10 claus per a gestionar la frustració dels infants

infant plorant
photo_camera Els adults hem de potenciar la paciència i la tolerància per tal d'ajudar els infants.

L'emoció de la frustració porta de cap a tots els pares i mares del món. Veure als fills patir aquest sentiment intens, sense saber com actuar, és una de les consultes més esteses en criança. La frustració doncs, és una emoció superposada que es compon de dues emocions que actuen alhora: la ràbia i la tristor.

A partir que l'infant pugui manipular objectes, és quan es podrà observar com la frustració ocupa temps en la seva vida, necessària per a un desenvolupant òptim i saludable de l'infant, ja que, experimentar la frustració ensenya alhora la tolerància d'aquesta. Un infant no pot aprendre a controlar una emoció desagradable si abans no l'ha experimentada moltes vegades, d'aquesta forma, coneix els seus propis límits i aprèn a autocontrolar-se en un futur.

Per tant no és negatiu que l'infant es frustri, més aviat els pares i mares no entenen les explosions per motius que, com adults, ja tenen més que superats; però per poder saber com ajudar un infant a sentir-se millor i anar ensenyant la tolerància a la frustració es poden fer diverses coses.

Per començar cal saber quines situacions podem ser detonants de la frustració, així tenim la possibilitat de prevenir-les en alguns casos, tot i que la majoria de vegades, l'infant entrarà en frustració fem el que fem:

  • No accepten un NO per resposta. Quan els infants entren a certa edat, sobre l'any i mig dos, en la que descobreixen que poden prendre decisions sobre la seva vida (què i quan menjar, com vestir-se, etc.), comencen a dir que NO al que no volen fer i a no acceptar que se'ls hi prohibeixi fer.
  • Voler fer les coses a la seva manera. Arriba un moment en el qual s'adonen que no són una extensió de la seva mare (o figura principal d'aferrament), i volen prendre decisions sobre el seu cos, les seves joguines, etc.
  • S'enfaden a la mínima provocació. Moltes vegades, sense fer res, un cub que cau d'una torre, un pèl a la fruita, una gota d'aigua a la samarreta.... Pot ser raó de què un infant entri en còlera intensa i incontrolable.
  • Et porten la contrària encara que estiguin d'acord. Els infants volen dir la seva i per fer-ho, per demostrar que saben prendre decisions, poden dur la contraria en situacions que no la portarien temps enrere. Per exemple oferir a l'infant un menjar que li agradi molt i que digui que no ho vol, però que poc després et tornarà demanarà.

 

Llavors, com podem ajudar a l'infant a superar la frustració?

És important recordar que la frustració no ha de deixar d'experimentar-se, però podem ajudar a l'infant a treballar la tolerància a la frustració perquè amb el temps vagin reduint-se els episodis de frustració tan intensos i llargs.

1. Entendre, deixar espai, deixar-se explicar.

2. Acceptar que als nens no els sembli bé el que els demanem o fem.

3. Augmentar nosaltres la tolerància a la frustració: acceptar que les coses no sempre surten com a un li agradaria.

4. Evitar i prevenir. Pot ser difícil la prevenció de la frustració, però en segons quins casos, és possible. Si sabem que a l'infant no li agrada que li pelin el plàtan, doncs no ho farem i ens evitem una possible explosió per frustració.

5. Entendre i acceptar. Sobretot. Saber que la situació per la qual passa l'infant és normal, preferible i educativa. Si podem acompanyar l'emoció en lloc d'intervenir, s'anirà reduint en el temps.

6. No unir-se al seu caos. Hem de procurar no enfadar-nos ni frustrar-nos nosaltres, si volem ajudar l'infant a gestionar la frustració. Nosaltres som els adults.

7. Donar exemple. I treballar per potenciar la nostra pròpia tolerància a la frustració, per exemple evitar exigir-li a l'infant que actuï a la primera ordre, als adults ens agrada força la immediatesa!

​8. Oferir activitats senzilles que suposin un èxit assegurat. Que l'infant pugui sortir-se amb la seva i aconsegueixi fites fàcils per experimentar l'èxit i motivar-se a fer les coses cada vegada més complexes i difícils.

9. Provocar situacions que obliguin a esperar. Quan l'infant demani alguna cosa, que hagi d'esperar alguna estona i anar allargant el temps a poc a poc, per exemple si demana un got de llet, que vegi que s'ha d'agafar un got, obrir la nevera, ficar la llet, tancar el pot, tornar a obrir la nevera, ficar el pot a dintre, tancar la nevera...i tot a poc a poc i amb tranquil·litat i calma. També pot observar un pa al forn, etc. I jugar a jocs en els que hagi d'esperar: a fet i amagar, etc. o jocs en els quals guanyi de vegades (felicitant-lo) i perdi d'altres (felicitant l'adversari).

10. No recriminar si l'infant fa alguna cosa "malament". Moltes vegades els adults dramatitzem si a un infant li cau aigua del got, o fa alguna acció considerada incorrecta. Això fa sentit malament i culpable a l'infant i no li ensenya en absolut tolerància a la frustració.


En definitiva, per ensenyar tolerància a la frustració i ajudar l'infant a ser millor persona d'adult, ens cal enteniment de la infància, dels seus processos i la necessitat de temps per madurar i aprendre a com gestionar les emocions desagradables. Paciència i tolerància que els adults han de potenciar per ajudar alhora a l'infant a tenir paciència i tolerar la frustració.

Mo Queralt

 

Comentaris