23.02.2019 |
Territoris.cat

Amb 'El Trencanous' 1.400 nens i nenes han descobert un nou univers, i se’ls hi veia als ulls

Elías Garcia en un assaig del Ballet de Catalunya
Elías Garcia en un assaig del Ballet de Catalunya
Amb 'El Trencanous' 1.400 nens i nenes han descobert un nou univers, i se’ls hi veia als ulls

El passat diumenge 3 de febrer, el Ballet de Catalunya va presentar l'obra El Trencanous, al Teatre L'Amistat de Mollerussa, una adaptació de Marius Petipa i Lev Ivanov, creadors de la que originàriament fou estrenada al gran Teatre Mariinsky de Sant Petersburg l'any 1892. El Ballet de Catalunya va interpretar una versió que el seu director artístic, Elías Garcia, ha adaptat per la seva personalització en el marc actual i de la nova companyia catalana.

Territoris.cat va parlar amb Elías Garcia, per conèixer el projecte del Ballet, i la situació actual d'aquesta disciplina artística. Pel responsable del projecte, es tracta d'una art mundial que aquí està oblidada per les mans de les institucions i de programadors, i necessita impulsos com el que està donant ara el Ballet de Catalunya amb una realitat professional.

El director artístc del Ballet de Catalunya Elías GarciaEl Ballet de Catalunya és un projecte molt jove, oi?

Sí, el Ballet de Catalunya va començar fa un any i tres mesos, l’octubre de l’any passat. És una companyia que va començar absolutament des de 0, i des d’aleshores i fins ara hem aconseguit fer quatre programes. Ara estem preparant el cinquè, que es diu Picasso i la ballarina.

Llavors fam fer una gala de presentació, i tot seguit va venir un Triple Bill amb coreògrafs internacionals reconeguts. Després vam fer el Trencanous, i també hem fet el Quixot fa dos mesos. El Trencanous el vam presentar al Centre Cultural de Terrassa, i ara estem preparant Picasso i la ballarina amb el coreògraf que es diu Remi Wortmeyer, un ballarí del Het Nationale d’Holanda, d’origen australià. Estic resumint una mica el que hem fet a Espanya en tres mesos.

Quin perfil té el vostre ballarí?

El nostre ballarí ha de ser obert a les noves tendències. No estic parlant de dansa contemporània, sinó que ha d’estar obert a les noves tendències que estan irrompent a la dansa clàssica en aquest moment. Ha de ser un ballarí d’una sòlida base clàssica amb una certa capacitat per a usar nous llenguatges, com el que s’està tractant ara amb Remi Wortmeyer, que és un llenguatge molt europeu, lleugerament neoclàssic, diguem. La companyia comença fa un any i tres mesos, com he dit, però abans va haver-hi gairebé tres anys de preparació d’aquest projecte. El que es fa abans és intentar fer una programació en quant a repertori, en quant a direcció i en quant a organització i, finalment, es van fer audicions al juliol i a l’octubre va començar pròpiament la companyia.

I al Ballet teniu una seu permanent? Perquè últimament esteu fent molt espectacle itinerant.

De fet, la funció de la companyia és la de ser itinerant. La companyia no té la possibilitat de fer espectacles només en un teatre, ja que és una companyia oberta i preparada per a gira. És a dir, estem a Barcelona, al mes de juny anirem al Japó, i hi ha algunes altres coses que s’estan començant a obrir; programadors que comencen a venir i que seran ells els qui s’encarregaran de fer girar la companyia per Espanya i no només per Catalunya. És una companyia jove que encara ha de demostrar el que és capaç de fer, i fins ara, al Centre Cultural, que és on tenim la nostra seu, cada vegada que hem presentat un programa hem hagut d’afegir un dia més d’espectacle, perquè les entrades s’han venut de seguida.

Aquesta demanda de l’espectacle és una constatació, en el cas concret de Catalunya, que faltava aquest element de difusió de la dansa?

Jo crec que la dansa necessita d’elements com el Ballet de Catalunya, i és una art mundial que aquí està oblidada per les mans de les institucions i  de programadors, i necessita d’impulsos com el que està donant ara el Ballet de Catalunya amb una realitat professional. I clar, la dansa necessita tot el que sigui recolzament: recolzament d’un públic, de les institucions, de teatres que donin la visibilitat que necessita una companyia de dansa. Sobretot, un espectacle de dansa és un moment de socialització, d’anar al teatre per veure un espectacle, uns ballarins professionals que estan interpretant personatges i que estan promovent l’art.

Nosaltres gràcies al Trencanous hem fet un cicle cultural on 1.400 alumnes de les escoles elementals han passat pel Centre Cultural de Terrassa, i se’ls ha explicat i se’ls ha ensenyat una versió adaptada a ells del que és el Trencanous. També estem fent un treball de divulgació i de creació de nou públic, que és una cosa elemental vist que, quan anem al teatre, la mitjana d’edat del públic és una mica alt, i s’ha de començar a baixar-la, sobretot perquè les noves generacions s’apropin també al teatre.

O sigui, que d’alguna manera la funció d’aquesta itinerància del ballet és també aquesta, la de divulgar la dansa al territori, oi?

Sí. Clar, seria molt bonic si en cada teatre hi hagués una companyia resident, una orquestra, un grup de teatre, un cor… Però no és possible; hi ha la companyia que fa una sèrie de programes i que espera ser programada per difondre el treball quotidià de la companyia, que és una cosa necessària.

Imatge de l'obra El Trencanous del Ballet de CatalunyaPerquè en el cas concret de la música, per posar un exemple, hi ha hagut una aposta. Hi ha moltes escoles de música, conservatoris... I clar, d’alguna manera, això també, per les noves generacions ha servit com a eina per llançar nous talents. En el cas de la dansa intueixo que, en primer lloc, es parla poc de la disciplina i que, després, hi ha poques possibilitats perquè puguin sorgir nous ballarins, no?

No, els bons ballarins hi són. Les bones escoles de dansa hi són. El que falta és, com deia ara, una certa informació del que és el món de la dansa. El món de la dansa no és poder aixecar una cama; el món de la dansa és una tècnica que s’ha d’estudiar i que, en el moment que tu coneixes un mica aquesta tècnica, en el moment que ho fa el teu públic, també és molt més fàcil valorar el que estàs veient. I això és un treball important, un treball que nosaltres estem intentant fer. De ballarins bons n’hi ha, ballarins espanyols i catalans bons. El que passa és que nosaltres, de moment, hem omplert un buit que ha existit a Barcelona. Hi ha hagut altres realitats que han omplert per moments breus o una mica més llarg aquest buit, però ara, diguem que, a nivell de dansa, a part del que són les escoles, hi ha un buit. No hi ha una quotidianitat d’un espectacle de dansa. Tu vas a altres ciutats com Londres o París, i tens un espectacle de dansa cada setmana: una òpera de París que treballa en dos teatres diferents quotidianament; a Viena, set teatres amb una companyia que regularment s’està movent. És a dir, s’ha de fer un públic, se l’ha deducar perquè torni al teatre.

Imatge de l'obra El Trencanous del Ballet de Catalunya 1I això ens torna al que tu deies anteriorment: programadors i institucions potser no recolzen suficientment la divulgació i el suport, no?

No. Els programadors tenen una mica de por, també, perquè ens trobem en un moment on s’intenta economitzar en tots els aspectes, i diguem que hi ha programadors que van en aquesta línia, i el que fan és anar a producte que potser no és el millor, i el públic surt “lleugerament satisfet”, i no torna al teatre. O sigui, s’ha de començar a produir i a donar producte de qualitat perquè la gent tingui ganes de tornar al teatre i veure un altre espectacle de dansa.

Al vostre dossier també parleu del Programa Trainee.

Sí, el Programa Trainee és un programa que segueix el funcionament de totes les companyies de dansa, és a dir, és un programa on s’escullen alumnes que han acabat una formació i que encara no han tingut una experiència, i s’afegeixen al que és el grup ballarins professionals de la companyia. Es tracta d’un grup de perfeccionament abans d’entrar vertaderament al món professional, i això en aquest moment, per la companyia és una cosa fonamental, perquè sense tenir cap tipus d’ajuda ni suport econòmic regular, aquest grup Trainee és el que en part sosté la companyia, a més del fet que als integrants se’ls està donant una possibilitat, també de fer currículum.

Com si fos un conservatori o una escola de dansa?

No, no és una escola de dansa, perquè els integrants són exalumnes que s’han diplomat i que encara no han sigut inserits al món professional. És més aviat com si fos un postgraduat.

Un perfeccionament.

Exacte.

Pel que fa a la divulgació, parla’ns més d’aquesta intenció d’apropar la dansa a les generacions més joves. Com es pot fer això?

Mira, amb el que nosaltres hem fet, hi ha hagut un total de 1.400 nens de 8 a 10 anys que han descobert un nou univers, i se’ls hi veia als ulls. Han descobert que al teatre hi passen coses. Han descobert una història, en aquest cas, la del Trencanous. Han descobert un personatge. Han hagut d’esbrinar quin és el vestuari de cada personatge i per què, o sigui, han descobert un altre món, el fet que hi ha una persona que dissenya el vestuari. Han descobert la importància d’una escenografia, tot un altre món, o sigui, que fa falta un disseny dels decorats. Han descobert la importància de la llum. I després, com que eren grups de cinquanta persones que eren a prop dels ballarins, han vist el que és el treball quotidià d’un ballarí. I això és donar claus perquè, el dia que s’asseguin a una butaca i vegin l’espectacle, puguin valorar el que estan veient.

Imatge de l'obra El Trencanous del Ballet de Catalunya 2I el públic que es troba amb aquest Trencanous?

Primer de tot, es troba una història. Es troba amb emocions, es troba amb molt bons ballarins que, segurament, els faran gaudir de l’hora i mitjà d’espectacle que se’ls brinda.

Quants ballarins participen a l’espectacle?

En aquest Trencanous hi ha 30 ballarins, i després també compto amb l’Esbart Egarenc de Terrassa, que fa una petita participació dins la festa de la nit de Nadal.

I a l’espectacle, la part musical és sintètica oi?

Sí. Això és un altre projecte que el Ballet de Catalunya està intentant tirar endavant, però estem fent un pas a la vegada. Ara, al setembre, ens presentarem amb orquestra, però ara per ara no tenim la possibilitat d’anar acompanyats d’una orquestra. Seria el somni, presentar un espectacle 100% viu: hi ha la música, la dansa, i bé, tot el que porta un espectacle. Però de moment, la música està sincronitzada amb la projecció, les imatges virtuals que acompanyen el Trencanous, i ara no podem permetre’ns l’orquestra. Potser més endavant, al setembre comencem i hi ha un projecte amb un director d’orquestra que li agradaria crear i formar l’orquestra que acompanyés el Ballet de Catalunya. Però primer he d’assegurar altres coses abans d’assegurar l’orquestra. (Riu) Sobretot, el fet de poder sobreviure!

Imatge de l'obra El Trencanous del Ballet de Catalunya 3És que ara ve la pregunta: com us financeu? Perquè has explicat que el Programa Trainee és un mitjà de finançament del Ballet, però per la resta, com us ho feu?

De moment, de finançament tenim un partner molt important, que és el Centre Cultural de Terrassa, i amb cada espectacle que estem fent hi ha una sèrie d’acords, cosa que ens ajuda a finançar-nos. El mateix fet de venir a Mollerussa ens permet contribuir a la creació de Picasso i la ballarina. O sigui, nosaltres ens estem autofinançant, és per això que necessitem més teatre, més possibilitats d’exposar el teatre que estem fent perquè, de moment, aquesta és l’única font d’ingressos que tenim, a part d’una sèrie de persones privades que ens estan ajudant econòmicament amb petites aportacions.

O sigui, que aquest és un projecte espartà.

Sí! (Esclafeix a riure)

No teniu el suport que, de vegades, per projectes molt més simples ja ofereixen les administracions que s’hi bolquen. Aquí veig que vosaltres esteu amb molts esforços per finançar-vos i tirar endavant.

Bé, jo he volgut fer un projecte començant vertaderament pels ciments i no per la teulada i la decoració interna. És a dir, estem intentant demostrar, en aquests moments, el que som capaços de fer. Després, si el projecte és interessant o, gent que el trobi interessant, pot contribuir -parlo d’institucions per exemple- i fan aportacions que ens ajudin, podrem avançar en aspectes com en el fet que tenim un espai de centenars de metres quadrats que estem esperant poder aprofitar, una petita ajuda per poder-lo reconstruir i adaptar aquest espai completament diàfan a un espai per la dansa, un espai de creació i investigació, un espai on la dansa comenci a sobreviure.

Bé, moltes gràcies Elías, i esperem ser capaços de transcriure tota aquesta passió amb què parles d’aquest projecte.

Si no tenim nosaltres la passió, serà impossible transmetre-ho al públic. Jo crec en el projecte, crec en el que estem fent al Ballet de Catalunya. I sobretot, havent vist la reacció del públic en cada espectacle que hem presentat a Catalunya, crec que estem arribant a omplir els ulls de bellesa, que és el que ofereix la dansa. Omplir un cor de ganes de tornar al teatre, això, per mi, és un triomf.

Comentarios