El canvi climàtic ja és una realitat que no podem defugir, però no tot està perdut. Ben al contrari. Mentre uns es dediquen a malmetre el planeta i vendre el seu futur i el dels qui venen darrere, altres es neguen a donar-lo per perdut. Són els experts i les persones que, conscients de la magnitud d’aquest repte històric i global, i des de la temudíssima esquerda que s’obre entre la il·lusió i el derrotisme, treballen, investiguen i divulguen perquè el que sovint s’ha considerat una utopia acabi sent una realitat: un món més verd, més sostenible i més just. Així ho veuen Marc Garriga, Lorena Escuer i Joan Anton Català, ponents del 22è Congrés de l'Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya, celebrat aquest maig a Mollerussa.
MARC GARRIGA, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu
Des de dalt dels Pirineus, en Marc Garriga té una clara perspectiva de l'horitzó global. La seva experiència evidencia que, allò d’actuar localment i pensar globalment, passa per fer-ho en clau de país. Ho té claríssim. “Ens hem de sentir orgullosos de la nostra biodiversitat”, assegura mentre repassa mentalment el territori tan divers i fascinantment bell que s’estén de les muntanyes prepirinenques i pirinenques a les mediterrànies, passant per les zones volcàniques, els rics i densos boscos, les àrees marines, les àrees humides vora el mar i les zones semidesèrtiques o estèpiques.
Tot i que no dubta que la millor resposta al canvi climàtic s’articula a través de la mitigació i l’adaptació —és a dir, la reducció de l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle i la reducció de la vulnerabilitat dels sistemes—, reconeix en l’entorn on viu els nostres majors aliats: els boscos, grans embornals de CO₂. Avançar cap al futur —no pas precipitar-s’hi— requereix, per Garriga, fer la transició energètica cap a les renovables sense hipotecar el territori —és a dir, reduint el consum, més enllà d’instal·lar noves fonts d’energia—; garantir la sobirania alimentària; mirar més cap al model Francès, que aposta amb força i orgull per la seva pagesia; donar veu a les comunitats locals quan l’administració prengui decisions que afectin el seu territori; i apostar i invertir en els joves pagesos —creant un banc de terres o reformulant una PAC que incentiva l’especulació en detriment de la petita pagesia—, una força clau per garantir la resiliència i el futur del país.
ACCIONS QUE TRANSCENDEIXEN LES FRONTERES
El Parc Natural de l’Alt Pirineu és el més gran de Catalunya, i abraça gairebé 80.000 hectàrees. Des de l’any 2008, amb les àrees protegides transfrontereres de França i Andorra, es treballa conjuntament sota la marca pròpia del Parc Pirinenc de les Tres Nacions
LORENA ESCUER, biòloga i divulgadora ambiental
"LA BIOFÍLIA ÉS INNATA EN NOSALTRES"
La via de Lorena Escuer passa directament pel bell mig de les ciutats, i ho fa per quedar-s’hi. Mentre molts somiàvem en urbs verdes pròpies d’escenaris de pel·lícules, la biòloga va passar a l’acció i va omplir Barcelona de flors natives que atreien fauna útil pel control biològic de plagues a l’arbrat. El #movimientoalcorquesvivos ha omplert de vida ja els escocells de múltiples indrets de Barcelona, que ara li donen un aire menys gris i l’apropen més a la imatge de ciutat resilient en què haurà d’acabar convertint-se. Aquesta acció és l’inici d’un procés de naturalització dels espais urbans que ha de convertir la ciutat en corredors per la flora i la fauna, un conjunt interconnectat funcional que potenciï la biodiversitat i, en definitiva, la vida. Nascuda en un entorn rural, Escuer es reconeix biòfila, però sap que la resta de gent també ho és de forma innata. Per això, combina la investigació amb la formació i la divulgació, que fa a través del programa d’èxit Esta es mi tierra (Aragón TV) i xarxes. Així i tot, no dubta de quin és el segment amb més potencial de canvi: “En les futures generacions és, sens dubte, en les que hem de continuar invertint”, assegura. Segurament, sigui així pel bé dels que vindran, però també dels que hi som ara.
JOAN ANTON CATALÀ AMIGÓ, astrofísic, químic quàntic i divulgador
"La gent pensa que el canvi climàtic és només això: pluges més extremes i més calor. I no. El canvi climàtic és un món injust que serà encara més injust. Hi haurà més pobresa, més fam, més desertització, més malalties i més guerres. No és només un grau amunt. Anem a un escenari que és més dur.” Així de contundent es mostra Joan Anton Català Amigó quan parla d’aquest repte històric global sense precedents, que ara, concreta, “ja no anomenem canvi climàtic, sinó emergència climàtica”. L’increment de la temperatura, del nivell del mar i de les catàstrofes naturals que s’espera al llarg del segle, tal com s’expressa en el darrer i “demolidor informe” de l’IPCC, porta molts experts a assegurar que estem assistint a la sisena gran extinció massiva, ens recorda Català. Amb tot, el científic creu que hem de ser capaços de donar un missatge més positiu a les generacions que venen: cal passar a l’acció i fer-ho ara, començant per reduir l’emissió de gasos i canviar els hàbits, de consum i també d’alimentació.
NOU SEGONS D’EXISTÈNCIA
Joan Anton Català va comprimir tota la història de l’Univers en una setmana, que ell anomena la setmana còsmica. Si el big bang fos a les 00 d’un dilluns, avui seríem a les 24 hores d’un diumenge: és a dir, si els 13.800 milions d’anys de l’Univers estiguessin concentrats en una setmana, els Homo sapiens hauríem aparegut fa tot just nou segons
La familiaritat de l’astrofísic amb les magnituds inconcebibles de l’Univers li permeten pensar aquest repte històric global sense precedents en la seva justa mesura. “La idea que hem de salvar el planeta és molt pretensiosa”, assegura; la natura sempre fa el seu camí. A la vegada, però, i per aquest mateix motiu, com a astrofísic i químic quàntic, Català també és molt conscient que coses més fascinants, improbables i meravelloses han passat al llarg de la història de l’Univers: “El regal de la vida que ens ha fet la natura, amb canvi climàtic o sense, és preciós i hem de viure cada segon de la nostra vida”. Català no es rendeix, imaginem, perquè sap que l’esperança existeix només perquè existim nosaltres.
