23.04.2021 |

Marta Vilalta: 'Si algú defensa la política de la proximitat, som Esquerra Republicana'

Seria un tret al peu abandonar la bandera de la negociació, de la política, de les eines democràtiques per resoldre un conflicte que és polític,  nosaltres no confiem amb el Govern de l'Estat espanyol ni tampoc en aquest govern PSOE-Comuns i per tant, som absolutament escèptics que pugui sortir alguna qüestió positiva d'aquest govern 
Marca Vilalta, i Joan Talarn en un acte de campanya
Marca Vilalta, i Joan Talarn en un acte de campanya
Marta Vilalta: 'Si algú defensa la política de la proximitat, som Esquerra Republicana'

La plaurgellenca Marta Vilalta, filla de Torregrossa, llicenciada en periodisme i preparant-se en Ciències Polítiques i de l'Administració, va fer la seva incursió en la política, després d'iniciar-se en diversos mitjans de comunicació lleidatans.

Però coses del destí... Marta Vilalta quan estudiava Periodisme a la Universitat Autònoma, va coincidir amb Oriol Junqueres que impartia classes com a professor d'Història, en aquells anys d'estudis caps dels dos militava a les files d'ERC. El que fora president d'ERC, i ara empresonat al Centre Penitenciari Lledoners, va ser professor de la que actualment és portaveu de la formació republicana.

Vilalta s'incorpora a les llistes d'ERC l'any 2004, i passa a ser responsable de premsa de la federació regional d'ERC, l'any 2007, el 2009 s'incorpora a l'Oficina de Comunicació del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat. Amb 28 anys es va incorporar al Parlament Català després de les eleccions del 2012, entra a formar part de diferents comissions que l'ajuden a adquirir experiència i forjar el seu perfil polític, que l'hi va permetre ocupar la Direcció General de Joventut l'any 2016.

Marta Vilalta va haver d'accelerar la seva trajectòria política a conseqüència del procés judicial i la condemna dels polítics republicans que van liderar l'1 d'octubre. La republicana va haver d'assumir la responsabilitat de secretària adjunta i portaveu nacional de la formació.


Aquest diumenge Marta Vilalta vol revalidar el compromís amb la seva terra i el seu país encapçalant la llista republicana lleidatana.

Marta Vilalta Videoconferència 1

P. La primera pregunta és clara, calien aquestes eleccions?

R. Les eleccions eren absolutament necessàries al nostre país. Ara, el que nosaltres creiem és que no havien de ser aquest diumenge per poder preservar la salut i garantir la vida de les persones i garantir el dret de participació política de tothom. Així es va generar un consens polític absolutament ampli que aconsellava poder-les fer més endavant, al maig, però ens hem trobat amb la imposició del TSJC, creiem que amb la complicitat del PSC, a qui li ha convingut situar-les aquest diumenge per veure si aquesta vegada poden derrotar l'independentisme. En tot cas, com que les urnes hi seran, el que hem fet des dels llocs que tenim responsabilitat és garantir que els col·legis siguin segurs, minimitzar tots els riscos i òbviament, a nivell més polític des d'Esquerra Republicana, cridar a la participació, a la mobilització i a votar ERC per evitar que se'n surtin els aparells de l'Estat que ens volen guanyar aquest diumenge.

P. Unes eleccions que fa la sensació que no tenen la unitat del vot sobiranista de les anteriors. És diferent l'interès sobiranista entre el 2017 i el 2021?

R. La unitat que nosaltres defensem i la que nosaltres volem reconstruir és la unitat estratègica, el que ens ha fet forts sempre i el que ens ha fet avançar. Tenim una gran sort dins de l'independentisme i és que som absolutament transversals i plurals, hi ha independentistes de dretes, d'esquerres, de centre, d'extrema esquerra... Gent que viu a llocs diferents, que prové d'orígens diferents i que pensa diferent, però que comparteix l'objectiu d'una República catalana perquè és la millor manera d'ajudar a la gent i de tenir els recursos que necessitem tots i totes, de garantir les oportunitats per a tothom, de defensar la nostra llengua... Per tant, tots aquells que compartim l'objectiu i el projecte de República catalana són molt diversos, el que ens fa ser forts és posar-nos d'acord en els objectius. Certament, en els últims anys venim d'un temps on aquesta unitat estratègica ha costat, per tant nosaltres també llegim aquesta nova etapa que comença a partir del 14 de febrer com l'oportunitat de poder reconstruir aquesta unitat estratègica i poder avançar amb força per culminar el camí cap a la independència.

P. El ciutadà es planteja també si tota aquesta confiança que es va transmetre als polítics creï ara una certa desafecció.

R. Sí, segur i podem compartir molt del sentiment de la ciutadania, però el que ens queda és seguir fent feina. La voluntat nostra és per sumar, per construir l'estratègia independentista i per proposar full de ruta també, per proposar què fem a partir d'ara. No ens podem quedar encallats en allò que va passar al 2017 que va ser enorme i immens, un dels moments més importants que hem viscut al nostre país, però no ens podem quedar encallats en allò. Hem après des d'un exercici de reflexió que hem fet a Esquerra Republicana que cal seguir sumant, que cal que ens seguim enfortint en segons quins àmbits estratègics on encara no som prou forts, per exemple, a altres zones del país com l'àrea metropolitana, en àmbits econòmics i també en l'àmbit internacional. Per tant, nosaltres proposem seguir sumant per tal de poder tornar a fer un referèndum, tornar-lo a guanyar, però aquesta vegada implementar el resultat. Aquesta és la proposta que fa Esquerra Republicana i hem parlat molt clar i ho explicitem, no tenim tan clar què proposen la resta de partits independentistes, per tant que cadascú faci la seva proposta i reconstruïm aquesta unitat estratègica. La nostra és la proposta guanyadora, potser és més lenta, potser és costosa, potser requereix molts esforços i de picar molta pedra, però som aquí per treballar i fer-la possible i fer possible aquesta via àmplia que ens portarà cap a culminar el camí cap a la República catalana amb èxit.

Final de l'acte electoral d'ERC al Clot, el 5 de febrer del 2021 (horitzontal)P. Això vol dir que no té data ara aquesta culminació del projecte independentista? Segons diu vostè, això s'ha de treballar més?

R. S'ha de treballar més i serà tan aviat com ràpid acumulem més forces. Per tant, com més aviat ens hi posem tots i totes a reconstruir aquesta unitat en termes d'on hem de fer feina en aquells espais estratègics on podem sumar i convèncer i no a fer-nos retrets, perquè ens sentim com que pràcticament se'ns està acusant Esquerra Republicana, per tant com més aviat ens posem a anar a sumar més, a acumular aquesta fortalesa, a blindar les institucions catalanes de l'independentisme, a buscar complicitats en l'àmbit internacional... més aviat podrem tornar a plantejar aquest referèndum a la ciutadania del nostre país.

P. Per què creu vostè que el bloc PSC i Comuns són més receptius per assentar-se a recuperar aquest diàleg i arribar, fins i tot, a proposar des de Catalunya un referèndum?

R. Nosaltres defensem la via del diàleg i la negociació perquè creiem que no podem abandonar aquesta bandera i molt menys la podem regalar als nostres adversaris, als que no volen que puguem ser República o als que ens impedeixen decidir. Seria un tret al peu abandonar la bandera de la negociació, de la política, de les eines democràtiques per resoldre un conflicte que és polític. Dit això, nosaltres no confiem amb el Govern de l'Estat espanyol ni tampoc en aquest govern PSOE-Comuns i per tant, som absolutament escèptics que pugui sortir alguna qüestió positiva d'aquest govern, però no per això ho hem deixat d'intentar. Si podem, amb la màxima fortalesa, forçar aquest govern a haver d'acceptar que farem un referèndum i, si no fructifica la via del diàleg, doncs haver acumulat tanta força, haver-nos preparat tant des de Catalunya per tornar-lo a fer, perquè no descartem cap via política per tornar a fer un referèndum. Per tant, prioritat la via de la negociació un referèndum acordat com van poder fer a Escòcia o al Quebec. Si no, òbviament no ens quedarem amb els braços plegats i tornarem a plantejar de forma unilateral un referèndum. I dit tot això, nosaltres no som els de com pitjor, millor, en referències aquí al Govern de l'estat, perquè això vol dir pitjor pels que sempre els hi va pitjor i millor pels que sempre els hi va millor. Per això, des d'Esquerra Republicana reivindicant aquesta utilitat republicana doncs ens hem assegut de cara al Govern de l'Estat espanyol per negociar sigui la resolució del conflicte polític, uns pressupostos que han pogut revertir en inversions i més recursos nostres a Catalunya per ajudar la gent.

P. Salvador Illa als mitjans de comunicació es proclama president de la Generalitat.

R. Bé, tothom pot viure d'il·lusions, però nosaltres estem convençuts que el pròxim president de la Generalitat serà Pere Aragonès, entre altres coses, perquè estem en condicions i així creiem que passarà que guanyarem aquestes eleccions des d'Esquerra Republicana, però sobretot, perquè som els que sabem generar consensos i sabem articular acords amplis. Un exemple, la Paeria de Lleida, allò que semblava impossible de derrotar al socialisme que durant 40 anys havia estat instal·lat a la màxima institució lleidatana, a més amb un socialisme ranci, ja que Esquerra Republicana de la mà de Miquel Pueyo i Jordina Freixenet van guanyar i després d'aquesta victòria van saber articular, fent d'aquest engranatge, consensuar aquest acord ampli amb Junts per Catalunya i amb el Comú de Lleida i, segurament, si hi hagués hagut la CUP, també ho hauríem pogut fer amb la CUP. Ara això és el que volem traslladar al Govern de Catalunya, aquest lideratge republicà, aquesta manera de canviar les coses després de 40 anys de presidència sociovergent a la Generalitat de Catalunya. L'única manera de canviar és que guanyi Esquerra Republicana, que comenci aquesta nova etapa al nostre país des del lideratge republicà i que puguem articular aquestes àmplies majories que ens han de permetre afrontar molts reptes de país. El camí cap a la independència, sens dubte, i mentrestant i a la vegada el de la reconstrucció del nostre país i el de superar la crisi que patim en aquests moments.

Campanya ERCP. Totes les enquestes que s'han fet fins ara donen un equilibri entre Esquerra, Junts i el PSC. Així i tot, Illa diu que estan oberts a qualsevol mena de pacte, excepte amb Esquerra Republicana.

R. I nosaltres tampoc farem cap pacte amb el PSC ni amb Salvador Illa. Som projectes absolutament contraposats, de fet venim aquí per derrotar-los a les urnes, Esquerra Republicana volem derrotar al PSC, a Salvador Illa i a aquesta operació d'Estat d'haver-nos imposat les urnes el dia 14 i el fet que ara Illa sigui la gran esperança blanca del 155. Doncs bé, volem derrotar aquesta esperança blanca del 155 a les urnes el pròxim 14 de febrer i no hem de fer res més que allò que ja hem fet abans Esquerra Republicana sabent guanyar el socialisme a Lleida ciutat i a les eleccions al Congrés del 2019, només els hem pogut derrotar Esquerra Republicana de Catalunya. Per tant, per derrotar novament aquest PSC que és pràcticament PSOE, que representa el 155 i que està disposat a tot com acceptar els vots de Vox per arribar a la presidència de la Generalitat, els únics que podem aturar aquesta operació d'Estat som Esquerra Republicana perquè som els que ja ho hem fet abans i òbviament, presentem aquests projectes tan contraposats i la gent podrà votar el dia 14 si aquest govern d'Illa, el bloc del 155 i la complicitat de Vox o un govern de Pere Aragonés que sigui capaç d'articular aquestes àmplies majories i de representar aquests amplis consensos que tenim al país d'amnistia, autodeterminació, agenda social i reconstrucció del nostre país.

P. En clau lleidatana ja, té la sensació que Lleida és l'ànec lleig de Catalunya?

R. Crec que això ha passat durant molt de temps que hem sigut la gran ciutat, com a Lleida, oblidada i com a territori, fins i tot, menystingut. Però crec que això s'ha acabat perquè tenim la voluntat des de Lleida que això s'acabi, d'explicar totes les potencialitats que tenim, som la capital del sud d'Europa en l'àmbit de l'agroalimentació i ens ho hem de creure, tenim uns recursos extraordinaris en l'àmbit de paisatge i de patrimoni que ens han de fer estar orgullosos i, per tant, reivindico que aquesta actitud de victimisme que hem pogut tenir des de Lleida ara ha de ser autoestima i orgull. Està canviant perquè cada vegada tenim més influència política, més potencialitats que ens fan estar a la centralitat, més exemples a exportar com els acords a la Paeria o la governança republicana a la Diputació de Lleida que és exemple de país. Per tant, sabent que és un moment complicat i que hi ha unes mancances i unes coses per fer, tenim tota la voluntat de reivindicar-nos i de situar Lleida on es mereix en l'àmbit de país i en l'àmbit de molt més enllà.

P. Però vostè no creu que hi ha una falta d'amor propi?

R. Jo reivindico aquest canvi d'actitud, perquè és on tenim menys inversió i això ara cal revertir-ho, perquè és on no existeix encara la xarxa de Rodalies i aquest és un compromís i una proposta imprescindible si volem desenvolupar econòmicament les nostres terres. Per tant, aquesta actitud de manca d'amor propi o fins i tot de victimisme en algun moment, jo reivindico que traduïm tot això a autoestima i a orgull, perquè ens sobren els motius com a lleidatans i lleidatanes i de voler liderar el país. Esquerra Republicana ens presentem justament per exercir aquest lideratge i establir Lleida on es mereix dins del nostre país, revertir totes les mancances i dèficits estructurals que tenim i poder fer-ho possible.

Marta Vilalta VideoconferènciaP. Vostè destacava aquestes potencialitats de Lleida, però el sector primari del qual som líders a Catalunya segueix reivindicant més inversió i polítiques de preus per ser competitiva. Com s'ha de gestionar aquesta diferència entre potencialitat i reivindicació?

R. Mai s'havia fet tant en l'àmbit de l'agricultura com s'ha fet en aquests últims cinc anys on hi ha hagut les conselleres d'Agricultura Meritxell Serret i Teresa Jordà, treballant mà en mà amb els agents de l'àmbit agrícola, sobretot els sindicats, però també amb les cooperatives i tots els agents d'aquest sector primari. Abans li deia, som i volem ser la capital agroalimentària del sud d'Europa sens dubte, pràcticament el 40% del PIB de Lleida està vinculat al sector primari, per tant, hem de seguir treballant per enfortir aquest sector. S'ha aprovat aquesta última legislatura la llei d'espais agraris que facilita l'ordenació d'aquests espais i el relleu generacional, importantíssim poder treballar el relleu generacional. Hem fet aquesta llei i hem de seguir dotant-nos de més eines, de més ajudes cap als joves i que puguin seguir treballant i guanyant-se la vida en aquest sector.

Estem treballant ara en el marc del Congrés de l'Estat tot el que fa referència a la cadena alimentaria per garantir els preus justos perquè aquí hi ha una mancança molt gran cap als productors, per tant, poder garantir aquests preus justos en tota la cadena alimentaria. I una gran oportunitat que tenim, que hem de saber liderar com mai i que des d'Esquerra Republicana ja ho estem fent que són tots els fons europeus que arribaran, que hi haurà molts recursos que ens han de permetre garantir totes aquestes potencialitats del sector primari. Uns fons europeus que, en bona part, alguns projectes hem identificat i hem posat com a prioritaris en el nostre país, estan vinculats a l'agroalimentació i un serà dirigit des del mateix territori des de l'Oficina de Transformació Econòmica que lidera la Diputació de Lleida amb la resta d'agents econòmics i socials i amb aquesta aliança que hem de seguir mantenint. Justament Esquerra Republicana hem entès que havíem de treballar amb les aliances territorials perquè així som més forts, com estem fent al capdavant de la Diputació i al capdavant de l'Ajuntament de Lleida.

P. Amb tot això que diu recordar-li que des del territori hi ha una certa sensació que hi ha un centralisme amb Barcelona que possiblement per tots aquests projectes des del territori caldria una major autonomia política d'aquest.

R. Bé, els projectes que s'han determinat des de la Generalitat de Catalunya, aquests grans projectes transformadors de país, s'han coordinat amb les institucions territorials i l'únic projecte que a Catalunya s'ha identificat estarà dirigit des del mateix territori i és el que fa referència a la bio economia i a l'agrohub i que serà dirigit des de la Diputació de Lleida. Per tant, aquí també volem fer valdre aquest exercici de creure'ns el territori i, si algú defensa la política de la proximitat, som Esquerra Republicana que som el partit de les vegueries, que anem tard, però cal desplegar-les i sobretot en els serveis territorials de la Generalitat. Per això és un compromís que en aquesta legislatura s'ha de desplegar, perquè des de la proximitat es gestiona molt millor i se sap què és el que és necessari.

P. Al marge de totes aquestes potencialitats agràries, Lleida també té possibilitats de poder atreure inversions, però sembla que hi ha una desigualtat fiscal entre l'àrea metropolitana i les àrees rurals.

R. El problema és molt més ampli. Hi ha problemes de despoblament i envelliment, però justament per revertir tota aquesta realitat territorial nosaltres proposem el desplegament de l'agenda rural, una agenda de país, un pla transversal de Govern que ha de donar resposta en matèria d'habitatge, de treball, d'infraestructures, de connectivitat i també de serveis. Quan parlem de tot això també parlem d'aquelles normatives que de vegades ens dificulten aquest desplegament econòmic i social. Les infraestructures són importantíssimes, siguin en l'àmbit de carreteres o de la xarxa de Rodalies, aquí hi ha molta part del dèficit que fa que no siguem competitius. Les connexions de fibra i Internet també són un gran desavantatge, hem de fer un desplegament perquè puguin arribar a totes les zones i també els mateixos serveis possibles i per haver-hi a totes les comarques. Per nosaltres això és prioritari per ser competitius, perquè la gent pugui viure i pugui tenir garantia d'igualtat d'oportunitats a totes les nostres comarques.

Acte d'ERC a Montblanc reclamant infraestructuresP. Aquí també podem afegir-hi el tema energètic. Des del Govern sembla que s'ha obert la veda en aquest sentit, però s'ha encès l'alarma per sectors com la vinya i els regants per una possible massificació.

R. La clau de tot això per donar-hi resposta és la planificació i l'ordenació. Ara mateix, les normatives que tenim ho permeten i des d'Esquerra Republicana aixequem la bandera verda com el primer perquè vol ser actors actius en la lluita contra el canvi climàtic i, per tant, defensem una transició ecològica que ens ha de permetre garantir energies renovables 100%, de proximitat i totalment democràtiques i lliures d'oligopolis. Aquest és el model energètic que defensem, però aquest model o aquesta necessitat de la transició energètica no pot anar en detriment del sector primari o del nostre territori, al contrari. Per tant, com resolem aquest conflicte d'interessos que sembla que hi hagi a les nostres comarques? Amb una bona planificació i amb una ordenació que ens garanteixi que no hi hagi aquest xoc per veure qui es queda les terres, que aquelles terres que són de regadiu i que s'hi ha fet una inversió han de ser per ús agrícola, i la resta de territori ha de poder ser utilitzat per posar-hi plaques solars. Però no ha de ser un xoc, ho hem de poder ordenar. De fet, el sector primari pot ser un gran actor també en la lluita del canvi climàtic ubicant els panells solars sobre les granges o les instal·lacions agrícoles del territori. Ho hem de fer compatible perquè la defensa del sector agrícola i ramader és imprescindible, la lluita contra el canvi climàtic i la transició ecològica amb aquest model energètic també és imprescindible, ja que ho hem de fer compatible. Per això deia que és tan important que aquest model no estigui en mans de les empreses de l'Ibex-35 que són les que ens fan pagar la llum més cara d'Europa.

P. En l'àmbit cultural, l'art del Museu s'ha de defensar o s'ha de compartir amb l'Aragó?

R. S'ha de defensar sempre des de tot arreu i de les maneres que tinguem. Aquí, però, el problema de fons és que venim d'un litigi de fa molts anys d'una judicialització de la cultura i de l'art que ha sigut un gran error per part de les institucions aragoneses que ho han batallat. Per tant, nosaltres defensem que les obres puguin seguir al Museu de Lleida, la unitat de la col·lecció i la unitat de totes les institucions i no només les territorials. Aquestes obres es mereixen estar i han d'estar, perquè ja sabem que ha passat amb les obres que van marxar cap a Sixena el 2017 i que les puguem seguir gaudint i protegint aquí al nostre territori.

Marta Vilalta, Joan Talarn, i Teresa JordàP. És evident que la pandèmia ha deixat una estructura econòmica complicada en una demarcació que pivota entre petites empreses i autònoms. S'ha fet prou bé des del Govern la distribució dels ajuts?

R. És un context absolutament complicat, una pandèmia que no ens podíem imaginar, i per tant és una situació complexa on ens hem trobat des de la Generalitat de Catalunya amb moltíssimes mancances perquè no tenim les eines d'un Estat i, entre altres coses, per això reivindiquem ser un Estat per tenir tots els recursos, competències i eines per poder decidir també davant d'una pandèmia mundial com aquesta. Però jo reivindico com hem actuat a l'hora de prendre decisions. Aquest va ser un dels grans aprenentatges del tancament perimetral del Segrià, totes les restriccions per prevenir el contagi del virus han anat acompanyades d'ajudes socials i econòmiques, perquè si no no podíem trobar l'equilibri per protegir la vida i el sector econòmic. Aquesta ha sigut la gran màxima allà on ha tingut responsabilitats Esquerra Republicana. Ara tenim les ajudes de forma trimestral per les petites i microempreses, pels autònoms, per aquelles persones que estan en ERTO, a més d'aquestes ajudes específiques per als sectors. Voldríem que fossin més aquestes ajudes? I tant, perquè el país es mereix molt més i li recordo que per això volem ser un Estat, per tenir molt més i per poder oferir a la gent el que es mereix. Però aquí, al mateix moment que nosaltres diem que hem fet tot això i que voldríem molt més, també hem de reivindicar que el Govern de l'Estat que és qui té tota la capacitat i els recursos ha fet zero euros en ajudes als sectors afectats, a diferència de França o Alemanya, amb tancaments molt més durs, però que després van compensar la caiguda de facturació de les empreses. Això també ho hem de dir, perquè qui no ha estat al costat dels sectors afectats ha estat el Govern de l'Estat que és qui té la totalitat de recursos. Dit això, hem de seguir fent i seguir treballant amb el pla de reactivació per poder ajudar al màxim a la gent.

P. Per acabar ja, què li agradaria i que passarà el dia 15 de febrer?

R. Crec que el que m'agradaria i el que passarà acaben confluint i és que aconseguirem començar una nova etapa al nostre país liderada per Esquerra Republicana amb Pere Aragonés al capdavant, configurant un govern ampli, independentista, però també escurat a l'esquerra. Tot amb una victòria republicana i independentista amb el seu conjunt, liderat per Esquerra Republicana després de 40 anys i amb la possibilitat de generar grans consensos per tirar endavant el camí cap a la República per culminar-lo com més aviat millor i, mentrestant, ajudar a la gent en el dia a dia que ara mateix és urgent i molt necessari.

Marta Vilalta: 'Si algú defensa la política de la proximitat, som Esquerra Republicana'
comentaris