Les institucions polítiques i econòmiques de Ponent van constituir aquest dilluns un front comú per consolidar Lleida com la capital catalana de la bioeconomia. Per fer-ho, aquesta nova aliança s’ha decidit a mobilitzar el finançament necessari tant per coordinar els equipaments i programes ja existents com per a aquelles infraestructures que ajudin a posar en valor el lideratge lleidatà en el desenvolupament industrial i empresarial d’aquest model d’economia sostenible.
A la reunió hi van participar el president de la Diputació, Joan Talarn; l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; els presidents de les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, Jaume Saltó i Carles Giribet, respectivament; el vicerector de Política Institucional i Planificació Estratègica, Ferran Badia; el delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, i representants del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda, IRTA, Eurecat i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
Projectes ja en marxa
En l’actualitat, es treballa en el lideratge de la bioeconomia amb projectes ja en marxa, com el programa Green&Circular, que comprèn l’Observatori de la Bioeconomia Circular, la xarxa de plantes d’escalat preindustrial, l’aprofitament energètic de la biomassa local per produir biogàs i alimentar calderes de biomassa, i el Hub de la Bioeconomia Circular d’Alcarràs; el programa Biomarkets per a la conscienciació a la ciutadania i l’Agrobiofood de posada en valor de serveis ecosistèmics.
Joan Talarn, que veu aquest model possible en aquest territori per un tema de proximitat amb el que va anomenar "recursos biològics renovables excedentaris de l'activitat agrícola, ramadera, agroindustrial i forestal", va assegurar que “volem ser capaços de ser líders en l’àmbit de la bioeconomia, ser el referent de tot el país pel que fa al desenvolupament bioeconòmic i en això, buscar les inversions necessàries per fer-ho possible”. En aquest sentit, es va referir al congrés BIT, que se celebrarà a la ciutat de Lleida durant la celebració de la Fira de Sant Miquel, com a "l’eix central d’aquest desenvolupament", i va afirmar que cal "aprofitar aquest congrés perquè serveixi com a compromís institucional i de la societat civil en favor d’aquest projecte bioeconòmic de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran”.
Entre les oportunitats de futur, es preveu assegurar el finançament al Polígon Torreblanca Quatre Pilans i l’estació intermodal, que haurien de constituir un 'hub' logístic agroalimentari i de desenvolupament de bioindústries; en millorar les infraestructures i connexions de la demarcació i crear un pol d’atracció del sector agroalimentari amb polígons especialitzats; i les connexions amb l’AP2 i les vies d’alta capacitat, que han d’esdevenir artèries per a la circulació dels recursos excedentaris locals.
Miquel Pueyo va destacar que “una mica més del 55% de la producció agrària de Catalunya es realitza a la demarcació de Lleida i li falta ben poc per arribar al 50% en producció ramadera”. Amb relació amb aquestes dades, va afirmar que no és que de sobte s’hagi decidit la creació d’un 'bioHub' perquè sí, sinó perquè hi ha hagut “un treball i un gran esforç fet durant dècades" que ha fet que, amb l’aparició dels fons europeus, estiguem "ben col·locats” en aquest model de transició ecològica.
Bernat Solé va subratllar que “aquest bioHub ha de ser un punt d’atracció, un node de l’activitat econòmica", referint-se al compromís i responsabilitat de les institucions, que com també va remarcar Jaume Saltó, ha de donar suport i impulsar les oportunitats, activitat empresarial i inversió corresponent.
