3.0)

El maig de 1996 es col·locaven a Berlín els primers llambordins en memòria de les víctimes del règim nacionalsocialista, concretament, persones jueves residents al barri de Kreuzberg. Des d'aleshores, aquest projecte artístic dissenyat per Gunter Demnig (Berlin, 1947) s'ha expandit arreu d'Europa per mantenir viva la memòria de la història i les persones que, entre els anys 1933 i 1945, van ser perseguides pel règim nazi i els seus col·laboradors. Ein Stein, Ein Name, Ein Mensch: Una pedra, un nom, una persona. El projecte està pensat perquè, com ens recorda el mateix dissenyador, en trobar-nos amb la història "no hi ensopeguem amb els peus, sinó amb el cap i el cor". Stolperstein (en singular, pedra que fa ensopegar) pren la forma d'una pedra cúbica i daurada que es col·loca davant la casa de la persona a qui s'homenatja, amb el seu nom inscrit, la seva data de naixement i la data del seu assassinat. Quan es dona el cas, la pedra també inclou la data de l'exili i de la deportació a un camp de concentració, i la inscripció 'alliberat' quan es tracta d'un supervivent.

La integració de Catalunya al projecte 'Stolpersteine' comporta la visibilitat internacional de la deportació republicana, i avui hi ha al voltant de 356 llambordins daurats col·locats arreu del país

El Memorial Democràtic s’encarrega d’adquirir els llambordins i coordinar-ne la instal·lació, i és amb aquesta voluntat que, el 30 de novembre de l'any passat, es va celebrar una reunió informativa de manera telemàtica, coordinada pel Consell Comarcal del Pla d'Urgell i dirigida a tots els ajuntaments de la comarca, on també va participar el de Miralcamp amb la voluntat de conèixer de prop el projecte. A la reunió hi van participar Gemma Simon, tècnica del Servei Educatiu del Memorial Democràtic, i Vicenç Villatoro, director de la institució.

Va ser aleshores quan, per sorpresa pel consistori, es va anunciar que a Miralcamp també hi va haver un deportat que va morir en un camp de concentració.

Certificat de naixement de Miguel Aldomà Villabriga (foto cedida per l'Ajuntament de Miralcamp)Certificat de naixement de Miguel Aldomà Villabriga - Foto: Ajuntament de Miralcamp

"Reconeixo que ens vam connectar a la reunió per deferència als organitzadors, ja que després de certes indagacions, estava fermament convençuda que a Miralcamp no teníem cap persona que hagués mort en un camp de concentració nazi. La sorpresa va ser quan, en detallar el nombre de persones del Pla d'Urgell de les quals es té constància que van ser deportades i van morir en un camp de concentració —vint-i-una—, van dir que a Miralcamp en teníem una", declara l'alcaldessa, Carme Ribes.

El nom i cognom del deportat en qüestió, que comptarà amb la seva pròpia Stolperstein en la seva memòria, és Miguel Aldomà Villabriga, nascut el 26 de març de 1901 a Miralcamp i mort el 13 d'agost de 1941 a Gusen, el subcamp de concentració de Mauthausen.

Des del Memorial Democràtic van enviar-los l'enllaç al cens de deportats, on hi ha una fitxa del deportat amb dades sobre la seva situació fins a la seva mort, com el lloc on va ser empresonat abans d'arribar al camp de concentració, el tren amb què hi va ser traslladat i el seu número de matrícula dins del camp. De la fitxa se'n desprèn que, abans de ser ingressat al camp de concentració de Gusen, Aldomà va ser empresonat a Belfort (França), i a Altengrabow (Alemanya).

En acabar la reunió, l'equip consistorial va buscar el seu nom al llibre de registre de l'Arxiu Comarcal i va trobar que, efectivament, Aldomà va néixer a Miralcamp. Al llibre també hi consta qui foren els seus pares —Francisco Aldomà Sans, fill també de Miralcamp i sabater de professió, i Emília Villabriga, de la qual no consta segon cognom ni professió, nascuda a la Portella—; i padrins.
Segons es va comprovar també, al BOE, l'agost del 2019, el govern d'Espanya va publicar el llistat de tots els espanyols que van morir als camps de concentració de Mauthausen i Gusen, entre els quals també consta el miralcampí, a la pàgina 5.

Hans Braxmeier (Pixabay)El llambordí 'Stolperstein' es col·loca a la vorera davant del darrer lloc on va viure la víctima del nacionalsocialisme, abans que l'arrestessin o deportessin - Foto: Hans Braxmeier (Pixabay)

Aquesta descoberta és el primer pas per recuperar la memòria històrica del poble i del país, i explicar-la amb noms i cognoms, un procés que s'allargarà fins que s'instal·li la pedra al poble, i que ha de servir per mantenir el record viu sempre, evocat cada cop que algú topi amb el llambordí. Ara, està en mans del Consell Comarcal del Pla d'Urgell iniciar els tràmits necessaris per obtenir i col·locar el llambordí Stolperstein en memòria del deportat, junt amb els d'una vintena més de veïns d'onze municipis de la comarca que també van ser deportats i assassinats en els camps d'extermini nazis.


 

Comentaris