Pot semblar un titular sinistre, tot i tractar-se d'un tema mediambiental del qual poc ens podem imaginar que en sorgirien pràctiques de característiques semblants.
Va ser totalment circumstancial. Fent un cafè en un local de Mollerussa, em vaig trobar amb un vell amic amb qui que feia temps que no ens vèiem. Després d'una estona intercanviant unes paraules, quan feia el gest de marxar, l'amic en qüestió em fa un toc d'atenció per mostrar-me unes imatges en una petita càmera de fotografiar. Amb una expressió d'indignació em diu: "No entenc com pot haver-hi gent que faci coses com aquestes" fot fent saltar les imatges en les quals es veia uns orificis en el tronc d'uns arbres.
Aquest va ser el punt de partida d'una recerca que ens va portar fins al Poal, a la carrerada de la carretera de Linyola. En aquest tram del camí hi ha una séquia de reg amb uns plataners que la recorren, els primers sense cap fulla, però amb una gran quantitat de fruit -les típiques boles que generen aquests arbres-. Era com si, en un darrer esforç, en sentir-se morir, els arbres haguessin volgut deixar la seva empremta natural.
Constatada la mort de diversos exemplars, que s'evidenciava amb la quantitat de fulla que tenien altres plataners pròxims, calia trobar els orificis, que segons ens havien explicat, podien haver provocat el fatal desenllaç de l'arbrat. No érem els primers que inspeccionaven aquells orificis, que ja estaven al descobert, i regalimaven com si per aquells forats s'hagués escapat el darrer alè de vida.
Un veí del Poal va ser el primer a adonar-se de la mort dels plataners. El poalenc es va estranyar que, en la banqueta de la séquia, alguns arbres estiguessin morts al costat d'altres totalment florits. Davant del fet, va demanar l'opinió a un expert enginyer agrícola, que va tenir força dificultats per identificar la causa de la mort dels arbres. En la recerca, el tècnic, després de furgar en la part baixa del tronc, va descobrir-hi dos orificis que havien estat dissimulats amb terra. En analitzar-los, va reconèixer la presència d'un herbicida hormonal.
L'enginyer va explicar a Territoris.cat que es tractava d'un "assassinat d'arbres en tota regla", amb una tècnica sofisticada, que consisteix a fer un parell d'orificis amb un trepant fins a centre del tronc i injectar-hi herbicida, que en arribar al circuit dels nutrients, acaba amb l'arbre en poc temps
Segons l'expert, aquesta i altres pràctiques són habituals en arbrats que es troben pròxims a les banquetes. Només cal observar que, en la majoria de conreus situats vora els canals o séquies, no hi ha arbres. Mots pagesos creuen que els arbres i els seus efectes perjudiquen les collites, quan realment és tot al contrari, ja que les àrees d'arbrat representen una protecció a les plantes i en milloren la qualitat.
El mateix enginyer ens explica que aquesta animadversió a l'arbrat natural o ornamental també es produeix als pobles i ciutats on les fulles, els ocells, o la simple ombra, fan que algun o alguns desaprensius es dediquin a malmetre les plantes. En aquest casos, amb pràctiques no tan sofisticades, com poden ser regar amb aigua i sal o amb detergent la terra, una combinació invisible, però amb efectes irreversibles en els arbres, que acaben morint. El tècnic assegura que ha hagut d'actuar en casos d'aquestes característiques en diferents pobles de la demarcació de Lleida.
Els professionals de la jardineria i les plantes ornamentals adverteixen que, en el cas de poder identificar a les persones o persona que malmeten arbres o elements de jardineria, se'ls pot reclamar el seu valor, que es regula amb la Norma Granada, que pot arribar a valorar aquestes accions incíviques fins als 90.000 euros
Norma Granada
Els criteris de valoració de la Norma Granada s'apliquen a espècimens no substituïbles, que són els arbres que mesuren més de trenta centímetres de diàmetre situats a un metre del nivell del sòl. La norma Granada, publicada el 1990, vol definir el valor ambiental i social dels arbres ornamentals dins d'un context urbà.
En catalogar els arbres d'interès local aplicant aquesta norma, és possible declarar-los patrimoni natural i poden ser protegits per llei pels òrgans de govern. La norma permet, per exemple, protegir els arbres monumentals de Catalunya, en disposar d'una dada que pugui definir la singularitat de l'exemplar des d'un punt de vista més enllà de l'econòmic i dels mètodes de valoració que es basen només en el valor de la fusta dels arbres. Així, doncs, la protecció d'aquests exemplars esdevé alguna cosa més que no simplement el valor de la fusta.
